Societat

la contra

El rei infidel

Carles Llorens, autor de «Rolandito i el rei Fidel», demana suport de les institucions gironines per pressionar el règim cubà perquè alliberi els presos polítics, destacant els de Nueva Gerona

Cada 18 de març, Carles Llorens fa una acció de suport en record dels 75 detinguts per la Primavera Negra cubana. Per Sant Salvador d'Horta del 2003, el règim de Fidel Castro va aprofitar que el món mirava cap a l'Iraq, per començar un cicle de detencions a opositors democràtics. Contra la dissidència interna, la resistència. L'operació va passar desapercebuda perquè aquell dia els aliats havien començat els bombardejos sobre Bagdad per enderrocar el règim de Saddam Hussein i portar la pau i la democràcia a l'Iraq, perillós país carregat d'armes de destrucció massiva.

No a les guerres.

Carles Llorens va repetir ahir la seva acció reivindicativa a Girona. Sempre a Girona. Per què? Ell va apadrinar dos presos polítics. Tots dos de Nueva Gerona, ciutat de l'illa de Pinos, rebatejada Isla de la Juventut pel règim cubà. Ahir a Girona, a la Llibreria 22 va presentar Rolandito i el rei Fidel, un conte per a nens, inventat per explicar al seu fill la situació cubana, especialment del fill de Rolando Jiménez Posada, un dels seus dos apadrinats. Rolandito és un nen aficionat a llegir contes, fins que un dia el rei Fidel els comença a prohibir. El pare promou una biblioteca secreta, d'una de les moltes biblioteques independents que van néixer a Cuba. De fet, molt dels reprimits per les autoritats cubanes són bibliotecaris. Com en la realitat, li descobreixen la llibreria i l'empresonen. «El conte té final feliç, però no s'adiu amb la realitat.» Avui Rolandito, heroi del conte, ho passa malament; és maltractat. És víctima del mobbing a l'escola. Perquè els seus pares són enemics de la pàtria, s'ha de sentir que són assassins. Segons Llorens, li fan netejar el pati i servir el dinar als altres nens. I denuncia que, en un mitjà rural com el de l'entorn de Nueva Gerona, on viu, li han matat un gos i els ànecs. Del llibre, d'editorial Milenio, Llorens n'ha escrit les dues edicions, en català i en castellà.

Dies després que el règim cubà iniciés el que s'ha anomenat Primavera Negra, l'expresident txec Václav Havel, home gens sospitós de reaccionari, va iniciar una campanya internacional per demanar la llibertat dels detinguts durant aquells dies. L'altre pres de consciència apadrinat per Carles Llorens és el periodista Fabio Prieto Llorente. Se'ls va engarjolar per haver escrit articles a favor dels drets humans. Llorens, que és secretari nacional de relacions internacionals de Convergència, ha destacat el suport de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, especialment del seu president, Narcís Genís, i del diputat de CiU i periodista Carles Puigdemont.

Carles Llorens, que va ser delegat del govern a les comarques gironines entre el febrer del 2000 i el gener del 2004, va invocar el suport de les institucions gironines per pressionar el règim cubà perquè alliberi especialment els presos polítics de Nueva Gerona. Així mateix, també va exigir el suport de ZP i Moratinos perquè reclamin a Cuba la llibertat per al grup de la Causa dels 75 i, per extensió, als 200 presos de consciència que hi ha a l'illa.

Carles Llorens se'n va anar a Cuba com a historiador per escriure un llibre amb motiu del centenari de la guerra i de la desfeta del 1898. Va tornar amb una visió molt distant de la idealitzada Cuba de les esquerres. «Això ara canvia: Pablo Milanés demana eleccions lliures, Almodóvar, Ana Belén o Víctor Manuel, que no havien amagat la seva simpatia pel castrisme, se n'han apartat i s'han adherit a la campanya Yo acuso al gobierno cubano[de la qualLlorens és el novè d'una llista de milers].»

Carles Llorens va revelar la desesperació dels presos cubans: «No saben què s'ha de fer perquè el món els escolti. Ni els balseros... Per això han arribat al martiri, com Orlando Zapata i Guillermo Fariñas.» La lluita per la llibertat a Cuba ha superat les classes intel·lectuals i ja s'hi impliquen, segons l'historiador d'Olot, els més pobres de les zones més marginals del país.

Defensor declarat dels drets d'autor, Carles Llorens es va declarar honorat, igual que el seu editor, per la difusió clandestina, mitjançant fotocòpies, del llibre a Cuba. Còpies de les il·lustracions de Neus Vera per al llibre decoren la paret de la cel·la de Rolando Jiménez Posada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a