Cultura

ANDREU RIFÉ

MÚSIC I ACTOR

És cofundador, actor i músic de la companyia teatral Los Pelones, d'Albert Espinosa. Del darrer muntatge, Cuatro bailes, al gener en comencen gira. Va tenir un paper destacat en el film No me pidas que te bese porque te besaré (2007). I amb Espinosa tenen previst rodar una telesèrie per TV3.

«Barcelona sempre ha viscut d'esquenes al delta de l'Ebre»

Aquest barceloní de 36 anys es fa dir cantactor per la barreja que fa de disciplines artístiques. L'últim exemple és el disc Terròs (Discmedi), on musica i canta poemes de David Monllau, un autor del delta de l'Ebre. Fins al 30 d'agost el presenta al Versus Teatre, en format d'espectacle musical i teatral
Com neix Terròs?
–«Fa un any i mig vaig estar a les Terres de l'Ebre, amb la finalitat de compondre nou material musical. Allà hi havia un senyor de la terra, en David Monllau, que sovint em venia a visitar, a portar-me fruita, verdura o peix que ell mateix pescava. Conversàvem, escoltàvem música meva, fèiem reflexions de vida, ell em llegia alguna poesia seva. Abans de tornar a Barcelona, vaig voler fer-li un regal, i vaig agafar una poesia seva i la vaig musicar.»
–I aquella cançó va ser l'origen de tot...
–«En el sopar de comiat que vaig fer amb la gent més propera, vaig treure la guitarra i vaig tocar la cançó. Ell em va demanar si li podia passar la cançó amb un CD per poder-la escoltar. Al cap de dos mesos, em va convidar a fer una paella. I després de dinar, va començar a entrar gent del poble. I em va dir: ‘És que vaig agafar el CD amb la teva cançó i en vaig començar a fer còpies. Vaig entregar-ho a la meva gent i la meva gent s'ha fet seva la cançó i ha fet còpies de còpies.' Total, que hi havia un centenar o dues-centes còpies repartides per allà. A partir d'això vaig proposar al David Monllau d'agafar una dotzena de les seves poesies i musicar-les.»
–Quina edat té David Monllau?
–«Té 69 anys. És un home que ha estat vinculat amb la política, amb el PSUC. Ha dedicat mitja vida o més a la recuperació de les barraques del delta de l'Ebre. Abans que es perdessin del tot, va anar a parlar amb els darrers constructors, savis de les barraques, per recopilar aquesta informació i fer-ne un inventari constructiu. Gràcies al David, de barraques, se'n tornen a construir, per al turisme rural, per a oficines de turisme.»
–Quins temes tracten i com estan embolcallades musicalment les lletres de Monllau?
–«Vaig intentar triar poemes que abastessin tot el que representa la seva vida. Inicialment jo venia més de ser cantautor, després em vaig passar al pop amb bases electròniques, i ara he tornat una mica més a la cançó d'autor, fent pop folk, per respectar també la seva poesia. No veia adient fer una cosa que no fos acústica.»
–Què li pot sorprendre al públic, d'aquest espectacle?
–«És veure que és un conte fantàstic, però que és real. La gran aportació de Terròs és que és una amistat que neix entre la terra i l'arròs i que és de dues generacions molt diferents, que han proliferat amb una obra artística, per mi, molt rotunda i coherent.»
–Per què és un muntatge musical teatral?
–«Jo em faig dir cantactor perquè treballo amb el teatre i la música. Amb Terròs intento ser fidel a aquesta idea, de manera que barreja en tot moment el teatre amb la música. Els temes musicals que van sonant, que són del disc, van entrellaçats amb uns monòlegs teatrals que jo interpreto. Terròs és la primera vegada en què ho barrejo d'una manera absoluta, en què passo de l'actor al narrador i al músic. M'hi he sentit perfecte. I estic preparant un nou espectacle en què faré el mateix.»
–La seva experiència li ha fet pensar que vivim d'esquenes a les Terres de l'Ebre?
–«I tant! Jo crec que al delta de l'Ebre tenen un sentit de col·lectivitat, en la cultura, en la convivència. Tu vas a veure un concert i normalment barregen totes les generacions. El de les Terres de l'Ebre és un folklore viu, no de barretina. La jota es canta avui, encara es fan discos de jota tortosina. Crec que Barcelona sempre ha viscut molt d'esquenes al sud, concretament al Delta, no tant a Tarragona, però sí a tota la regió del Delta. Quico el Célio és un grup de música conegudíssim allà, venen discos i discos, i aquí se'ls va conèixer amb Lo riu és vida, amb tot el tema del transvasament, quan feia trenta anys que estaven tocant.»
–I les vacances, per quan?
–«Aprofito sempre estonetes i dies que tinc lliures. Per mi, la meva feina és les meves vacances. Terròs neix d'uns mesos que em vaig agafar per compondre música. Tant de bo no en tingués mai, de vacances, mira què et dic.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a