Subirós proposa un viatge a la mitologia contemporània amb una versió d'«Alícia al país de les meravelles»
La dramaturga i directora Carlota Subirós ha fet una adaptació essencialista d'Alícia al país de les meravelles, una obra escrita per un misteriós Lewis Carroll fa 150 anys però que continua vigent. Per Subirós, aquesta obra «és com una mitologia contemporània», ofereix un material molt potent que ha fet forat en l'inconscient de la societat. Alícia, un viatge al país de les meravelles fa una interpretació oberta dels contes de Carroll. A més d'Alícia al país de les meravelles, es tanca la peça amb A través del mirall. Si el primer capítol el somnia la noia, el segon transita dins del cervell de Carroll. L'obra s'estrena amb una setmana de retard per motius tècnics i només hi haurà dues setmanes i mitja d'exhibició a la Sala Fabià Puigserver, a partir de dijous.
El projecte de Subirós s'arrossega des de finals de la temporada passada, en què s'especulava que entraria al Grec. Subirós ha investigat molt sobre elements paral·lels al conte que ella va llegir quan tenia només 7 anys (l'edat de la protagonista, que cau dins d'un pou per viure un somni tan increïble com terrible). Al final de tot plegat, ha tornat a l'essència, tot i que ha integrat vestigis laterals com el mateix Carroll que deambula pels somnis.
L'obra s'allunya dels referents audiovisuals i es refugia en els valors teatrals. De gran format, hi participen dotze actors que multipliquen personatges i un cos de tres ballarins. El personatge d'Alícia l'interpreta Alba Pujol, que ja havia fet de Rodoreda en una peça anterior amb Subirós. Si llavors va haver de posar-se en la pell d'una dona de 70 anys, ara ha de recular a l'edat de 7. Per la directora, en Rodoreda hi ha molt d'Alícia, pel joc amb les paraules i l'obsessió per les flors.
Un projecte complet
Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, va remarcar que és el primer projecte complet que presenta en els sis anys que fa que és al càrrec, una idea que ja pretenia aconseguir en la seva primera temporada. A més de l'adaptació de Subirós, també Alícia Gorina fa una dramatúrgia que enfoca l'autor i la seva relació sempre obsessiva mai malaltissa amb les nenes impúbers. Gorina planteja «el destí tràgic de l'home que busca desesperadament la felicitat a través de les nenes». És una interpretació que pot ser real, o no. Un altre projecte al Lliure és una exposició comissariada per Pau Carrió, una mostra d'imatges que el mateix escriptor i aficionat a la fotografia va fer a les seves petites amigues, sovint vestides d'adultes. Finalment, s'ofereix un assaig obert, El día antes de la flor, de Pablo Rosal.