L'últim vestigi d'aquella batalla
Badalona enderroca un pont que té l'origen en els greus enfrontaments coneguts amb el nom de «l'altra batalla de Trafalgar»
L'Ajuntament de Badalona ha enllestit els treballs d'enderrocament del pont de la plaça Trafalgar, al barri de Llefià, una estructura fruit d'un dels episodis més nefastos de la història recent de la ciutat. L'obra que va precedir el pont, la construcció del vial que passa per sota, va provocar l'any 1986 greus enfrontaments polítics i veïnals, batejats popularment amb el nom de «l'altra batalla de Trafalgar». Al capdavant dels dos principals bàndols hi havia el PSC (impulsor del vial des del govern) i el PSUC (aleshores a l'oposició).
Cada dia, a mitja tarda, es produïa una concentració de veïns i polítics a la plaça per evitar que les obres del vial avancessin. S'exigia un vial soterrat, que el govern trobava inviable. Aquells dies (el conflicte es va allargar prop de dos mesos) es van produir diverses càrregues policials, i els veïns mostraven cames enguixades, nassos trencats i grans blaus a les natges. Sovint volaven pedres. Diversos agents de la policia local també van resultar ferits i hi ha testimonis que recorden que un agent de la Policía Nacional va agredir un policia local en confondre'l amb un ciutadà de peu. Algun veí va arribar a passar 72 hores detingut. El govern opinava que no es tractava de veïns de la zona sinó de persones properes al PSUC i a l'MCC.
Alguns agents que van viure el conflicte en primera persona –va haver-hi jornades en què tot el cos en servei estava desplaçat a Llefià– situen aquests fets entre «els pitjors moments viscuts». «Hi havia autèntics professionals de la crispació. Provocaven, però durant la càrrega eren els primers a desaparèixer», recorden ara.
Per a l'exalcalde socialista Joan Blanch, que en aquell mandat s'estrenava en el càrrec, l'episodi de la plaça Trafalgar respon exclusivament a «una actitud demagògica del PSUC, que mai no va perdonar que jo els prengués l'alcaldia». En l'anterior mandat, el primer de la nova era democràtica, el PSUC va guanyar les eleccions. L'any 1983 es va girar la truita i el PSC va esdevenir el primer partit. Les dues formacions van partir peres i la seva relació va ser, des de llavors, de confrontació absoluta durant diverses etapes.
Després de molts dies en peu de guerra, govern i oposició van pactar la construcció del pont de Trafalgar com a alternativa per salvar el vial. El més curiós del cas és que encara avui dia costa trobar algú que entengui les virtuts del pont que ara ha estat demolit. Per a l'exalcalde socialista, aquesta infraestructura «mai no s'hauria d'haver fet perquè quedava clar que aquell carrer no seria una via ràpida». Ara celebra el seu enderroc.
«L'altra batalla de Trafalgar» també va tenir una implicació molt directa dels comerciants del barri. Un dels que van viure els fets en primera persona va ser Pedro Rodríguez. Assegura que ara, 23 anys després, recorda els fets com si haguessin passat ahir. Rodríguez, que també era membre de l'associació de veïns de Sant Antoni de Llefià (ell ja era militant de CiU, però a l'entitat abundaven les persones properes al PSUC i l'MCC), explica que es van oposar ràpidament a l'actuació. «L'any 1979 la regidoria de Cultura va redactar un catàleg artístic i cultural que ja recollia el vial soterrani per protegir l'edifici de la Torre Mena», relata. Diu que la majoria de veïns es movien en funció de la seva militància política i que els més «provocadors» eren les persones properes al PSUC. Més tard, passada la batalla de Trafalgar, el PSC hauria desactivat alguns dels principals agitadors comunistes, segons aquest botiguer, donant-los feina a l'Ajuntament.
Les obres de Trafalgar també van provocar una profunda ferida en el moviment veïnal de la zona. Tres entitats eren socialistes i dues comunistes. S'improvisaven llargues reunions a totes hores. Sant Antoni i Sant Mori estaven clarament en contra del projecte. Sant Joan alt i la Ronda es mostraven a favor. A Sant Joan baix la cosa estava més repartida. En una votació, segons consta a les actes de l'entitat, va guanyar l'opció de donar suport al projecte per set vots a sis, amb una abstenció. Ara, d'aquella batalla només resten el vial i els records inesborrables de totes les persones que la van viure.