Cultura

La contra

La ‘Gran enciclopèdia' de Terrassa

Josep Maria Domènech i Fargas cedeix a l'Ajuntament el ‘Diccionari terrassenc', que conté 22.000 entrades sobre persones, carrers i paraules de la ciutat recollides durant 40 anys

Fa uns 40 anys, després d'un atac de ciàtica, Josep Maria Domènech i Fargas va començar a fer unes fitxes dins d'una capsa de sabates. Aleshores, el bibliòfil i geògraf terrassenc no ho sabia, però estava posant les bases del que es convertiria en el Diccionari terrassenc, una obra enciclopèdica que aplega més de 22.000 entrades que inclouen més de 200.000 fitxes, fotos, postals i altres documents informatius. Hi ha informació sobre persones, topònims, institucions públiques i privades, antigues i modernes, i fins i tot paraules típicament terrassenques. Ara, amb 86 anys, ha cedit a l'Ajuntament el seu treball que es conserva en sis fitxers a l'Arxiu Històric de Terrassa i Comarca.

En els seus viatges diaris a Barcelona, on treballava, Domènech i Fargas havia estudiat la Gran enciclopèdia catalana. Aleshores es va fer la pregunta: “Per què no podem tenir una enciclopèdia terrassenca?”. Seguint l'estructura del volum català, va fer unes carpetes per introduir-hi les fitxes. Els articles que s'havien d'incloure en les entrades havien d'estar signats i a sota hi havia de constar la bibliografia per ampliar la informació. Va començar pels carrers, per explicar la seva evolució històrica.

Un dia es va trobar amb Manel Portillo, que ja estava jubilat i que li va oferir la seva ajuda desinteressada. Amb ell, el diccionari va agafar una empenta important. Un altre moment clau del projecte va ser quan va exposar-lo a l'exalcalde Manuel Royes, que de seguida va mostrar-li la seva intenció de publicar l'obra. Amb el rigor que predomina en el seu treball, Domènech i Fargas li va explicar que es tractava d'una obra massa ambiciosa i que calia completar-la abans de publicar-la. Això sí, va aconseguir que l'Ajuntament li financés uns fitxers que ja duien gravat el nom de Diccionari terrassenc.

Gràcies a aquest projecte, durant els últims anys, el geògraf terrassenc ha desenvolupat una feina activa. “He pogut servir el cervell i conservar el sentit de la vida”, va valorar. Ara, amb 86 anys, “la cera de l'espelma es va acabant” i per això era necessari que quedés escrit en un conveni la cessió de l'enciclopèdia. Però l'obra no s'acaba aquí. Domènech i Fargas va fer una crida per fer una comissió ciutadana responsable de vetllar per la bona conservació del fons, garantir-ne el manteniment i promoure'n la difusió.

Es tracta d'una obra única a Catalunya que té un valor incalculable. És una recerca extensa, exhaustiva, rigorosa i detallada de tot el coneixement de la ciutat. La primera entrada és l'A-18, que és el nom de l'actual autopista C-58. Però es poden trobar innumerables referències curioses com la del Banc Comercial de Terrassa o informació de personalitats de la ciutat com Ernest Niquet. No podia faltar l'entrada amb una fitxa extensa de l'autor del diccionari. L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va destacar que Domènech i Fargas és “el terrassenquisme personificat”. Navarro es va proposar fer conèixer aquesta enciclopèdia fora de Terrassa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.