Economia

Quatre segles i mig d'història tèxtil

El Gremi de Fabricants de Sabadell, una de les patronals més antigues del país, celebra aquest any el 450è aniversari de la fundació del primigeni gremi de paraires llaners, el 1559. La història de la institució avança al costat de l'evolució de la cocapital vallesana, on les xemeneies fabrils han deixat petja

El Gremi de Fabricants de Sabadell commemora al llarg de tot aquest any el 450è aniversari de la seva fundació. Es remeten al document escrit més antic que conserven, quan, el 2 de novembre de 1559, trenta paraires –persones dedicades a qualsevol de les operacions a què se sotmetia la llana, des del rentat fins al perxat– van constituir el gremi local de paraires, col·lectiu del qual es considera hereu.

El gremi ha encomanat a l'historiador local Josep Maria Benaul (professor de la UB) la direcció d'un llibre que recull la història d'aquests quatre segles i mig. L'historiador justifica la creació del gremi per homogeneïtzar les condicions de treball de l'ofici, la qualitat dels productes, i regular l'aprenentatge i l'accés a les matèries primeres i altres recursos laborals. Benaul, però, apunta en l'obra que en un altre document del consell local de paraires, del 1565, constava que l'òrgan es convocava «des de molt llunyà i antiquíssim temps», de manera que l'origen del gremi encara podria ser força més antic.

Equipaments gremials

L'associació dels artesans tèxtils, especialitzats en la producció de draps de llana cardada, va afavorir la construcció dels primers equipaments gremials, com els estricadors o assecadors de peces (1565) – construïts en un paratge a prop de les muralles de la vila– i un rentador de llana municipal (1580) que aprofitava les aigües que baixaven del safareig. Els teixidors locals també van fundar una confraria i el nombre de tallers dedicats al tèxtil va començar a créixer. La població, originada al voltant d'un mercat setmanal, començava a apostar per l'artesania, i els 800 habitants que hi vivien a finals del segle XVI s'havien quadruplicat a començaments del XIX.

La protoindústria tèxtil

El camí de la industrialització ja s'havia començat a recórrer al segle XVII, quan el gremi va crear una botiga de comanda per centralitzar el comerç de teixits produïts a la ciutat. Les millores també arribaven a la qualitat dels productes, com la baieta de Flandes, que el 1628 ja es fabricava a Sabadell destinada a l'exportació. Al segle XVIII, les ordenances gremials del 1732 establien una extensa regulació de l'ofici d'aprenent i els exàmens que s'havien de superar per arribar a ser mestre. Aleshores els artesans van començar a mecanitzar-se i apareix per primer cop el mot fabricant, com a treballador de fàbrica. L'activitat donava feina a bona part de la població, tal com recollia l'historiador sabadellenc Antoni Bosch i Cardellach el 1789: «Els fabricants de llana són més de la tercera part dels nostres veïns homes, dones, nens, vells. Els nens, des dels 4 o 5 anys s'apliquen ja a filar el torn [...] i els vells ja van disposar la providència que en l'última edat [...] els restés la feina de cardar la llana, tasca descansada, suau i saludable [...] sense dispendi considerable de forces i salut».

La Manchester catalana

Al segle XIX, un decret de les Corts de Cadis del 1813 reconeixia el dret de treballar lliurement sense pertànyer a cap gremi. Amb la cancel·lació per llei dels antics privilegis, la majoria d'aquestes institucions es van dissoldre; però el gremi sabadellenc va continuar endavant com a organització patronal. Era el moment de la introducció del vapor, l'inici dels moviments obrers, la consolidació de la fàbrica i el naixement de la indústria metal·lúrgica lligada al tèxtil. La població de Sabadell va passar llavors dels 5.800 habitants l'any 1850 als 13.900 el 1857. La indústria va impulsar el projecte de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859), el Banc de Sabadell (1881) i altres institucions econòmiques com ara la Cambra de Comerç i Indústria local (1886). També sota el seu patrocini neix, l'any 1902, l'Escola Industrial d'Arts i Oficis per tal de formar operaris especialitzats, el condicionament públic municipal (1908) i, en els anys de la Primera Guerra Mundial, els docks, uns grans magatzems per a la recepció de grans partides de llana i primeres matèries tèxtils que suplien la falta d'espai a les fàbriques.

Els anys de màxima esplendor del tèxtil sabadellenc van ser els segles XIX, amb l'eclosió d'una potent burgesia industrial, i XX, quan la producció va tocar sostre animada per les onades migratòries. Sabadell i Terrassa, les Manchester catalanes, ostentaven la capitalitat del primer centre tèxtil estatal. El poder patronal va ultrapassar sovint les parets de les fàbriques, i és eloqüent el cas de l'alcalde franquista Josep Maria Marcet i Coll, que va governar la ciutat entre 1940 i 1960, i va ser procurador a les Corts, diputat provincial i president del gremi, a més d'estar al capdavant de la seva indústria. Va ser el temps que la institució es va implicar en la construcció d'habitatge protegit per als obrers, en la creació de la Companyia d'Aigües de Sabadell i es va arribar a 505 agremiats (1952).

La progressiva desaparició d'aranzels i barreres proteccionistes, paral·lelament a l'escalada de reivindicacions obreres en els anys finals de la dictadura franquista, van precipitar la decadència progressiva del tèxtil vallesà. La crisi del petroli del 1973 va desencadenar un seguit de fallides i tancaments que van derivar en la vaga general del 1976 i uns nivells d'atur pròxims al 20%. El pla de reestructuració tèxtil va afavorir que les empreses acomiadessin plantilles mentre l'Estat assumia les indemnitzacions. La condició: la maquinària obsoleta havia de ser destruïda perquè els patrons no fessin negoci. Els telers van emmudir i les xemeneies són el millor testimoni d'aquell passat.


Al segle XVIII, el tèxtil ja donava feina a un terç de la població, des dels nens filadors fins als vells que cardaven la llana

Ara agrupa 100 firmes centrades a innovar

El rosari de tancaments d'empreses es va iniciar a la dècada dels 60, va arribar al zenit a finals dels 70 i va continuar en democràcia. La majoria de factories no havien renovat les màquines, i van tenir la competència d'empreses d'altres mercats que produïen més, més barat, amb més qualitat i, sobretot, amb molta menys mà d'obra.

Una colla d'empreses sabadellenques, però, va decidir esmenar els errors. No se'n van sortir totes. Però aquest any, durant els actes de commemoració del 450è aniversari, el president del gremi, Josep Casas, s'ha enorgullit de recordar que encara avui apleguen un centenar d'empreses de tota la comarca.

Innovació i internacionalització han estat dos dels conceptes més repetits pels dirigents del gremi en les últimes dues dècades. No han deixat de crear equipaments, logístics –els magatzems Algevasa–, comercials –el centre de negocis tèxtils Barcelona Moda Centre– i de coneixement –l'Escola Superior de Disseny (ESDI) per formar dissenyadors tèxtils. Ara es queixen de l'escassa qualitat d'alguns teixits fabricats a l'Àsia, però han elevat el llistó de la producció catalana de fibres intel·ligents, d'ús quirúrgic, teixits per a la construcció o per entapissar automòbils.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.