Cultura

Vicens Tomàs

Fotògraf

“Darrere de la gent corrent hi ha grans històries”

Vicens Tomàs és un fotògraf apassionat per la vessant social de la imatge. Autor d'un colpidor reportatge sobre el càncer (Viure el càncer) acaba d'inaugurar una mostra dedicada als infants disminuïts (Deixem de ser invisibles).

Fotografia persones que mai sortirien als mitjans.

Provinc d'una família molt modesta i senzilla i sempre m'han interessat aquells personatges anònims que no destaquen perquè facin res que surt de la normalitat, sinó perquè viuen la seva història particular. És com un tribut que faig als meus pares.

Davant la seva càmera han passat un munt de col·lectius desafavorits.

Tots amb alguna cosa a dir. Els últims pagesos del Pla de Grau de Malgrat, gent que ha patit un càncer i ara infants discapacitats. Totes han estat experiències molt enriquidores, com a professional però sobretot com a persona.

El seu últim projecte, amb Adiam, ha posat davant la càmera gent famosa amb infants discapacitats.

Només tinc paraules d'agraïment cap a la gent de l'entitat. La proposta de fer un calendari ha acabat ampliant-se també en una exposició on els veritables protagonistes, amb permís dels famosos, són aquests infants. Cada moment plasmat és un triomf.

Per què posa davant de l'objectiu algú que està barallat amb la seva imatge?

Perquè darrere d'aquesta gent, de la gent corrent, hi ha grans històries i molta cosa a dir. La gent que sobresurt en algun camp ja tindrà cobert el seu espai públic. Jo vull captar aquells que sempre es queden al darrere, que pensen equivocadament que no són prou importants per ser escollits.

Però vostè no es conforma a treure afavorit el model.

Les persones que fotografio s'han de sentir còmodes amb la imatge que veuran després. No vull envair la seva privacitat, en vull formar part. Tot és qüestió de temps i de trobar el moment propici. Feina? Sí. Paciència? Molta. Però hi ha alguna cosa realment bona que no demani esforç?

Vol retratar l'ànima?

És una manera de dir-ho. Si volem anar més enllà de capturar una imatge ens cal saber què hi ha al darrere. No té cap sentit intentar fer riure algú que té un posat seriós davant la vida.

Se sent notari de la petita història?

Crec que sí. Donar l'opció al llauner, el pagès o a la mestressa de casa a deixar la seva empremta en aquest món, més que una opció és una obligació.

Després de tants anys treballant l'aspecte social de la fotografia, encara pot aprendre?

Cada dia. La fotografia en si mateixa és fer un clic i no té gaire mèrit. Allò que la diferencia és la preparació, que afavoreix que la gent surti tal com és. Les tècniques han canviat, però l'escenografia no.

Algun consell per sortir bé a la foto?

Pensar que ets davant el mirall de casa i que aquest et mostra tal com ets. Sense falsos retocs.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.