“Els autèntics valents són els no-violents actius”

Sí, la coeducació forma part de l'educació. Entenem l'educació com l'aprenentatge per a la vida i la vida està feta de relacions: entre les persones sexuades i per tant, entre els sexes. I en aquest sentit, què és l'educació sinó ajudar els nois i noies a trobar-se amb ells mateixos o elles mateixes i a construir la seva pròpia identitat a partir de les relacions personals?

Com a professors ens ho hem de preguntar: quantes vegades ens ha sabut greu no saber resoldre un problema de matemàtiques i quantes, en canvi, no saber resoldre el problema d'un malentès o d'un desengany? L'educació centrada exclusivament en els continguts curriculars limita la capacitat de creixement personal i de formació de l'alumnat. Cal que el sistema educatiu travessi els continguts curriculars amb altres que facilitin una bona gestió de les emocions i fomentin la intel·ligència social. El cert és que hi ha estudis que demostren que aquelles escoles que treballen l'educació emocional milloren la capacitat d'atenció i concentració de l'alumnat i els seus resultats acadèmics a la vegada que disminueixen els conflictes i la violència.

Exacte, per això valorem la coeducació com la capacitat d'entendre la diversitat i treballar-hi. Posar en evidència les dinàmiques de poder que s'estableixen en la societat entre els grups hegemònics (homes blancs de classe mitjana-alta) i adonar-nos de com ens afecten. La coeducació és col·locar la justícia i l'equitat en primer terme, perquè possibilitin el desenvolupament integral de l'alumnat sense pressions de gènere, ètniques o de classe social que determinin el seu rol en la vida. Si no treballem competències com ara l'empatia, la resiliència, la capacitat d'entendre la diversitat i els aspectes que tenim en comú i uneixen les persones, no estarem formant ciutadans i ciutadanes amb capacitat de viure en un món globalitzat i canviant com el nostre.

En primer lloc cal prendre consciència de la injustícia en què s'han basat aquestes relacions i adonar-se que tots guanyem amb el canvi. Unes relacions més equitatives donen possibilitats de desenvolupament de les dones i ajuden a eliminat la pressió que comporta mantenir un estatus hegemònic en els homes. Així, les dones poden ser independents i desenvolupar-se professionalment i personalment sense por, sense violència, i els homes poden explorar les emocions i mostrar-les; també les seves fragilitats. Finalment es tracta de compartir.

Sí, i són vàlides. Avui podem parlar de les masculinitats en plural i de les feminitats també ja diverses. A més, les categories de gènere estan entrecreuades per altres com l'ètnia, la classe social, l'orientació sexual, l'edat, les diferents capacitats corporals, unes categories que s'assenten sobre la jerarquia i la desigualtat. La nostra societat, a través dels mitjans de comunicació, visibilitza majoritàriament uns models de dona tradicional i d'home hegemònic que són representacions d'aquest sistema jeràrquic i desigual en què es basa el patriarcat. És important superar les relacions de poder i avançar cap a la llibertat de nois i noies més enllà dels estereotips de gènere.

Inseguretat, autoestima baixa, malaptesa en la comunicació, adscripció categòrica als mandats de gènere. Si aprenem a comunicar-nos en igualtat anirà desapareixent la violència. El nostre missatge és clar: actuar violentament no és signe de valentia sinó de covardia. Els autèntics valents són els no-violents actius.