Jordi Grau

Jordi Grau

Full de ruta

Entre l’alegria i l’amargor

Sents un punt d’alegria quan veus un o una dels nostres presos, presos polítics si us plau, en el moment de sortir de la presó i immediatament et sap tot el greu del món, no perquè tornin a recuperar...

LA GALERIA

Adeu a La Penyora

Quan passen aquestes coses te n’adones que t’has fet gran i que allò que sempre havies conegut i ara desapareix, s’emporta una part de la teva vida. La Penyora ha tancat. El restaurant inclassificable...

Full de ruta

Saber cap a on anem

Cap a on anem, es pregunta molta gent. Gent del carrer, que potser pensa de manera diferent en molts temes però que tenen com a mínim comú denominador lluitar per un futur millor per els que hi som...

LA GALERIA

El GEiEG és Girona

Dijous i divendres de la setmana passada van ser dies tràgics pel GEiEG. Després de moltes hores amb la mirada fixa en un Onyar amenaçador, que semblava que desbordaria després de cinquanta anys fent...

Full de ruta

Trapero, al banc dels acusats

El Major Trapero és un policia. Fa la seva feina i els seus caps polítics, molts al llarg dels anys i de diferent signe, han confiat en ell i li han assignat diverses missions. Finalment va ser nomenat...

LA GALERIA

L’amic mexicà

Fa uns quants anys que el conec i encara que el tracto poc personalment, perquè viu a Guadalajara, com que cada any ve uns quants cops a Catalunya i sempre dinem, crec que puc presumir d’amic mexicà....

Full de ruta

Persistir és la clau

La gent està desconcertada i cansada. O cansada i desconcertada. ¿Ha donat la raó el Tribunal de Justícia de l’Unió Europea a Oriol Junqueras, cosa que ha permès a Puigdemont i a Comín ser eurodiputats...

LA GALERIA

El cronista gironí

El meu soci quinzenal de pàgina, en Joan Ribas Feixas, és persona prou coneguda a Girona com perquè ara jo n’expliqui alguna cosa de nou. Però em ve de gust escriure’n perquè en sóc un fidel...

Full de ruta

La partida es juga a casa

De la revolució dels somriures de la que tant vam parlar durant anys, en queden poques coses. Una d’elles, la principal sens dubte, la voluntat fèrria d’una gran majoria de la gent que va omplir...