Cultura

escriptors del camp de tarragona

Xulio Ricardo Trigo i els secrets de la reina

Xulio Ricardo Trigo, autor d'una desena de novel·les, poeta i artista plàstic, va publicar, el setembre del 2008, a Columna, la seva darrera obra Els secrets de la reina, la qual ha estat traduïda al castellà i editada a Ediciones El Andén, el novembre del mateix any. Xulio Ricardo Trigo, un autor que ja té una llarga trajectòria com a escriptor, s'estrena amb aquesta nova proposta novel·lística en un gènere nou, el del best-seller. Poblet és l'escenari històric d'Els secrets de la reina, una novel·la que combina els postulats del relat d'intriga amb els de la novel·la històrica i que se situa en la línia de La clau Gaudí, d'Andreu Carranza.

Però l'originalitat d'Els secrets de la reina rau en el fet que va més enllà de les convencions del gènere i obre o estableix un debat, una dialèctica, dins l'estament dels historiadors. La novel·la planteja en tot moment un advertiment, una pregunta: la història, tal com ens l'han presentada, és verídica o està falsejada? Dues són les forces que preserven, en la ficció, allò que la història tradicional ha establert del passat, concretament de l'edat mitjana i dels fets que van tenir lloc al voltant de la mort de la reina Elionor de Portugal, muller de Pere III el Cerimoniós. Aquests dos pols de poder són, d'una banda, l'església, els monjos del monestir de Poblet, i de l'altra els representants de l'estament canònic dels historiadors focalitzats en la figura del professor Badia de la Universitat de Barcelona.

Al centre de la trama, l'Enric Grau i la Beatriu Casal, dos investigadors universitaris que es veuen involucrats en l'aventura detectivesca arran d'un assassinat i de la troballa d'unes notes d'un manuscrit antic, del 1348, escrit per Aloi de Montbrai, mestre d'obres, al càrrec de la construcció dels panteons reials de Poblet. La recerca d'aquest manuscrit, silenciat pel pas dels segles, és el veritable motor de tota l'acció. Els investigadors es veuen immergits en una cadena d'esdeveniments que pren l'alè fins a l'última línia de la novel·la. Persecucions, robatoris, assassinats, amenaces i relacions amoroses; tots els ingredients necessaris per aconseguir que el lector se senti capturat per la narració i no pugui deixar de llegir.

Ara bé, mentre es va desenrotllant la trama, situada en un temps actual i narrada en primera persona per un dels protagonistes, una altra veu narrativa –en paral·lel i alternant-se amb els fets de l'actualitat– narra en tercera persona i en passat la vida del monestir del segle XIV i d'Aloi de Montbrai. A mesura que avança l'acció en el present, assistim en directe als fets que van tenir lloc rere els murs de Poblet, en un moment tràgic de la història. La presència de la pesta negra, de la pestilència, s'ensenyoreix de l'ambient i traspua de la narració amb gran destresa. Mentre les morts es van acumulant, delmant la vida del monestir, el mestre d'obres viu la seva gran aventura amorosa i continua treballant la pedra, fent esbossos i dissenyant els panteons reials.

L'alternança de la veu narrativa, així com la construcció argumental en els dos plànols de temps, acaben de conferir a la novel·la el dinamisme que abans esmentàvem. Les dues realitats avancen alhora i en totes dues la intriga hi és servida de manera captivadora. La tensió relacional que s'estableix entre el mestre d'obres i la reina Elionor i les conxorxes internes del monestir són els dos eixos que articulen el desenvolupament argumental de l'any 1348. Així mateix, s'estableix una altra simbiosi, encara més interessant, entre els fets del passat i els del present, descabdellant-se els secrets del relat en relació simètrica d'un plànol de temps a l'altre.

Un altre element destacable és com en aquesta estructura del relat dins del relat l'autor ens immergeix de totes totes en la vida del monestir a l'edat mitjana. Una realitat que aclapara i que és, en realitat, la protagonista, sent l'hotel de Villa Engràcia i la Barcelona del segle XXI una mera excusa argumental. És en aquests episodis en què Xulio Ricardo Trigo excel·leix en el tractament de les descripcions i dels personatges, dotats d'una gran complexitat humana.

La fe, el gran pilar de l'edat mitjana, és posada en dubte davant la força devastadora de la malaltia. El sagrat deixa de ser un refugi i tots els fonaments d'un món hostil bastit sobre la religió tremolen a l'embat immisericordiós dels fets. És un moment de desgràcia i de transgressió, en què l'artista, l'escultor, és el clarivident, el savi, l'home de ciència i el personatge més modern de la novel·la.

Quins són, però, els secrets de la reina? Ah, aquest és el secret més ben guardat de la novel·la. Cal concloure, doncs, dient que ja amb el títol Xulio Ricardo Trigo ens captiva i ens transporta a l'aventura de la recuperació de la nostra pròpia història, sense descans i amb una gran vitalitat.

Títol: Els secrets de la reina

Autor: Xulio Ricardo Trigo

Editorial: Columna, en català, i Ediciones El Andén, en castellà

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.