Política

la contra

La febre de la independència

La febre no s'encomana i amb aigua i líquids baixa, però els virus s'escampen com la pólvora

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha dit aquesta setmana que no tem per un contagi de referèndums sobre la independència de Catalunya. Zapatero es pensa que la demanda de la independència és una febre i, si fos així, tindria raó. La febre no s'encomana. S'encomanen els virus. El remei és el de sempre: compreses d'aigua freda, suc de taronja, molta aigua i a esperar. Quan hagi començat a baixar la temperatura, fer una dieta suau, i com si no hagués passat res. Però hi ha una part d'espanyols i espanyolistes que sí, que estan preocupats. Saben que les infeccions víriques s'escampen com la pólvora. Encara no s'han acabat de mentalitzar dels maldecaps que pot portar el virus de la grip A aquesta tardor, i ara els apareix un virus que es pensaven que ja tenien controlat: l'independentisme. Estava latent i ara es comença a manifestar i no tenen la vacuna a punt. Amenaça de provocar una important pujada de la temperatura en la vida política d'alguns municipis i, en alguns casos, convulsions, que necessiten tractaments més dràstics.

Al ple municipal de dilluns passat a Vilanova i la Geltrú, ICV va tenir algunes d'aquestes convulsions. Després de negociar amb ERC i CiU per intentar pactar una moció conjunta de suport a la consulta d'Arenys de Munt, els ecosocialistes es van desmarcar en l'últim moment, i van tornar a l'ombra del seu om particular perquè, a vegades, en política, decidir fa por. Mentrestant, ja hi ha una entitat (Desperta!) que s'ha començat a moure per intentar organitzar una consulta popular com la d'Arenys de Munt. A Vilafranca del Penedès, també hi ha moviments. No va ser casual que diumenge hi hagués tants vilafranquins al Maresme. Al Penedès hi ha altres municipis que se'ls ha despertat el cuquet. Comencen a notar símptomes no se sap ben bé de què. Alguns volen organitzar les consultes per tenir dades sobre el que pensa la gent del poble. D'altres ho volen fer com una mesura de pressió contra un estat que cada vegada oprimeix més els catalans. I alguns només busquen la fórmula legal per plantar cara a tots aquells espanyols i espanyolistes que van posar traves i entrebancs a la consulta d'Arenys de Munt. Però el que sí que és veritat, tal com va dir l'escriptor i periodista Víctor Alexandre en el manifest de la Marxa de Torxes de Vilafranca, és que «no cal veure la independència per sentir-la». I la consulta d'Arenys de Munt ha canviat alguna cosa.

L'independentisme ha demostrat que pot fer emmalaltir. Els primers a caure són aquells que no han estat mai en contacte amb el virus, aquells que tenen un sistema immunològic debilitat, aquells que només tenen els referents de llibertat que ells van defensar per al poble espanyol, aquells que no coneixen més democràcia que la seva i que tenen la veritat absoluta per sobre de tot. Els virus, al cap i a la fi, l'únic que busquen són fórmules per sobreviure. A vegades, fent mutacions estranyes i inexplicables. I aquestes mutacions poden arribar a provocar símptomes absolutament diferents. Per això, hi ha una part de l'independentisme català que encara no s'acaba de sentir còmode en aquesta situació. Hi ha una part d'independentistes que, malgrat haver passat anys reclamant, no gosen caminar sols. Van ser a Arenys de Munt el dia de la consulta, però haurien pagat per estalviar-se la visita. Aquests independentistes han convertit la demanda en el seu sistema de vida i, per tant, han acabat depenent d'Espanya fins i tot més del que els espanyols depenen de Catalunya. Els espanyols ho saben i ho celebren perquè, mentrestant no hi ha una sola via de pas per a aquest virus. I és més fàcil de controlar. Però, la independència de veritat no és una febre. La independència de veritat fa por.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.