Cultura

escriptors del camp de tarragona

Poesia per a infants

Bella lluna fa l'ullet arriba, lògicament, després de Bella lluna treu el nas, o és al revés? Si no us voleu equivocar penseu-ho així: primer la lluna guaita, treu el nas, es fa present, ens n'adonem, i després, quan ja ens ha vist, ens fa l'ullet, ens fa còmplices de la seva vigilància, connectem. Així mateix funcionen aquests llibres de poemes per a xiquets i xiquetes. El segon llibre de la Bella Lluna, doncs, escrit per la Fina Anglès, ja no ens agafa per sorpresa, ja ho sabem com escriu, i com il·lustren la Jasmin i la Silvana, i ja sabem que ho passarem bé entre les seves poesies. En aquesta ocasió ja ens atrapa, ens proposa poemes «volgudament llargs» i ens convida a fer un pas més, «que els xiquets i les xiquetes no solament llegeixin poesia, sinó també que se l'aprenguin de memòria, que la recitin, que la diguin, que juguin amb els sons, que la reinventin i se l'adeqüin barallant-se amb els mots...» Connectem. També l'editorial ha fet un pas més en l'edició del llibre i l'ha enquadernat en tapa dura –el primer no ho era–, fet que dóna una mostra de confiança important a les seves autores.

En començar a llegir Bella lluna fa l'ullet ens trobem quasi una dotzena de poemes sobre aspectes ben diversos, una barreja de temes als quals no afecta el pas del temps perquè fa generacions i generacions que han acompanyat els infants (la bicicleta, el trenet, el far, l'arribada d'un germà...) amb alguns de molt més moderns i igual d'interessants per la canalla d'avui (la pantalla de l'ordinador, els noms de la classe, la perruqueria...)

Tot seguit ve un conjunt de poemes sobre les estacions de l'any i el cos principal del llibre, que està dedicat al menjar. Com tot menú, es divideix en primers plats, segons plats i postres (en aquest cas màgiques, perquè revelen l'origen de la Fina, a través de les fruites fresques i seques, tan comunes a les nostres terres i també perquè funcionen com unes endevinalles). Així que llegim aquests poemes no podem deixar de pensar en el llibre Bon profit, de l'estimat poeta Martí i Pol, per la mateixa voluntat que han tingut tots dos autors de posar-se a taula (i també a la cuina) amb els ulls i els gustos de la canalla.

L'últim capítol és força original en allò que es refereix a poemaris per infants, «Tenim un...» dedicat a les mascotes que són una companyia excepcional per tots els nens i nenes, perquè més que un bestiari, com podria ser el de Pere Quart, aquests poemes ens apropen a les relacions més afectives.

Per acabar voldria dir que els llibres de poemes de la Fina Anglès són autèntics manuals de poesia. Primerament per donar-nos a entendre què és «la màgia que ens permet parlar d'una cosa sense anomenar-la», com ens diu ella mateixa.

També perquè ens introdueix en els aspectes més formals del gènere: la rima, la mètrica, el so i el ritme de les paraules (i aquí revela una altra de les seves passions, la música) que funcionen a la perfecció. I finalment perquè té la capacitat d'apropar-nos als temes moderns a partir de composicions tradicionals: endevinalles i jocs de mans. Passareu una bona estona amb els vostres infants i aquest llibre i sobretot no perdeu l'ocasió (no crec que us sigui difícil) de compartir-los amb ella mateixa perquè us obrirà les portes definitivament al meravellós món de la poesia.

Títol: Bella lluna fa l'ullet

Autora: Fina Anglès

Il·lustracions: Jasmin Bergadà i Silvana Salvadó

Editorial: Arola, 2008

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a