Societat
Apicultors en el neolític
L'aprofitament de la mel i la cera de les abelles per part dels humans es remunta com a mínim fins a 9.000 anys enrere, segons un estudi
Se n'han trobat traces químiques als atuells que usaven els avantpassats a l'edat de pedra
Dolça com és, la mel no va passar inadvertida als homes de l'edat de pedra.
La relació entre les abelles (Apis mellifera) i els humans ve de molt lluny, com s'havia deduït gràcies a la iconografia egípcia i l'art rupestre, però un estudi internacional ha aconseguit constatar que l'apicultura va ser anterior a l'agricultura moderna. El treball, publicat a Nature amb la participació d'investigadors del CSIC en la Institució Milà i Fontanals de Barcelona, precisa que ja fa com a mínim 9.000 anys que aprofitem la cera i la mel.
A partir de l'anàlisi química de les restes contingudes en uns 6.400 fragments d'utensilis procedents de més de 150 jaciments de tot el continent, els científics han reunit proves de la presència de cera d'abelles en els atuells de ceràmica dels primers agricultors europeus. La cera d'abella es compon de lípids complexos que són molt constants en la seva composició i, per tant, poden actuar com una empremta química d'objectes arqueològics, com ara els bols o plats del neolític.
“Fins ara s'havia estudiat profusament la domesticació de cabres, porcs, vaques i ovelles. Amb aquest estudi s'obre la porta al coneixement sobre la domesticació de les abelles per part de les primeres comunitats d'agricultors i ramaders”, explica Juan José Ibáñez, investigador del CSIC a la Institució Milà i Fontanals.
“La presència d'aquesta cera implica, amb tota probabilitat, l'explotació de la mel”, continua. Comparant les diferents mostres, s'ha vist que la primera presència de cera de la qual es té constància és originària d'Anatòlia i data, aproximadament, del 7.000 a.C. “Les comunitats d'agricultors i ramaders que es van expandir cap a Europa en els 1.500 anys següents van continuar explotant els productes de les abelles”, apunta Juan José Ibáñez, que considera que la cera hauria exercit “diverses funcions tecnològiques i culturals”.
Mélanie Roffet-Salque, autora principal de l'article i professora de geoquímica orgànica a la Universitat de Bristol, té clar que “la raó més òbvia per a l'explotació de l'abella seria aprofitar-ne la mel”. No obstant això, la cera d'abelles podria haver estat utilitzada amb motius tecnològics, rituals, cosmètics i medicinals “com ara aplicar-la als utensilis de ceràmica porosa per fer-les impermeables”.