Sant Lluc 1940: Girona sota l'aigua
Les intenses pluges de llevant van fer que el Ter es desbordés i obstruís el curs de l'Onyar i del Güell, amb danys importants i diversos morts
-
Imatges de les inundacions de l'any 1940 CRDI Ajuntament de Girona Foto Lux. -
Fotografies d'excepció que mostren l'abast de l'aiguat de Sant Lluc CRDI Ajuntament de Girona Foto Lux. -
L'aiguat de Sant Lluc CRDI Ajuntament de Girona Foto Lux. -
La plaça de l'Oli i Cort Reial inundada amb tres ciutadans al mig de l'aigua. CRDI Ajuntament de Girona Foto Lux.
Un dia de Sant Lluc com avui, fa 75 anys, la ciutat de Girona va viure una de les pitjors inundacions de la seva història. El desbordament violent dels rius Ter, Onyar i Güell va deixar gairebé tota la ciutat sota l'aigua. El conegut com “l'aiguat de Sant Lluc” va tenir un balanç tràgic per a la ciutat, ja que en l'episodi van morir entre vuit i quinze persones, segons les fonts.
Una pel·lícula d'Antoni Varés feta durant els dies del desastre fa palesa la virulència de l'aigua al seu pas per Girona i els greus desperfectes materials, que van afectar principalment les zones més properes als cursos fluvials com ara Pedret, la Devesa i el sector del Barri Vell. Una gran llengua d'aigua avançant sense control amb una amplitud mai vista del riu Ter és una de les escenes que millor reflecteixen la tragèdia que va suposar aquell aiguat provocat per les intenses pluges de llevant i pel desglaç dels Pirineus. La professora de geografia de la UdG Anna Ribas Palom, en una conferència de l'Arxiu Municipal que ara s'ha recollit en el llibre Girona, aigua i ciutat, explica que aquell 18 d'octubre del 1940 el Ter va arribar a portar més de 2.350 metres cúbics per segon, dada que evidencia la crescuda del riu si tenim en compte que els ecologistes fa anys que lluiten per garantir que sempre porti com a mínim un cabal ecològic de tres metres cúbics per segon.
Amb el riu Ter absolutament fora de la conca i arrassant-ho tot al seu pas, els rius Güell, Onyar i Galligants també es van desbordar en trobar les desembocadures cap al gran riu totalment obstruïdes. Els historiadors expliquen que el Ter es va arribar a situar set metres per sobre del seu nivell habitual. L'aigua desbordada al parc de la Devesa va assolir fins a tres metres d'alçària i va destruir bona part de la piscina. Per contra –com il·lustren les imatges–, en tot el sector del Barri Vell com ara la Cort Reial, la plaça del Vi, l'Argenteria i la Rambla, el nivell de l'aigua va pujar fins als dos metres.
Record d'Alferes Huarte
L'embat de l'aigua del Güell es va endur el pont del final de la ronda Ferran Puig, conegut com el pont de Can Vidal per la proximitat de la fàbrica de gasoses. La tragèdia es manté viva i present a la ciutat de Girona a través del pont Alferes Huarte. Aquest personatge es va llançar al Güell per intentar rescatar algunes persones, però hi va acabar perdent la vida arrossegat per la força de l'aigua, en un punt on van morir set persones més. Des d'aquell moment, i en honor de la seva heroica gesta, la ciutat ha tingut sempre un pont Alferes Huarte, en aquest cas sobre l'Onyar, que connecta el carrer del Carme i la plaça del Lleó. Posteriorment, a la ciutat hi ha hagut inundacions els anys 1962, 1963 i 1970, però cap amb la virulència que va tenir l'aiguat de Sant Lluc.
De “l'aiguat del diluvi” del 1617 a les dues inundacions del TAV
El fet de ser la ciutat dels quatre rius, com diu la saviesa popular, ha comportat múltiples problemes a Girona al llarg de la història. En un recull fet en el llibre Girona: rius, ponts, aiguats, de Ramon Alberch, Pere Freixes, Emili Massanas i Joan Miró, comptabilitzen fins a 123 inundacions documentades. La primera de què hi ha constància escrita data del 1193. La geògrafa Anna Ribas Palom assegura que els pitjors segles pel que fa a grans aiguats a la capital gironina han estat el XIX, el XVIII i el XX, per aquest ordre, segurament a causa de la intervenció humana i el creixement de la ciutat. Si es fes una mitjana, veuríem que Girona registrava una inundació important cada cinc anys i mig abans de la correcció hidrològica que va suposar la presència dels embassaments de Sau i Susqueda. Entre els episodis més significatius, destaca el del 3 de novembre del 1617, que en historiografia es coneix com “l'aiguat del diluvi” i que va afectar bona part de Catalunya. Per entendre la magnitud d'aquell diluvi, només cal veure els càlculs de l'aigua que baixava pel Ter, que s'ha xifrat entre 2.700 i 4.500 metres cúbics per segon, gairebé el doble de cabal que en el desastrós aiguat del 1940.
Si ens fixem en els rius que més problemes han ocasionat a Girona, han estat, per aquest ordre, l'Onyar, el Ter, el Güell i el Galligants. El primer, com és obvi, perquè és a tocar del Barri Vell i qualsevol crescuda acaba inundant espais altament poblats. La majoria dels aiguats no han suposat grans mortaldats, excepte el de l'any 1843, en què, amb l'Onyar, el Ter, el Galligants i el Güell fora de mare, hi va haver 115 morts. Un altre aiguat de grans conseqüències va ser el 7 d'octubre del 1919, quan el Ter es va desbordar i la força de l'aigua va arrencar 80 arbres. Malgrat els pantans i la gestió hidrològica actual, Girona continua sent una de les ciutats catalanes amb més risc d'inundació, com es va demostrar amb les dues que hi va haver l'any passat a l'estació del TAV.
