Cultura

Víctimes de la contracultura

Un documental que va impulsar Joaquim Jordà mostra el moviment «underground» dels 70 i el consum d'heroïna

Volien viure el màxim nombre d'experiències i revoltar-se contra els vells ordres establerts, van declarar la guerra al sistema politicosocial i van voler abolir esquemes com el de la família patriarcal. A finals dels 60 i durant els 70 van ser marginats, desencantats, freakies, hippies... habitants de la contracultura i tot el que es qualificava d'underground, és a dir, soterrani. I caminant pel cantó fosc de la vida van topar amb l'heroïna. «És un món en el qual hi ha molt dolor i molta mort. El procés ha estat llarg i hem tingut moltes dificultats perquè la gent parlés de l'heroïna», indica Laia Manresa. Ella havia coescrit guions de documentals de Jordà com De nens (2003). Havien comentat les possibilitats d'aquest treball en concret. «Estàvem muntant A través del mirall, i ell [Jordà] em va dir que estava perdent les ganes de viure. Vam parlar d'aquest documental i em va dir: ‘Ves fent'», recorda Manresa. Des d'aleshores el seu objectiu va ser intentar donar veu a les víctimes per construir el guió, i van decidir recuperar el testimoni de quatre persones que havien mort pel consum d'heroïna: Pau Malvido (pseudònim de Pau Maragall, germà de l'expresident de la Generalitat), Mercè Pastor, Pepe Sales i Juanjo Voltas.

Els realitzadors han utilitzat alguns documents enregistrats pel mateix Jordà a Formentera l'any 1969, així com un concert de Pau Riba al Saló Price als 70. El mateix Riba –que va estar casat amb Mercè Pastor, de la qual es repassa un diari personal– és un dels entrevistats. El músic i poeta va compartir aquella època i la recorda com un forat en la història recent del qual ningú parla. «Tot el que passa ara sobre la crisi econòmica i ecològica nosaltres ja ho vam veure i ho vam dir!», diu en un moment del documental. Riba reivindica que algú analitzi i tregui conclusions d'aquest moment històric.

Eines per al debat

«Volíem que el documental fes parlar d'una època i d'unes actituds, donar eines per al diàleg i el debat més que no pas plasmar una poètica personal nostra», explica Sergi Dies. A banda de Riba, hi intervenen altres testimonis com ara Lulú Martorell, Joan Carles Usó, Joan Senent Josa o els pares de Juanjo Voltas. El documental mostra les esperances d'aquesta generació per canviar el seu món, des de la creació artística, des de la política... Dibuixa també el consum habitual de drogues, el sexe lliure, i l'addicció fatal a l'heroïna, que experimenta un increment de consum espectacular a l'Estat sobretot als anys 80 –després s'identificaria directament amb delinqüència–, fins al punt que era més fàcil trobar heroïna que haixix. La història d'alguns dels afectats passa per granges de desintoxicació. Els que van recórrer aquest camí tan dur i se'n van sortir, van tenir seqüeles per sempre i aquí reten el seu particular homenatge als companys.

Morir de dia, amb dedicatòria afectuosa al seu impulsor, Joaquim Jordà, és una iniciativa del màster en documental de creació de la Universitat Pompeu Fabra, en la qual ha col·laborat La Virreina Centre de la Imatge (on avui hi haurà dues projeccions, a les 19h i a les 21h). La presentació del documental significa la cloenda de la programació audiovisual complementària a l'exposició Guia secreta de la Rambla, així com un afegit a la mostra dedicada a Ocaña.

el contrapunt

Agulla letal

JAUME VIDAL

La droga, malauradament, va associar-se a la cultura. A Catalunya, el porro va esdevenir la clau d'entrada a la cultura hippie. El porro era rialler i ocurrent i permetia escoltar amb delit la música progressiva i psicodèlica. També percebre noves sonoritats de les paraules i descobrir matisos, fins aleshores ocults, a pintures i dibuixos. La droga com a camí per augmentar les percepcions va ser una mentida que va embrancar a molts joves a anar més lluny i va aparèixer la xeringa, que va causar macabres estralls a finals dels setanta i a principis del vuitanta. Cal que quedi clar als joves d'avui que aquest no era el camí de la creativitat, sinó una ràpida drecera cap a la mort.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.