Torna ‘Agost'
La Sala Gran recupera la tragicomèdia de Tracy Letts que va entusiasmar l'any passat. Després d'aquesta reposició, serà l'obra més vista mai al TNC
La temporada passada 'Agost' va fer cinquanta funcions; ara n'han previst quaranta més
El director del muntatge, i alhora director artístic del TNC, Sergi Belbel, ja va insinuar a la presentació de la temporada 2011/12 que Agost seria un èxit. Tenia un repartiment excel·lent per fer una producció que, fins ara, sumava totes les produccions internacionals en èxits. En efecte, tot i les prop de quatre hores de durada, va rebentar la taquilla. També aquesta reposició serà un èxit. Ara per ara hi ha previstes 40 funcions (que ja registren una notable venda per avançat) i hi ha l'opció de prorrogar-la uns dies més.
A hores d'ara, ja es té la certesa que superarà les 69.682 entrades de Dissabte, diumenge i dilluns, que també va ser objecte d'una reposició a la Sala Gran. Absolutament inaccessible és superar els 369.559 de la producció d'El mètode Grönholm, que després que s'estrenés a la Tallers va fer vida al Poliorama durant anys, ni els 194.707 espectadors de la reposició de Mar i cel, estrenada al TNC que després va navegar cap al Victòria. Belbel ha garantit que no hi haurà una tercera temporada d'Agost a la Sala Gran: “Això ja correspondria a l'empresa privada.” Efectivament, aquesta peça té molt de comercial –de fet, els drets per explotar-la en català els tenia Focus–, “però la seva producció no ho és gens”, afirma Belbel. És massa costosa per fer-la rendible. La reposició ha facilitat tancar una programació de circumstàncies, per culpa de les retallades de Cultura. Repetir un èxit ha d'ajudar a rendibilitzar l'escenografia, que simula una casa de tres plantes i que, a més, es desplaça. En canvi, ha restat una possibilitat de feina als equips artístics.
L'any que ve (que serà la darrera temporada de director artístic), segons avança Belbel, “de moment no hi haurà cap reposició”. Més novetats: confia afegir-hi dues produccions més. “He de forçar la màquina”, admet. També espera repetir al Grec del 2013. Aquest any no hi serà, al festival de Barcelona. “No tenia amb qui acordar una producció de dansa internacional quan vaig signar la temporada perquè encara no hi havia director del Grec”, es lamenta Belbel.
Hi haurà el mateix repartiment de l'edició passada; només s'ha substituït Carles Velat (que fa el personatge del pare, curt, però que engega la trama) per Francesc Lucchetti. Ha estat a causa d'una operació que, possiblement, hagués impedit a l'actor tornar als assaigs. Belbel ha comprovat que, si bé el primer dia els actors mostraven una certa mandra pel fet de tornar-hi –van acabar fent 50 funcions la temporada passada, cosa que els ha permès estalviar-se renegociar els drets d'explotació–, se'n van desempallegar “des de la primera rèplica, perquè tothom està il·lusionat, i encara més havent comprovat el ràpid ritme de venda d'entrades”.
Intrigues familiars
L'obra se situa en una Amèrica profunda, però el menyspreu de la dona (Anna Lizaran) vers el seu marit alcohòlic i la relació difícil de les tres germanes (Rosa Renom, Emma Vilarasau i Montse German) amb les seves respectives intrigues familiars apropa la història a la hipocresia generalitzada de les trobades cícliques familiars. Sigui per Nadal, per casaments o per defuncions. El virus s'escampa per la boca. Terrible metàfora triar que la mare, que escup a tort i a dret per culpa del seu egoisme, sigui víctima d'un càncer de boca.
La segona part d'Agost acaba amb un final contundent, de gran conflicte. La tercera part revela les intrigues. Belbel reconeix un punt de fulletonesc, popular, però creu que té també un aire txekhovià: “Jo hi trobo una virtut, perquè el mateix Shakespeare i Molière, ho feia.”
Les tres claus de l'èxit
1
Es parla que aquesta peça é s el primer clàssic del segle XXI. Té una potència abassegadora que, a més, sap servir la trama amb grans dosis d'intriga, “amb una abraçada popular”, segons admet Sergi Belbel.
2
És una obra pensada per a una escenografia espectacular. Tot i que probablement la força de la història continuaria sent contundent si tot passés al voltant d'una taula, la majestuositat de l'espai enlluerna un públic molt ampli.
3
Tota bona dramatúrgia necessita la consistència dels intèrprets. El repartiment a la Sala Gran és estel·lar, tant en els papers protagonistes com en els de repartiment. I això tanca el cercle de l'èxit.