Li va trucar o el va trucar?

“El va trucar ahir a la nit” o “li va trucar ahir a la nit”? “El va telefonar des de l'aeroport” o “li va telefonar des de l'aeroport”? Els verbs trucar i telefonar són intransitius en català, tot i que sovint s'usin com a transitius. Per tant, direm “li va trucar (a ell/a ella)” o “li ha telefonat (a ell/a ella) havent sopat”. La confusió prové del fet que en castellà aquests dos verbs sí que són transitius i per tant van acompanyats d'un complement directe. Si busquem al cercador del Google “li va trucar” apareix en 800.000 entrades coincidents, mentre que la construcció “el va trucar” està documentada en 381.000 entrades, per tant té un ús bastant estès.

Altres verbs intransitius que de vegades s'utilitzen erròniament són robar, pegar, escriure, replicar, permetre i disparar. Com a tals, regeixen un complement indirecte, introduït per la preposició a. Per tant, direm que “li van disparar” i no “el van disparar”, o bé que “li van pegar en sortir de la discoteca” i no pas “el van pegar en sortir de la discoteca”. El mateix fenomen succeeix amb respondre i contestar. Direm “no li responguis” o “no li contestis” i no pas “no el responguis (a ell)” o “no la responguis (a ella)”.

Finalment hi ha un altre grup de verbs intransitius que es fan servir equivocadament. Són els coneguts com a verbs de menjar, és a dir, esmorzar, dinar, berenar i sopar. És incorrecte expressar allò que es menja com si fos un verb transitiu, en construccions com ara “ha esmorzat pa amb xocolata” o “què has dinat?”. Així, haurem de dir “per esmorzar he menjat pa amb xocolata” i “què has menjat per dinar?”.

També trobem el fenomen invers: verbs transitius que s'usen com a intransitius. És el cas d'impressionar, afectar i preocupar. Direm que “un problema el preocupa” i no “li preocupa”; “la reforma l'afecta” i no “li afecta”; o bé que “aquesta pintura no l'ha impressionat” i no que “aquesta pintura no li ha impressionat”.