“Volem salvar les popes de la desaparició al carrer”

Són els pits, les mamelles... A les comarques lleidatanes i a la Franja de Ponent, en diem popes.

Segurament ell es va deixar uns quants mots, i els mitjans tendeixen a usar certes paraules. Però bàsicament és una qüestió dels lleidatans. Tendim a autocorregir-nos per temor a crear confusió i que no ens entenguin fora d'aquí. A més, com que el català estàndard s'imposa arreu, els mateixos lleidatans en comencen a dir pits.

Sí. Tot i que molta gent no ho sap, popa és una paraula perfectament normativa, apareix al DIEC.

Crec que popa és una de les poques paraules que en lleidatà tenen un significat diferent que en la resta de dialectes. Però alhora és una metàfora: el vam aprendre al bressol de les nostres mares, alhora que popàvem mentre ens fèiem grans. És una paraula important i la campanya, un acte de romanticisme.

De fet, el germen el va posar l'Albert Que. Tot i que ara viu a les Borges Blanques, és barceloní i, és clar, al principi li feia gràcia el mot. Amb David Folguera, Joan Teixidó i els Muntadors de Pollastres Grossos (MPG) vam pensar que s'havia d'explotar la bogeria. Així que vam fer una samarreta on hi posava: “Sóc un pop i m'agraden les popes”. Naturalment, quan sortíem a fora de Lleida, sempre havíem d'explicar l'acudit.

Al principi, vam començar fent piulades parlant de #popes, per tal de divulgar el terme. Un piulaire, Xavier Docampo, ens va comunicar que el domini www.popes.cat estava lliure i vam decidir comprar-lo.

Encara no ho sabem. Hi hem bolcat dibuixos, imatges, escrits que ens envien. La idea és fer difusió màxima de la paraula popes.

Bàsicament, sí. Però a través de Twitter, sols veient les piulades, ja en fem difusió i en rebem respostes. Confiem plenament en les xarxes i en l'humor, amb el qual captes l'atenció i fas virar el missatge.

No sabíem quina havia de ser la imatge de la campanya. Uns pits dibuixats quedaven ortopèdics. La mascota La Popa Popa és simpàtica i fuig de la connotació sexual. Les popes també tenen la seva vessant de criança: popar és alletar. Al principi, però, eren molts els que es pensaven que faríem un web d'escots. La campanya és lingüística. Volem salvar un mot de la desaparició al carrer. També hem creat un perfil, @lapopapopa.

No ho sé. Anirà sorgint. De moment, constantment actualitzem el mapa de les popes dels Països Catalans al web. La gent ens fa saber on és viva la paraula. En paral·lel, jo he descobert que també s'usa amb normalitat sines, metes i bufes. A Borredà hi ha la Mare de Déu de la Popa. Descobrir-ho va ser com un senyal; vaig pensar: “Tira endavant, que tenim protecció.” [Riu]

Això ha sorgit com a divertiment, però ha resultat que tenia un cert interès i la gent s'hi ha sumat. Segurament, sí. Amb paraules lleidatanes que, tot i ser normatives, es perden al carrer. Com ara carnús o padellàs.

El nostre patrimoni és sobretot la llengua. Quan voltes, espontàniament, la resta ens diferencia a través del dialecte occidental.

Sí. Anem a buscar el pòquer.