El 2008 van morir 5.740 gironins, un 30% dels quals per malalties cardiovasculars
El nombre de defuncions va ser un 2% superior al del 2007, i el d'homes, més gran que el de dones
L'any 2008 a les comarques gironines hi va haver un total de 5.740 defuncions, 2.990 de les quals van ser d'homes i 2.750, de dones. El nombre de morts va ser un 2% superior al que hi havia hagut el 2007, any en què hi va haver 5.619 defuncions (2.950 gironins i 2.669 gironines).
Les causes principals de mort entre els habitants de les comarques gironines continuen sent les mateixes que en els darrers anys. Així, en primer lloc, amb un 30%, se situen les malalties que emmarcades en la denominació de malalties del sistema circulatori fan referència a les morts per infart de miocardi, insuficiència cardíaca i infarts cerebrals o ictus. Unes malalties que van provocar més defuncions entre les dones (921) que entre els homes (809). Els tumors són la segona causa més important de mortalitat, amb un 27% del total de defuncions. En aquest cas, el càncer va afectar més els homes (928 morts) que les dones (586 morts). I en el grup de les malalties oncològiques, el càncer de tràquea, bronquis i pulmó va ser el que va provocar una mortalitat més gran, amb 260 defuncions, 225 de les quals van ser d'homes. El va seguir el càncer de còlon, amb 175 morts (106 homes i 69 dones), i el tercer càncer més mortífer va ser el de pit, amb 89 defuncions, 88 de les quals van ser de dones.
I en tercer lloc, encara que a molta distància de les dues causes principals de mortalitat entre la població gironina, hi ha les malalties del sistema respiratori, amb 533 morts, un 9% del total. En aquest capítol destaca la mort de dues persones per grip (totes dues dones), i també són destacables les 232 morts per malalties cròniques de les vies respiratòries inferiors i les 63 per pneumònia, entre d'altres.
Els tres primers grups de malalties que al llarg del 2008 van provocar més morts entre la població gironina es mantenen igual respecte al 2007, encara que amb alguna variació numèrica, però seguint el mateix patró quant a gènere.
Pel que fa a la resta d'afeccions, les malalties del sistema nerviós ocupen el quart lloc, amb 355 morts (6%). I en aquest grup destaca la malaltia d'Alzheimer, que va causar la mort de 220 persones, 145 de les quals eren dones.
I les causes externes de mortalitat (accidents de diversos tipus, caigudes, afogaments, enverinaments, suïcidis, agressions i complicacions en l'atenció mèdica i quirúrgica) van ocupar el cinquè lloc, amb 253 casos de mort.
Les malalties del sistema digestiu van provocar 279 morts, 146 de les quals va ser d'homes i 133, de dones, i van ocupar el sisè lloc en el rànquing de causes de mortalitat a les comarques gironines del 2008.
LA FOTOGRAFIA
LES DADES
Mortalitat fetal i d'infants de menys d'un any
El 2008 es van produir 39 morts fetals tardanes (23 nens i 16 nenes) i van morir vint-i-un infants de menys d'un any, deu dels quals eren nens i onze, nenes. Pel que fa als infants de menys d'un any que van morir, en tretze casos la mort es va produir per afeccions originades en el període perinatal, és a dir, durant l'embaràs, en el part o bé al cap de pocs dies d'haver nascut. En quatre casos més, la mort va esdevenir a causa de malformacions congènites, deformitats i anomalies cromosòmiques; en dos casos la mort la van provocar trastorns relacionats amb la duració de la gestació i el creixement fetal, i en dos més, trastorns respiratoris i cardiovasculars específics del període perinatal.
La taxa bruta de mortalitat baixa a l'Estat
Fa dos anys a l'Estat espanyol hi va haver 386.324 defuncions, 963 més que el 2007. No obstant això, la taxa bruta de mortalitat va baixar un 1,3% el 2008 respecte a l'any anterior i es va situar en 847,3 morts per cada 100.000 habitants. En el cas de les dones, aquesta taxa va ser de 808,8 morts per cada 100.000 habitants (un 0,3% menys que el 2007), i entre els homes va ser de 886,8 (un 2,3% menys). Per comunitats autònomes, les taxes més elevades es van registrar a Astúries (1.203,0 per 100.000 habitants), Castella i Lleó (1.092,9) i Galícia (1.082,1). Les taxes més baixes es van produir a les Canàries (653,0), Melilla (656,1) i Madrid (660,8). Catalunya es va situar a la banda baixa del rànquing, amb una taxa de 826,8.