Amb aire pirandellià

Luigi Pirandello va imaginar que sis personatges eteris (imaginats per un dramaturg però que no havia acabat d'introduir en cap llibret) demanaven participar en una obra per a convertir-se en reals. La demanda la fan mentre es prepara un muntatge. Miguel del Arco i Aitor Tejada han fet una adaptació lliure d'aquests Sis personatges en busca d'autor, imaginant que la irrupció dels personatges es produeix durant una funció. La revolta està servida. Aquest pas implica que actors i personatges debatin davant mateix del públic la seva necessitat d'existir i de lluitar per tenir el paper més lluït: tothom voldrà ser el protagonista. Del Arco, que també és director, matisa que, tot i la seva aportació, la peça mantenia la «filosofia pirandelliana».

Durant l'hora i vint minuts de la sessió, el públic, que envolta l'escena pels quatre costats, observa com els personatges es mouen per la platea incorporant les reaccions espontànies del públic en el seu discurs. La peça, que es va fer per la necessitat artística d'uns companys actors, té una mirada dramàtica però que depenent de la reacció del públic pot acabar convertint-se en una comèdia impossible. No ha fet res més que captivar allà on va.