PONÇ MASCARÓ
«En la moció de censura contra Recasens recordo que vaig perdre més d'un quilo»
Després de jubilar-se com a secretari general del consistori tarragoní, Ponç Mascaró utilitzarà l'experiència acumulada al llarg de tres dècades per assessorar l'administració en estratègies de ciutat i temes supramunicipals
Ponç Mascaró va arribar a Tarragona l'any 1976, procedent de Ciutadella, per exercir com a oficial major del consistori, just abans que se celebressin les primeres eleccions democràtiques. Cinc anys més tard va passar a ser secretari general, un càrrec que va ocupar fins fa uns mesos, quan va decidir jubilar-se. Malgrat l'anunci, no ha trencat el lligam amb el consistori ni amb la ciutat.
– Tot i estar jubilat, vostè continua anant a l'Ajuntament a treballar. Corregeixi'm si m'equivoco.
– «Tant els amics com els professionals em van aconsellar que després de tant de temps el més oportú era fer un aterratge suau i no trencar de cop. Vaig rebre diverses propostes de la corporació i també de fora, i entre unes coses i altres vaig moure fitxa i ràpidament ens vam posar d'acord. Em vaig comprometre a venir a l'Ajuntament dos cops per setmana, però amb flexibilitat d'horari i de dies.»
– I ara és assessor d'estratègies de ciutat i temes supramunicipals. El nom és llarg, i la feina?
– «És per tractar d'assumptes que siguin importants per a la ciutat, però que a més transcendeixin el seu terme, com ara consorcis, mancomunitats, àrees metropolitanes o vegueries. No té res a veure amb l'estratègia amb la façana marítima, ni amb la reforma del mercat, ni amb res d'això.»
– No em digui que fins ara no hi havia ningú al consistori que se n'encarregués.
– «El dia a dia fa que les persones que tenen responsabilitats dins d'un ajuntament vagin una mica desbordades i no puguin aturar-se a pensar en aquests assumptes. De fet, les prioritats continuen sent les necessitats diàries de la gent i això fa que potser no es pugui anar més enllà. Ara, amb la nova llei de governs locals això ja s'està bellugant i ja és possible tenir una persona que se n'encarregui, d'aquests assumptes.»
– No sé si es recorda de la primera tasca que li van assignar.
– «Quan vaig arribar aquí [aixeca el cap i fixa la mirada] em vaig encarregar molt directament de fer la transició del sistema autoritari anterior a l'actual. Ho vaig fer des del 1976 fins al 1983.»
– A Tarragona sempre hi ha temes pendents. De quin es parlava l'any que va arribar? Potser de la façana marítima.
– «No recordo que ni l'últim ajuntament del règim anterior ni el primer democràtic es preocupessin d'assumptes com aquests en aquella època perquè hi havia problemes més importants. Tot i això, a principis del segle XX ja hi ha constància d'algun estudi d'alliberament de la façana.»
– Vostè que hi ha estat a dins, entén la lentitud amb què funciona l'administració local?
– «Penso que hi ha tres motius: la legislació, que determina uns tràmits i de vegades són llargs; després la participació de més d'una administració i també perquè estant en un estat de dret quan hi ha eleccions sempre és possible que hi hagi un canvi de govern i, quan passa això, de vegades la idea no acaba d'agradar del tot i fa que molts projectes es demorin. Ah, i m'havia deixat l'aspecte econòmic perquè no és fàcil trobar el finançament adequat.»
– Molts ciutadans tenen la sensació que a Tarragona no es fa res.
– «A part dels temes mediàtics, hi ha molts assumptes que van tirant endavant i contra la idea aquesta que no es fa res, jo m'encarrego cada any d'elaborar una memòria econòmica de l'Ajuntament. I si algú, en una nit d'insomni no pot dormir, descobrirà en aquell totxo que s'han fet més de vint mil actes administratius. Això vol dir més de 20.000 decrets.»
– Potser el problema és que són temes amb poc interès.
– «No tenen morbositat ni surten als diaris, però si en lloc dels 20.000 en féssim 6.000 segur que la ciutat es paralitzaria.»
– Vostè va conviure amb l'últim alcalde del règim anterior, l'Esteve Banús.
– «No tenia res a veure amb el Movimiento Nacional. Era un personatge de l'alta burgesia catalana i gens vinculat amb un règim que ja se n'havia anat en orris. Volia fer una bona transició i deixar la casa en unes bones condicions.»
– Digui'm un tret característic de Recasens, de Nadal i de Ballesteros.
– «De Recasens, honestedat total. L'alcalde Nadal tenia molts reflexos i una gran capacitat d'improvisació. Podia cridar-me cinc cops en un matí i no dir-me res en dues setmanes. I Ballesteros, en canvi, dóna molta importància a l'organització.»
– En tants anys també haurà vist panorames polítics de tots els colors?
– «En la transició hi va haver un gran tarannà entre tots, l'època de les majories absolutes va ser de les més dures i últimament sembla que hi ha més cultura de diàleg.»
– Els plens municipals també han canviat de continguts.
– «Recordo que al principi de la democràcia es discutia de l'entrada a l'OTAN, de la revolució sandinista a Nicaragua o de les nuclears, però ara seria inviable perquè els polítics tenen millor formació.»
– Recorda el primer ple a què va assistir?
– «Va ser l'any 1981, amb Recasens, però no el recordo especialment perquè jo ja portava alguns anys a la casa. De l'últim, sí perquè va ser extraordinari amb motiu del meu comiat i en guardo un record immens.»
– I el més crispat?
– «El de la moció de censura de l'any 1989 contra l'alcalde Recasens que va promoure Nadal. Recordo que vaig perdre més d'un quilo de suor perquè va ser dos dies abans de Sant Magí. A més, em vaig trobar amb una situació especial perquè vaig veure que ningú donava el bastó d'alcalde a Nadal, encara que estava damunt de la taula de la presidència. Em vaig haver d'aixecar per entregar el bastó al nou alcalde i vaig sortir a tots els diaris.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.