A “les nenes de l'ICO”
Fa molt pocs dies se'n va anar l'home més important de la meva vida i jo sento que haig d'escriure aquestes quatre línies, perquè estic segura que ell també ho faria per qualsevol de nosaltres. Voldríem agrair de tot cor al personal de l'ICO de l'hospital Josep Trueta de Girona el tracte tan càlid i humà dispensat a en Pere Nogué Fajula durant la seva malaltia. Sobretot a les noies de la sala de quimioteràpia, tal com ell les anomenava molt afectuosament, “les nenes de l'ICO”. Ell sempre ens explicava, i nosaltres també ho havíem comprovat quan hi anàvem amb ell, l'amabilitat que tenien amb tots els pacients, sempre amb un somriure als llavis i mai una mala cara per a ningú. En moments tan durs com aquests, en què la mort ens ha arribat per sorpresa, ens conforta saber que durant les llargues sessions de quimioteràpia el meu pare va estar molt ben cuidat. Per això, de tot cor de part de l'esposa, la filla i la néta d'en Pere, moltíssimes gràcies a “les nenes de l'ICO” com deia ell, per haver-lo tractat tan bé. Una abraçada molt gran.