plaça major

Gimnàstica per a l'autodeterminació

Les consultes han de servir per establir aliances entre moviments socials

Tot i ser conscients que estem vivint un canvi de cicle en l'independentisme català, evidenciat per l'expansió de les consultes, correm el risc que el 14 de desembre ens trobem al mateix lloc si fa no fa que el 12: més eufòrics o menys, depenent dels resultats de participació, però sense tenir clar cap a on anem. Les consultes tindran més o menys sentit en la mesura que les entenguem dins d'un procés llarg d'autodeterminació. L'organització de consultes no ha generat tan sols equips tècnics que es preocupin de quantes meses, quantes paperetes i quins sistemes informàtics són necessaris per evitar el frau. No, l'organització de les consultes ha activat un autèntic moviment polític que vol fer arribar a tota la població la consciència del dret a decidir, de la sobirania nacional i de la força transformadora d'un poble en marxa.

Al poble català se li presenta l'oportunitat d'estructurar aquest moviment polític més enllà de la lògica parlamentària. També és cert que les dificultats per bastir una coordinació nacional unitària de les consultes, causades per les diferències entre Decidim.cat i algunes plataformes polítiques, evidencien que encara cal molta feina per trenar aquest moviment polític. Però davant d'això no podem refugiar-nos en petites alegries com ara pensar que al nostre poble som molts els partidaris de la independència, més que al poble del costat. Ni tampoc es pot organitzar consultes amb l'horitzó de treure'n rendiment partidista a les eleccions del 2010. L'autodeterminació, en el cas català, és un procés de construcció d'una voluntat col·lectiva. I per tal que aquesta voluntat sigui sòlida cal que el moviment polític vagi acompanyat de reivindicacions socials. Com el dret de viure al territori, sense que ens destrueixin l'entorn o s'emportin les fàbriques; o els drets a la sanitat, a l'educació, a l'assistència social, fites que podrem afrontar millor, si més no, quan deixem de perdre 25.000 milions d'euros anuals de dèficit fiscal. Al voltant de totes aquestes reivindicacions s'hi belluguen moviments socials i s'hi implica el teixit associatiu. Les consultes, doncs, serveixen per destapar les vergonyes de l'unionisme espanyol. Però ens han de servir per establir aliances entre moviments socials, perquè el poble s'organitzi i per acumular forces, com si es tractés de gimnàstica democràtica i participativa. Només així podrem caminar decidits cap l'assoliment d'una República dels Països Catalans basada en aquestes conquestes populars en favor de la majoria.

(*) Historiador i membre de l'Associació Manuel Gonzàlez i Alba

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.