Quaranta anys sense el tren petit

S'han pogut conservar sis locomotores de la línia de Sant Feliu, dues de la ruta d'Olot i una de la de Palamós

Els carrilets o els trens petits són avui dia un record romàntic representat per les velles locomotores i els seus cotxes que Girona, Cassà de la Selva, Olot, Sant Feliu de Guíxols i Fornells de la Selva conserven com un homenatge a uns avantpassats que van apostar per aquest mitjà de comunicació per fer funcionar l'economia. Durant molts anys, la comarca va tenir dos trens petits que comunicaven la costa amb l'interior. L'un connectava Palamós amb Girona, passant per la Bisbal, i l'altre connectava Sant Feliu de Guíxols amb Girona, passant per Cassà de la Selva. El tren va ser usat principalment per la indústria surera, perquè connectava fàcilment les zones d'explotació del suro amb el ports marítims de Sant Feliu de Guíxols i de Palamós.

El tramvia de l'Empordà

El 23 de març de 1887 el tramvia del Baix Empordà o tren petit, el primer ferrocarril de l'Estat que utilitzava un ample de via estreta de 75 cm, va fer el seu viatge inaugural. Feia un recorregut d'uns 33 quilòmetres a una velocitat d'uns quinze quilòmetres per hora i unia Girona i Palamós. La darrera ampliació el va fer arribar des del Pont Major fins a Banyoles, en un viatge que es va inaugurar el 16 de març del 1928. Però l'Estat, amb pèrdues econòmiques greus, el va deixar anar morint a poc a poc, i el 23 de desembre de 1955 un decret del Consell de Ministres el matava definitivament.

El Feliuet o Carrilet

Per altra banda, el tren de via estreta o carrilet que unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols, conegut popularment com el Feliuet, es va inaugurar l'any 1892. Va viure els seus moments daurats, especialment gloriosos durant la postguerra de 1936-39, quan es va convertir en un transport popular i molt utilitzat. Malgrat que es va eixamplar la via fins als 100 cm per fer-la compatible amb la del tren d'Olot, diverses dificultats van impedir-ne la continuïtat. El 1969, el Carrilet feia el seu darrer viatge.

Actualment, una ruta de cicloturisme segueix el recorregut del Carrilet des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols.

El 5 de juliol, la revista Presència dedicarà als trens petits un reportatge amb una àmplia informació del que van significar per a la demarcació.

ON SÓN?

Locomotora número 1 Krauss 2355 (1890)
Sant Feliu de Guíxols: passeig
Locomotora número 2 Krauss 2356 (1890)
Girona: magatzem
Locomotora número 3 Krauss 2357 (1890)
Desballestada
Locomotora número 4 Krauss 2358 (1890)
Sant Feliu: Tinglado
Locomotora número 5 Krauss 2823 (1893)
En tràmit per anar a Platja d'Aro
Locomotora número 6 Krauss 5267 (1905)
Cassà de la Selva: particular
Locomotora número 7 Krauss 2392 (1890) i locomotora de maniobres (1967)
Fornells de la Selva: Amics del Ferrocarril
Locomotora número 8 Sant Leonard (1911)
Girona: particular
Locomotora número 20 MGM LKG120 (1936)
Sant Feliu: Tinglado
Locomotora número 22 MTM (1926)
En tràmit amb Olot
Locomotores: E1 Verge de Núria, E2 Bisbe Guitart, E3 José Rogent i E4 Ramon Albó (1930)
Vall de Núria
3 cotxes de viatgers MAG segona classe (1890)
Sant Feliu de Guíxols: Tinglado
2 cotxes de viatgers MAG segona classe i un de primera (1890)
El Prat de Llobregat: en tràmit amb Platja d'Aro
1 cotxe de viatgers MAG segona classe (1890)
Palamós: particular
1 cotxe de viatgers MAG segona classe (1890) i un d'equipatges (1905)
Cassà de la Selva: particular
1 cotxe de viatgers MAG segona classe (1890)
Mataró: particular
1 cotxe de viatgers MAG segona classe (1890)
Pau: particular

A punt de restaurar la de Girona

L'Ajuntament de Girona té previst adjudicar en les pròximes setmanes les tasques de reparació de la locomotora que hi havia a la plaça d'Espanya, després que un indigent hi calés foc el setembre del 2007. Ara està situada provisionalment al magatzem de la brigada municipal.

Pendents dels cotxes centenaris d'Olot

El tren no va arribar a Olot fins al 1911, però cal remuntar-se a la primera meitat del segle XIX per buscar-ne els antecedents. El primer projecte data de l'any 1844 i pretenia fer la ruta des de les mines de carbó de Sant Joan de les Abadesses fins al port de Roses. El tren seria de tracció animal i es construiria a la semblança de les línies mineres existents a principis de segle XIX a Anglaterra. Malgrat que l'any 1847 es va publicar el favorable plec de condicions, per motius financers no van poder iniciar-se els treballs de construcció. Durant els anys següents, els intents d'unir Olot amb la xarxa ferroviària general van ser diversos. Tots van fracassar. Però la creixent industrialització d'Olot i la seva precària xarxa de comunicacions van fer reiniciar l'obra. La primera locomotora va fer la seva aparició remolcant un cotxe saló, el 23 de juliol de 1911. Després de gairebé cinquanta anys, el pas de la guerra i les condicions tècniques i econòmiques de l'explotació van fer que el 15 de juliol del 1969 circulés per última vegada el que havia estat el tren petit d'Olot. D'aquella època, l'Ajuntament d'Olot conserva en un magatzem municipal dos cotxes, construïts el 1901, pendents de restaurar.

El tren de Platja d'Aro, a informació pública

L'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro ja ha iniciat els tràmits formals per a la compra d'una de les locomotores del tren que circulaven per l'antic traçat entre Girona i Sant Feliu de Guíxols, concretament la número 5. El cost aproximat de l'operació és d'uns 25.000 euros, i inclou la compra de tres cotxes de passatgers de segona i primera classe, i el seu transport fins al municipi. L'Ajuntament ja ha posat a informació pública aquesta operació, en espera de si es presenten al·legacions a la seva adquisició. La inversió forma part del paquet de mesures que el consistori està engegant pel que fa a les actuacions de recuperació del patrimoni històric. L'Ajuntament veu en l'operació de compra una oportunitat, malgrat el preu que es paga en un context de crisi. Un cop adquirida i restaurada, la locomotora serà instal·lada a l'antiga estació de Castell d'Aro. La locomotora que vol adquirir l'Ajuntament és propietat d'una persona que la volia col·locar en un viver que té a Castelldefels.

«Quilòmetre zero, quilòmetre mar»

Sant Feliu impulsa un centre d'interpretació del ferrocarril a la zona portuària
òscar pinilla

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha desencallat definitivament l'equipament de l'edifici del Tinglado al port. Aquesta construcció està situada al bell mig de l'esplanada del port, i esdevé un testimoni històric de l'activitat industrial i la seva vinculació amb el ferrocarril. El Tinglado té, aproximadament, uns 550 metres quadrats, i l'Ajuntament i la Diputació de Girona (a través del Consorci de les Vies Verdes) en promouran la conservació i museïtzació. L'objectiu és que l'espai difongui la història comercial i del tren que hi circulava. De fet, tal com es reconeix des del consistori mateix, historiadors locals de prestigi com ara Lluís Esteva i Cruañas i Àngel Jiménez en destaquen la importància cabdal al llarg dels dos últims segles.

El Consorci de les Vies Verdes de Girona junt amb el consistori guixolenc estan impulsant el projecte d'ubicació del Quilòmetre zero, quilòmetre mar, de la ruta del Carrilet. Com és conegut, aquesta via verda Sant Feliu-Girona enllaça amb les rutes d'Olot, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, un nexe cicloturístic d'envergadura a les comarques gironines.

Ruta cicloturística

L'interès de les institucions implicades en aquest projecte és aconseguir crear un centre d'interpretació de la ruta del Carrilet i les vies verdes gironines, en el punt on aquest ferrocarril arribava fins a mar. El ferrocarril tenia una important funció en la indústria de l'entorn. La unió entre el port i el tren era vital per al desenvolupament econòmic de la zona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.