El Suprem condemna el difunt Rubianes
L'alcalde de Salamanca el va portar a judici arran d'una opinió de l'actor escrita a un web català sobre els «papers»
La condemna del Tribunal Suprem no té cap objecte, reflexiona el president de la Comissió per la Dignitat i advocat, Pep Cruanyes, perquè no té subjecte a qui se li faci complir. Un difunt no pot publicar la sentència enlloc, evidentment. Aquesta condemna acaba un llarg litigi que arrenca d'un article que Pepe Rubianes va escriure a un portal català arran del difícil retorn dels papers de Salamanca. En aquesta redacció, Pepe Rubianes qualificava l'alcalde de Salamanca d'«idiota» i «desgraciat» per la seva posició respecte a la sortida dels papers de l'Arxiu de la Guerra Civil (avui Centre de la Memòria Històrica). I, a més, va afegir l'expressió: «Què cony ha de llegir!» Al mateix temps, Rubianes també va comentar que esperava que Julián Lanzarote «s'ofegui en la seva pròpia merda».
Lanzarote va sentir vulnerat el seu dret a l'honor i per això va denunciar-lo en primera instància al jutjat número 2 de Salamanca, que va desestimar la petició. L'Audiència Provincial, però, al juny del 2007, va reconèixer la vulneració del dret i va condemnar l'humorista a publicar la sentència durant dos dies al portal en què va aparèixer l'article, segons recull EFE. El Tribunal Suprem coincideix en la valoració de l'Audiència Provincial de Salamanca, ja que considera que les manifestacions de Rubianes «redunden en el descrèdit de la persona afectada, que per la seva projecció pública i política té transcendència social, comportant en si mateixes una desqualificació inadmissible de reputació».
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Xavier 0'Callaghan, també explica que Rubianes «no és una persona dedicada al món de la política, sinó un tercer aliè a aquest àmbit, no resultant d'aplicació en conseqüència la doctrina relativa al que s'ha denominat contesa política». En la sentència, el Suprem afegeix que «es pot discrepar, censurar i criticar amb tota la força que s'estimi necessària, però no insultar».
Ahir, Pep Cruanyes lamentava que la justícia no hagués tingut en compte la mort de Rubianes i que no arxivés la causa automàticament. Cruanyes va recordar que Rubianes sempre va estar al seu costat per reclamar uns papers que encara han d'acabar de tornar. Per Cruanyes, Rubianes expressava la seva «indignació» amb el seu caràcter personal per les campanyes absurdes de l'alcalde perquè no es tornessin els papers.
La creuada judicial de Lanzarote no acaba aquí. Recentment, la comunitat autònoma de Castella i Lleó va intentar declarar l'edifici de l'Arxiu de Salamanca com a bé d'interès cultural, amb la intenció de retenir una altra vegada la documentació confiscada a particulars, associacions i institucions catalanes per les tropes franquistes arran de la Guerra Civil. El ministeri va denegar l'obertura del procediment. Recentment, però, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha donat la raó a la comunitat autònoma i no permet que s'aturi el procés de catalogació de l'edifici, en el qual també s'inclou mobiliari i documentació. A hores d'ara, el Ministeri de Cultura estima presentar un recurs de cassació. Tot i així, aclareix Cruanyes, aquesta hipotètica declaració de bé d'interès cultural «no podria aturar mai el retorn», ja que és prèvia la llei que exigeix el retorn dels papers confiscats als seus propietaris.
El mes de maig passat, es va fer un homenatge a la sala 1 del Club Capitol, on l'actor va actuar durant anys amb Rubianes solamente i finalment amb La sonrisa etíope. El Grup Balañà –propietaris del Capitol de la Rambla– van rebateja la sala amb el nom de Pepe Rubianes. També aquell dia va transcendir l'interès de la productora Mediapro de fer una pel·lícula sobre aquest actor i director tan estimat i llibertari galaicocatalà.
Dansa macabra
Jaume vidalA Salamanca, des de determinades instàncies, el que podrien fer és enviar un pernil a tots els catalans. A més, lògicament, de posar fi a la comèdia de la devolució dels papers de Salamanca, que encara no han tornat íntegrament a casa. El pocavergonyisme amb què s'ha portat tot el tema dels papers arriba ara al seu clímax amb la resolució del Tribunal Suprem que obliga el difunt Pepe Rubianes a publicar la sentència al web on es va quedar a gust amb el tema dels papers. El que caldria és que es deixessin de punyetes, respectessin els morts i no continuessin amb aquesta farsa de la digitalització dels documents que encara és l'excusa de mal pagador que utilitzen per justificar el retard de l'última remesa. Rubianes, que de ben segur es pixa de riure allà on sigui, els deu estar responent amb macabre humor: «Los he visto más rápidos en el cementerio.» Clar que posats a ser macabres, el procediment del Suprem sí que abasta tots els escenaris de pel·lícules de zombis que s'han rodat mai. Tant és així que, assabentat Michael Jackson del fet, ha proposat a Rubianes un remake conjunt de Thryller dedicat a l'alcalde de Salamanca.