Ciutadans, no immigrants

Els nous catalans tenen, des de fa uns anys, diverses finestres a la televisió pública. I no només amb programes especialitzats en solidaritat i cooperació, com ara Tot un món. Ha estat la cuina, a través de les altres olors i els altres sabors, la gran finestra a favor de la diversitat i integració culturals. Les receptes de Karakia eren l'excusa perquè el cuiner de torn expliqués els seus orígens, la seva relació amb Catalunya, la seva vida, el seu dia a dia. Karakia va ser el primer programa que va convertir l'immigrant –paraula sempre amb connotacions negatives– en ciutadà. I aquesta és la voluntat de TV3 amb D'aquíd'allà i ho fa amb pel·lícules en versió original i documentals, i amb Catalans de..., una sèrie de reportatges coproduïda per TV3 i La Quimera. Són històries de vida, quatre realitats diferents però que exemplifiquen, amb el testimoni, els diversos nivells d'integració. Alguns casos més comuns, d'altres de més excepcionals. Des d'en Karim, un musulmà practicant que vol que els seus fills no perdin els orígens, fins a la Kadija, exprofessora de matemàtiques i ara mediadora, divorciada i que aprèn català. O la Karima, que parla el català de la plana de Vic i sempre porta mocador quan surt de casa.

Catalans de... –el primer episodi de la qual es va estrenar dijous a la nit al 33 i estava dedicat a la comunitat marroquina– recorda en esperit Ciutadans (1994), la sèrie documental de Francesc Escribano i Joan Úbeda que retratava la realitat social de Catalunya, un amè i alhora reflexiu estudi de sociologia del país. De fet, TV3 el que ha fet des d'aleshores ha estat aplicar el model de Ciutadans a gairebé tot.