Societat

JORDI CALVÍS

DISSENYADOR GRÀFIC

“Volem salvar les popes de la desaparició al carrer”

És un acte de romanticisme, perquè vam aprendre el mot mentre popàvem
La campanya és Aquí en diem popes. Què són les popes?
Són els pits, les mamelles... A les comarques lleidatanes i a la Franja de Ponent, en diem popes.
Pompeu Fabra va fer molt mal a les popes o va ser la normalització dels anys vuitanta?
Segurament ell es va deixar uns quants mots, i els mitjans tendeixen a usar certes paraules. Però bàsicament és una qüestió dels lleidatans. Tendim a autocorregir-nos per temor a crear confusió i que no ens entenguin fora d'aquí. A més, com que el català estàndard s'imposa arreu, els mateixos lleidatans en comencen a dir pits.
Hi ha lleidatans que dubten que sigui correcta?
Sí. Tot i que molta gent no ho sap, popa és una paraula perfectament normativa, apareix al DIEC.
Què t'impulsa a salvar un mot?
Crec que popa és una de les poques paraules que en lleidatà tenen un significat diferent que en la resta de dialectes. Però alhora és una metàfora: el vam aprendre al bressol de les nostres mares, alhora que popàvem mentre ens fèiem grans. És una paraula important i la campanya, un acte de romanticisme.
Crec que la idea va sorgir d'una samarreta.
De fet, el germen el va posar l'Albert Que. Tot i que ara viu a les Borges Blanques, és barceloní i, és clar, al principi li feia gràcia el mot. Amb David Folguera, Joan Teixidó i els Muntadors de Pollastres Grossos (MPG) vam pensar que s'havia d'explotar la bogeria. Així que vam fer una samarreta on hi posava: “Sóc un pop i m'agraden les popes”. Naturalment, quan sortíem a fora de Lleida, sempre havíem d'explicar l'acudit.
La campanya, però, neix a Twitter.
Al principi, vam començar fent piulades parlant de #popes, per tal de divulgar el terme. Un piulaire, Xavier Docampo, ens va comunicar que el domini www.popes.cat estava lliure i vam decidir comprar-lo.
Amb quina finalitat?
Encara no ho sabem. Hi hem bolcat dibuixos, imatges, escrits que ens envien. La idea és fer difusió màxima de la paraula popes.
La resposta social es limita a les comarques lleidatanes?
Bàsicament, sí. Però a través de Twitter, sols veient les piulades, ja en fem difusió i en rebem respostes. Confiem plenament en les xarxes i en l'humor, amb el qual captes l'atenció i fas virar el missatge.
Per què una mascota?
No sabíem quina havia de ser la imatge de la campanya. Uns pits dibuixats quedaven ortopèdics. La mascota La Popa Popa és simpàtica i fuig de la connotació sexual. Les popes també tenen la seva vessant de criança: popar és alletar. Al principi, però, eren molts els que es pensaven que faríem un web d'escots. La campanya és lingüística. Volem salvar un mot de la desaparició al carrer. També hem creat un perfil, @lapopapopa.
Quina és la pròxima iniciativa?
No ho sé. Anirà sorgint. De moment, constantment actualitzem el mapa de les popes dels Països Catalans al web. La gent ens fa saber on és viva la paraula. En paral·lel, jo he descobert que també s'usa amb normalitat sines, metes i bufes. A Borredà hi ha la Mare de Déu de la Popa. Descobrir-ho va ser com un senyal; vaig pensar: “Tira endavant, que tenim protecció.” [Riu]
Continuareu rescatant paraules?
Això ha sorgit com a divertiment, però ha resultat que tenia un cert interès i la gent s'hi ha sumat. Segurament, sí. Amb paraules lleidatanes que, tot i ser normatives, es perden al carrer. Com ara carnús o padellàs.
És una reivindicació també de les terres de Ponent?
El nostre patrimoni és sobretot la llengua. Quan voltes, espontàniament, la resta ens diferencia a través del dialecte occidental.
Així, els cargols, la Seu Vella, el Segarra-Garrigues i ara les popes?
Sí. Anem a buscar el pòquer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.