Cultura

MARCEL CIFRÉ

PRODUCTOR CINEMATOGRÀFIC

“ Volem divulgar la dura vida de les nenes a l'Índia”

Productor i director cinematogràfic, responsable de la productora Viàtic Docs, Marcel Cifré està buscant 4.500 euros per muntar el documental ‘El Hogar de las Niñas', sobre la feina d'una ONG –fundada per un català– a l'Índia. Per aconseguir els diners, ha impulsat una campanya de micromece- natge amb la plataforma L'Hospitalet Participa (LHP). Mentrestant, ja ha començat un altre documental, un reportatge sobre els orígens de la religió.
A El Hogar de las Niñas, a Bengala Oest, hi viuen 250 nenes molt pobres de les tribus santals
He vist a internet un anunci on alguns famosos, Serrat, el pare Manel, Pau Riba... demanen col·laboració per poder muntar el seu documental, El Hogar de las Niñas...
Sí, és el vídeo promocional de la nostra campanya de crowdfunding. Ho vam demanar a un munt de gent i al final alguns famosos, com els que has dit i d'altres, van decidir ajudar-nos. El que volem amb aquest documental és donar a conèixer la realitat de les nenes pobres de l'Índia i la tasca de l'ONG El Hogar de las Niñas.
Això del micromecenatge està de moda: ara Isona Passola vol finançar la pel·lícula L'endemà, vostès el muntatge del documental...
Nosaltres, la productora Viàtic Docs, estem a anys llum d'Isona Passola, però bé, és veritat que també hem iniciat una campanya de micromecenatge per poder aconseguir els diners per muntar aquest documental, que ja hem rodat. És que, si no és amb l'ajuda de la gent, ara mateix és molt difícil treballar, i més una productora petita com la nostra.
Quant costa un documental?
Depèn, però com a mínim 40.000 euros perquè, si es vol fer bé, es tarda uns dos anys a fer-lo. Nosaltres ens vam pagar el rodatge, perquè anàvem treballant en altres coses, però ara ens falten uns 4.600 euros per acabar-lo de muntar.
Com és el vostre documental?
És sobre l'ONG El Hogar de las Niñas, Ma Sarada Shishu Tirtha, que té una escola residència de nenes situada a Bengala Oest. És un lloc increïble al mig de la selva: hi viuen 250 nenes que, si no estiguessin en aquest centre, potser ja les haurien casat o vés a saber què hauria passat amb elles. A l'Índia, a les nenes pobres les casen tan bon punt entren a l'adolescència o les posen a treballar de molt petites. Aquesta ONG intenta trencar el cicle de pobresa en què es troben immerses i donar-los educació i un futur millor. Precisament, crec que aquest any dues de les nenes, les més grans, ja aniran a la universitat: un pas que mai haurien pogut fer sense l'ONG.
En sabia alguna cosa, d'aquestes nenes, abans del documental?
No, ben res. Jo era a l'Índia contractat per una altra productora i fent un altre documental quan per casualitat –sopant en una pizzeria de Calcuta– vaig conèixer un dels responsables de l'ONG El Hogar de las Niñas, en Guzmán Lago, que em va convidar a conèixer la residència de nenes. Em va encantar i quan vaig acabar la feina que estava fent li vaig proposar de quedar-me per fer-los un reportatge. M'hi vaig estar dos mesos. El reportatge final també el firmen en Raúl Roda i la Julia Cobo.
Com es finança aquesta ONG? Qui hi ha al darrere?
Viu bàsicament de donacions. La va fundar un català que va descobrir aquest lloc quan treballava en tasques de voluntarietat, en Fran Perelló, amb un grup d'amics i familiars el 2009. De fet, aquesta ONG continua la tasca iniciada el 1983 per un monjo que recollia nenes molt pobres de tribus santals per donar-los un lloc on viure. Moltes de les nenes tenen família i són els seus pares els que volen que vagin a la residència... més que res per estalviar-se mantenir-les.
La residència ja existia aleshores?
Sí, però eren quatre parets... una espècie de refugi. L'ONG El Hogar de las Niñas va agafar les quatre parets originals i va construir un edifici gran amb habitacions, lavabos, cuina, classes i tot tipus de dependències... I ara les nenes, que només menjaven un cop al dia i estaven en condicions precàries, no sols estan en òptimes condicions higièniques i sanitàries sinó que mengen quatre cops al dia i tenen mestres que els donen una educació reglada. El lloc és impressionant, de veritat.
Fins a quina edat hi poden viure?
Tot i que l'ONG encara té pocs anys, la idea és no fer fora cap nena i que s'hi puguin estar fins que, ja amb una educació i una visió de la vida pròpia, es vegin capaces d'emprendre el seu camí.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.