religió
50 anys del concili que va canviar el rumb de l'Església
El Concili Vaticà II va ser un terratrèmol per a una Església encara medieval
Es va retornar al ‘missatge de Jesús'
Es van adoptar les llengües vernacles perquè la gent participés en les misses
Avui fa cinquanta anys Joan XXIII va obrir la primera sessió del Concili Vaticà II, que canviaria el rumb de l'Església i li donaria eines per conduir-la cap als nous temps. Aquell concili va trencar amb una església opaca i la va obrir al poble, a la nova realitat i a la modernitat. Pel teòleg Josep M. Rovira Belloso, el més important d'aquell concili va ser que “va significar tornar a l'Evangeli i a Jesús”, un terratrèmol per a una Església encara medieval.
“Abans del concili a l'Església catòlica es vivia com si tot fos clar i diàfan. Amb una forta seguretat en el que era, pensava i actuava. Formava com una subcultura independent i autocomplaent. Tot estava molt més quadriculat”, assegura el teòleg Antoni Matabosch. I manté: “Va representar un anar a fons en les arrels de la fe cristiana, en els seus orígens, un repensar el present des del missatge de Jesús. Es va procurar distingir entre el que és essencial i el que és producte de la historia.”
Per aquest teòleg, un primer moviment va ser “mirar l'Església cap a dins, cap a ella mateixa. Així van aprovar-se els documents sobre l'Església, l'escriptura, la litúrgia, els bisbes, etc.”. Un segon moviment va ser el de l'Església cap a fora: “És a dir, que es va ressituar davant les realitats que hi havia més enllà d'ella mateixa”.
“Va ser –conclou Matabosch – un obrir les finestres per tal que entrés l'aire fresc de fora i poguéssim veure i participar en les realitats del carrer.” Entre d'altres coses, per això a partir del Concili Vaticà II es van usar les llengües vernacles a les misses i es va deixar de banda el llatí, que no entenia ningú. I per aquesta mateixa raó els capellans van deixar de fer missa d'esquena als fidels.
L'Església “es va obrir a la societat i a la cultura, va reconèixer el valor de la llibertat humana i la necessitat que els poders púbics reconeguessin el dret a la llibertat religiosa”, recorda Antoni Matabosch. I, punt cabdal, “es va obrir al diàleg ecumènic” amb les altres confessions cristianes i les altres religions.
Segons el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig, els tres fruits indiscutibles del Concili Vaticà II són, a més de l'ecumenisme, l'opció d'estar al costat dels pobres (perquè és el missatge de Jesús), l'opció a favor de la pau i la responsabilitat d'aplegar la humanitat. “Per això –explica– quan ara Benet XVI va viatjar al Líban enmig de l'onada de protestes per la pel·lícula i les caricatures de Mahoma, Hezbolah va dir: ‘Ep, aturem-nos. Fem una treva que tenim aquí el papa, un missatger de la pau i nosaltres no li farem un lleig'.” Segons ell, l'Església té “força moral”.
Fins al Concili Vaticà II l'Església era tridentina, del Concili de Trento, del segle XVI (que havia estat la resposta a la fractura de la Reforma protestant). Feia, doncs, 400 anys que no es qüestionava a si mateixa.
LA FRASE
L'‘aggiornamento' del papa Joan XXIII
En el context dels grans canvis del segle XX –el segle breu, que comença el 1914 i acaba el 1989–Joan XXIII tenia la idea de l'aggiornamento, el posar l'Església al dia. Però, qui va ser Joan XXIII? El teòleg Armand Puig recorda que aquell papa havia estat nunci a Istanbul, a Sofia i a París, i, per això, quan va arribar al Vaticà coneixia l'Orient i l'Occident i tenia, diu, “la saviesa innata del pagès de la seva terra, Sotto il Monte, a Bèrgam”. Per Puig, Joan XXIII no era només l'home bo, com tothom l'ha considerat. Era “el papa bo, el papa savi i el papa intel·ligent”, assegura. “Un papa –manté– que va identificar i fer emergir els corrents subterranis que feia temps removien l'Església : el bíblic i el litúrgic i el de la nova teologia, la que predicava que l'Església no es podia quedar isolada, que havia de dialogar amb el món”. “Quan poses en marxa la paraula de Déu, automàticament revoluciones, perquè la paraula de Déu és dinamisme, és evolució, és canvi. I si poses la litúrgia en marxa estàs posant l'expressió de la fe en marxa”, diu Puig.
Per Armand Puig, el Concili Vaticà II és totalment vigent i una eina per encarar el futur. Per tant, creu que en aquests moments no cal fer un nou concili: “El concili Vaticà II té prou pistó per donar resposta al que estem vivint ara.”