Lauwers tanca la trilogia onírica amb una reflexió sobre el teatre
Jan Lauwers, l'autor que va meravellar per la seva forma de narrar al Teatre Lliure amb Isabella's room (octubre del 2005) i The lobster shop (març del 2008) torna avui i demà amb The Deer house. Lauwers fa una reflexió sobre la intenció del teatre, i de l'art en general, per modificar el present. El controvertit director defensa que l'art cau en els plecs de la història, als marges, i no aconsegueix transformar res.
L'obra parteix d'un fet real: l'assassinat del germà d'una de les actrius mentre treballava de fotoperiodista a Kosova. De fet, el punt de partida d'aquesta darrera peça és descoratjador: una mare intenta vestir la seva filla morta per al sopar de Nadal. De seguida, Lauwers transforma aquest quadre corprenedor en una escena onírica en la qual una família cria cérvols i troba en la quotidianitat l'única arma contra la catàstrofe.
El director de la Needcompany apel·la al teatre de qualitat per aconseguir expressar les emocions millor que el cinema o les arts plàstiques. A escena, hi ha múltiples accions enganyosament desordenades amb música i dansa com a teló de fons.