Educació

Les universitats de la Xarxa Vives –una vintena, incloent-hi la UdG– oferiran cursos intensius de català als alumnes d'intercanvi que s'hi matriculin provinents d'altres països, segons va anunciar ahir Miquel Strubell, dels Estudis de Llengües i Cultures de la UOC, gràcies a un acord de la Comissió Europea. Strubell ho va anunciar ahir a Girona, en la jornada pertanyent a la campanya Estudiantspelcatalà.cat promoguda per la Plataforma Universitària pel Català (PUC), que ha redactat un manifest en defensa del català a la universitat, en què s'exigeix la regulació jurídica dels seus usos i el compliment de la llei d'universitats.

Els estudiants d'intercanvi podran fer català a les universitats de la Xarxa Vives

Estudiantspelcatalà.cat promou un manifest de defensa de la llengua catalana als centres

Miquel Strubell va presentar ahir la jornada, convocada per a la tarda a la Casa de Cultura de Girona. Strubell, que va afirmar a tall d'introducció que «la universitat no és un privilegi, sinó una responsabilitat», va explicar –en presència, entre d'altres, de la comissionada d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Blanca Palmada– que no era la primera vegada que es feia una trobada per tractar temes lingüístics en l'àmbit universitari, sinó que abans d'aquesta hi havia hagut, des del 1989, 14 trobades dels serveis lingüístics universitaris. Strubell va anunciar aleshores que, ja que en altres països, per evitar problemes de recepció dels alumnes, les universitats en què les classes s'impartien en idiomes minoritaris –queden fora l'anglès, el francès o el castellà– feien cursos intensius d'aquestes llengües, en virtut d'un programa que aplica la Comunitat Europea, ell mateix va intervenir en aquest organisme –amb el suport de l'eurodiputat Ignasi Guardans– i així, a partir del curs 2010-2011, ja s'impartiran els cursos intensius de català a les universitats de la Xarxa Vives –repartides en tot l'àmbit lingüístic català– que facin propostes ben estructurades per tal de rebre les subvencions corresponents.

El moment oportú

Representants de la iniciativa Estudiantspelcatalà.cat van prendre la paraula posteriorment per fer balanç sobre el present i el futur del català a les universitats i van presentar el seu manifest en defensa de la llengua. Els membres de la plataforma creuen que les universitats es troben en un procés d'internacionalització que podria provocar que, a les universitats catalanes, les llengües vinculades a aquest procés fossin l'anglès, però sobretot el castellà. És per això que el manifest defensa que és el moment oportú per establir una regulació jurídica que suposi l'«elaboració d'un reglament d'usos de la llengua catalana per a totes les universitats». El manifest exigeix també el compliment de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la llei d'universitats de Catalunya, que estableix l'exigència d'un nivell de llengua catalana al professorat fix de nova contractació, així com l'obligació del personal visitant i temporal de fer un curs obligatori de comprensió passiva de llengua catalana que l'habiliti per poder impartir docència, per tal de garantir el dret dels estudiants a emprar el català. Aquest manifest està obert a l'adhesió a través de la recollida de signatures.

La jornada es va cloure amb una reflexió de Josep M. Terricabras, professor de filosofia i director de la Càtedra Ferrater Móra de la UdG.

En defensa de la filosofia a secundària

Un centenar de persones, entre professors, alumnes i afins a la causa es van concentrar ahir a migdia al pont de Pedra de Girona, en un acte de mobilització en defensa d'una presència manifesta, més rellevant que en l'actualitat i amb prou garanties de l'assignatura de filosofia en l'educació secundària. L'entitat convocant, la Plataforma en Defensa de la Filosofia, al·lega que l'àrea de filosofia «s'està ofegant i menyspreant» als instituts i que, mentre que la Unesco i el Parlament de Catalunya defensen la matèria com a clau d'una secundària de qualitat, «el Departament d'Ensenyament l'arracona.» La plataforma va fer públic ahir el manifest de Girona, al qual van donar lectura, en què s'assenyala que qualsevol matèria d'ensenyament «és inviable amb una hora lectiva setmanal, com és el cas d'educació eticocívica», que resulta «indigna» la «minsa previsió de places» per a docents de filosofia en la convocatòria del 2009 i que «cal protegir el tronc comú humanístic, eix bàsic per estructurar un bon batxillerat en sentit europeu». En el manifest llegit ahir, es demana que es recuperi la denominació ètica (4t d'ESO) i filosofia (1r de batxillerat) per a les matèries que actualment s'anomenen educació eticocívica, i filosofia i ciutadania, i que «s'assignin exclusivament a docents de l'especialitat de filosofia». També es reclama que s'equiparin les assignatures abans esmentades a les de la resta de matèries curriculars, i es dotin amb tres hores lectives setmanals cadascuna, i també que l'assignatura d'història de la filosofia (2n de Batxillerat) sigui de 4 hores lectives setmanals, com les altres matèries d'aquest curs, com a una assignatura imprescindible i obligatòria en les proves d'accés a la universitat.

La creació de la plataforma ha estat provocada per la reforma del batxillerat aprovada l'any passat, que assenyala que la matèria es redueix a dues hores lectives a primer de batxillerat, i que l'ètica es redueix a una sola hora a l'ESO.

La plataforma, pionera en aquesta mobilització a Catalunya, va promoure divendres una reunió de docents de filosofia de secundària i els de la UdG d'on havia de sortir un document que s'està consensuant amb tots els degans de les facultats de Filosofia de Catalunya i la Societat Catalana de Filosofia de l'IEC, per presentar-lo a la conselleria. Durant l'acte d'ahir, amb un marcat to festiu, es va fer la lectura de diverses citacions breus d'autors com ara Kant, Nietzsche, Ortega y Gasset, Epictet o fins i tot Txèkhov.

La plataforma també ha posat en marxa un grup a Facebook, amb el nom Salvem la Filosofia Ara!, que té poc menys d'un miler d'associats i on s'ha penjat el manifest, al qual s'hi han adherit unes 600 persones, entre les quals Joan Miquel Oliver, Xavier Rubert de Ventós o Josep M. Terricabras.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a