Societat

Celebració d'un triomf veïnal

El centre cívic Golferichs festeja els seus vint anys de vida. Una llarga lluita dels veïns dels barris de Sant Antoni i de l'Esquerra de l'Eixample va fer que l'edifici modernista passés a titularitat municipal. Ara els veïns tenen un gust agredolç per l'ús que ha acabat tenint

Popularment els veïns dels barris de Sant Antoni i de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona coneixen la Casa Golferichs com el «xalet». És el xalet que el 1901 l'enginyer Macari Golferichs va encarregar de fer a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, que seria deixeble de Gaudí, a la Gran Via, cantonada amb Viladomat. Com a xalet, però, no va durar gaire. El 1909 les elevades despeses de la construcció van obligar el senyor Golferichs a vendre la casa a l'Institut Religiós de les Monges Dominiques de la Presentació. Des d'aleshores i fins al 1972 –exceptuant el període de la Guerra Civil, en què les Joventuts Revolucionàries van prendre Golferichs per fer-hi una universitat popular que tampoc no va arribar a ser mai–, la casa va fer d'escola de monges, per la qual van passar moltes noies dels dos barris.

És el gran arrelament de la casa als dos barris i el context del final del franquisme, en què el moviment veïnal reclama a crits espais per al poble, el que explica els avatars del «xalet»: la història del salvament d'un patrimoni modernista protagonitzada pels veïns. Amb el tancament de l'escola, Núñez i Navarro esdevé la propietària de l'immoble, que pretén enderrocar per fer-hi un centre comercial. Comença aquí una incansable batalla de les associacions de veïns de Sant Antoni i de l'Esquerra de l'Eixample, que rebran el suport d'altres entitats, com ara el Col·legi d'Arquitectes, per salvar Golferichs. Salvar el valor patrimonial de la casa i guanyar-la per al barri, recuperar-la per a un ús públic. «Molta gent ens va ajudar, vam fer festes davant del xalet, vam tallar carrers i fins i tot vam fer una tancada», comenta Trini Capdevila, de l'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample, que va ser present en les mobilitzacions dels anys setanta.

Una llarga batalla

Van haver de «passar anys i panys», comenta Capdevila, perquè el xalet tingués un desenllaç feliç. Després de la pressió veïnal i un llarg litigi, el 1981 l'Ajuntament de Barcelona va obtenir la propietat de la casa Golferichs. Hi ha una part de mal, però, que ja estava feta: Núñez i Navarro ja hi havia entrat a fer algunes obres i, segons Capdevila, hi va haver molts elements patrimonials de gran valor de l'interior de la casa que es van perdre. No va ser fins al 1989 que la casa Golferichs va obrir les portes. Primer només com a ludoteca per a joves, i després va ampliar els seus serveis en l'àmbit cultural o de les noves tecnologies (va incorporar, per exemple, el projecte Espai Fotogràfic Català-Roca) fins a convertir-se en un centre cívic com s'entén ara.

La Casa Golferichs és «la casa de cultura per al poble» que havien somiat els veïns? A mitges. Vint anys després, tenen un gust agredolç. «El centre cívic ha quedat petit», i que acollís una entitat privada –la Fundació Pi i Sunyer– «no és el que demanàvem els veïns», apunta Capdevila. Jordi Font, de l'associació de veïns de Sant Antoni i autor del llibre sobre els 40 anys d'història d'aquesta entitat, apunta en la mateixa línia: «Es va recuperar una joia de la corona, però el centre cívic no ho és totalment per al barri, perquè hi ha la Fundació Pi i Sunyer, no és totalment el que volíem.» Font recorda que, «tot i que va venir la democràcia», ja en l'època de l'exalcalde Pasqual Maragall «va costar molt que la casa fos d'ús públic». «Volem que segueixi sent un equipament per als veïns i obert al barri», va afirmar Pep Sala, de l'associació de veïns de Sant Antoni, en la seva intervenció en els actes de celebració dels vint anys.

Un record festiu

Una exposició sobre la història de la Casa Golferichs i, paral·lelament, una mostra fotogràfica de la Barcelona d'aquests últims vint anys són dues de les activitats amb què el centre cívic ha volgut celebrar l'aniversari. Fa poques setmanes també es va fer una conferència sobre el moviment veïnal dels anys setanta, visites guiades a la casa i un espectacle amb Jango Edwards.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.