Cultura

Els dramaturgs gironins s'uneixen

Pere Solés és el primer president de l'associació que es va presentar ahir

El Galliner i la sala La Planeta són dos agents fonamentals en el naixement de la nova associació. Sense el seu suport, segons Pere Solés, no hauria estat possible engegar la iniciativa. Al Galliner s'hi han fet moltes trobades, i La Planeta serà el marc, segons anuncia Soler, del primer projecte de l'associació, que porta com a títol provisional Diàleg a quatre bandes –rememorant el cicle Monòlegs a tres bandes, celebrat fa força anys a La Planeta–, que consistirà en sessions (quatre o sis) de dues càpsules –amb una mínima dramatúrgia o lectures dramatitzades– cadascuna, que seran dues peces breus escrites per dramaturgs gironins. Solés explica que començaran de manera «modesta», depenent també dels mitjans econòmics que aconsegueixin per dur-ho a terme.

El nucli dels promotors de la iniciativa el formen autors com el mateix Solés, Jordi Sala, Josep Pujol, Anna Torres o J.B. Beni. Solés explica que la idea és que la nova entitat sigui «un fòrum per debatre, intercanviar impressions i posar en comú les nostres necessitats». La nova associació acull, segons Solés, totes aquelles persones que se'n vulguin fer, residents a les comarques gironines, o que en són originàries, que hagin estrenat, publicat o guanyat algun premi. El nou ens neix per donar-los suport, per divulgar la seva activitat, per estimular i incentivar que surtin més escriptors dramàtics, per actuar d'enllaç amb altres creadors de les comarques gironines en altres àmbits de les arts escèniques (directors, actors, escenògrafs, etc.), per afavorir la investigació en el camp de la creació escènica, de text o no, i per actuar davant les institucions de manera unitària. Un dels objectius pels quals l'associació també mirarà de treballar a fons és el d'aconseguir suport econòmic per fer «formació continuada», amb cursos, conferències i seminaris especialitzats, un aspecte en el qual serà fonamental l'aportació de les institucions. Per Solés, a Girona hi ha «moltes oportunitats de les quals no acabem de treure profit», com pot ser la celebració d'un festival com Temporada Alta, que permet que per Girona i Salt passin figures de primer nivell en l'àmbit de les arts escèniques. És d'aquests aspectes que la nova associació voldria treure algun rèdit.

Per Solés, una de les dificultats més importants que hauran d'afrontar és la de «convèncer la nostra pròpia gent que això servirà d'alguna cosa, perquè en general la gent és escèptica i perquè implica, com tot, posar-hi hores, feina i voluntat. Crec sincerament –diu Solés– que ho podem tirar endavant». Ara comença el procés de donar-se a conèixer, especialment a les institucions.

La nova plataforma ha convocat a tothom que estigui interessat a formar part del projecte Diàlegs a quatre bandes el proper dia 30, a les vuit del vespre, a l'escola teatral El Galliner, per començar a posar fil a l'agulla.

L'escassedat obliga

Llàtzer Garcia, Carles Mallol, Pere Solés, Ferran Joanmiquel i Jordi Prat, tots ells gironins, moderats per Laura Iglesias (ATCG), van prendre part ahir en la taula rodona L'autoria i la direcció teatral, que organitzava l'ATCG. De la cita se'n va treure la possibilitat que, a través de la nova plataforma gironina, s'establissin vincles entre dramaturgs o escriptors i grups teatrals de les comarques –majoritàriament, és clar, amateurs–, i la constatació que l'autor també assumeix el rol de director per necessitat. Cadascú va explicar la seva experiència, des de Carles Mallol –que està inclòs en el programa T6–, Jordi Prat o Llàtzer Garcia –que treballen sobretot a Barcelona–, fins a Pere Solés o Ferran Joanmiquel, guanyadors del premi DAC i Recull, respectivament. Com que la cosa anava d'autoria i direcció, bona part del debat el va centrar aquest punt. La direcció del muntatge dels textos propis provoca una mirada unívoca sobre la peça, punt en contra. Però també redueix costos, punt a favor. El fet, però, que no hi hagi directors que s'arrisquin amb textos d'autors vius i que hi hagi autors que s'estimin més dirigir ells la seva pròpia peça, podria respondre, entre altres coses, segons Llàtzer Garcia, a l'existència d'una certa «desconfiança del director envers l'autor, i a la inversa». Dirigir un text propi, però, requereix un esforç d'abstracció important respecte a la pròpia peça, segons Mallol i Prat, per tal de tenir una altra mirada sobre les coses. La necessitat de publicar els textos i el bon moment de la dramatúrgia catalana –«històric», segons Prat, pel sorgiment d'un gran nombre de figures d'entre 20 i 30 anys llargs– van ser altres elements del debat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a