La veu més antiga de Badalona

A Can Clarós, un cafè del camí Ral de Badalona, s'hi aplegaven cada diumenge un grapat d'homes que, havent dinat, hi anaven a fer la tertúlia. La colla formada per obrers, artesans, pescadors, corders i teixidors badalonins molt sovint acabava les seves vetllades amb una cantada de peces populars. L'any 1852, aquells homes, portats per l'entusiasme, van decidir formar un cor com els que tenien notícia que ja funcionaven en altres poblacions del voltant. Així va néixer la Societat Coral La Badalonense, que en un primer moment es va anomenar Coro de Badalona. D'això ja fa 162 anys, una xifra que converteix aquesta històrica entitat en una de les més antigues de Badalona que encara segueix en funcionament, juntament amb la Confraria de Sant Anastasi i l'Associació de la Passada de Sant Antoni Abat.

Aquell primer cor d'homes va passar dos anys assajant sense local. Can Claró, el cafè de Can Noi de l'Hostal i la taverna de Can Coi del camí de Mar van acollir els primers assajos. El ressò de les corals que havia anat creant a Barcelona el mestre Josep Anselm Clavé va fer que el Coro de Badalona anés sumant integrants. Això els va obligar a buscar un local més gran per fer els assajos i va fer que comencessin a donar-se a conèixer pels voltants de Barcelona. A principi del 1858, el president honorari del cor, Pere Viñas Renom, va decidir canviar el nom a instàncies de Clavé i el va batejar com a Societat Coral La Badalonense, que va passar a formar part de la Coral Euterpe dels cors de Clavé. És per això que l'any 1885, en l'estrena del primer estendard de l'entitat, es va fer constar l'any 1858 com a any fundacional de la Societat Coral La Badalonense i aquesta és la data oficial de la creació de l'entitat.

Els primers anys de vida de la coral van ser un continu canvi de locals d'assaig fins que finalment, l'any 1915, la junta de l'entitat va decidir que disposava de recursos suficients per tenir una seu de propietat. Aquell mateix any, van pagar 33.750 pessetes per comprar una casa i terrenys al reverend Roc Marsal per edificar-hi el local social. Un any després, s'enderroca la casa comprada i es comença a aixecar l'edifici de la Societat Coral La Badalonense, que es va inaugurar l'any 1917 i ha estat la seu de l'entitat fins avui. El local tenia un gran cafè a la planta baixa, sala de billars i una gran sala d'actes. Els pagaments dels socis per assumir la despesa derivada de les obres es van allargar fins a l'any 1932, un any abans que l'entitat celebrés el seu 75è aniversari.

La vocació viatgera de la Coral La Badalonense es comença a posar de manifest ja durant el segle XIX, quan components de la societat viatgen fins a Mallorca, València i Saragossa integrats en els cors de Clavé. La trajectòria de la coral va anar en paral·lel als esdeveniments històrics de cada moment. L'any 1936, amb l'aixecament militar contra la República i l'esclat de la Guerra Civil, molts socis són mobilitzats i el manteniment de la societat queda en mans dels integrants més grans. L'inici de la dictadura representa un mal moment per a la coral i han de passar alguns anys fins que els seus membres no tornin a sortir a cantar les caramelles per Pasqua Florida. A més, el repertori passa a incloure només cançons en castellà o algunes de catalanes que no tenien cap mena d'esperit patriòtic.

Només homes

En aquells anys el cor està format bàsicament per homes grans, ja que els més joves no tenen temps per dedicar-hi. L'any 1954, la coral participa en la inauguració del monument al mestre Josep Anselm Clavé que es va aixecar a Badalona, juntament amb les altres corals que en aquell moment hi havia a la ciutat. Quatre anys després, el 1958, en plena dictadura, l'entitat celebra el seu centenari en una jornada plena de solemnitat en què no van faltar les autoritats del règim.

Durant els anys setanta, la coral es ressent de la davallada de cantaires i els seus impulsors miren d'aixecar-la buscant noves vies d'atraure persones que hi estiguessin interessades. La sortida de Pasqua de l'any 1971 per participar en una cantada a Olot va ser la darrera que es va fer com a coral d'homes. El mestre director en aquell moment, Joan d'Escalada, va proposar que la coral fos mixta i tothom hi va estar d'acord. Arran d'aquesta decisió, s'hi apunten moltes joves i també algunes dones de cantaires tot i que, en un primer moment, les dones no n'eren sòcies i no hi tenien ni vot ni drets.

La presència de les dones ha estat la clau per al manteniment de la Societat Coral La Badalonense fins avui, com explica el seu president, Joan Estrada, que manté que l'entitat té el futur garantit per l'arribada de joves i infants que s'integren en les diferents seccions. A més de les corals d'adults, joves i infants, La Badalonense té un grup de gospel, un de rock'n'choir i seccions de combo, havaneres, xous variats, dos grups de teatre i una dotzena d'equips de tennis taula que pertanyen a diferents categories i que ocupen llocs destacats en la classificació.

Majoria de dones

De fet, avui dia, les dones representen més de la meitat de la massa social de l'entitat, que es manté més pel seu patrimoni que no pas per les aportacions dels socis, que fan un únic pagament anual de 40 euros. “No els podem demanar més, tal com estan les coses”, explica el president de l'entitat. Algunes dècades enrere es va optar per llogar els baixos de la seu, on hi havia hagut el majestuós cafè de La Badalonense. Primer s'hi va instal·lar una entitat bancària, fet que va obligar a tancar l'entrada de la societat pel carrer de Francesc Layret i a fer l'accés pel lateral, al carrer de Sant Anastasi. Quan el banc va decidir abandonar el local, va passar a convertir-se en un establiment d'una coneguda cadena de restaurants d'entrepans i, des de fa uns anys, en un restaurant italià. La primera planta la van llogar durant un temps i es va convertir en sala de festes, però ara torna a ser la sala d'actes de l'entitat, que recentment ha rehabilitat l'edifici i també obté ingressos addicionals llogant-la, quan està disponible, a altres associacions i col·lectius que necessiten un espai per mostrar les seves activitats.

La celebració del 150è aniversari, l'any 2008, es va convertir en un acte de reafirmació dels valors de l'entitat, del seu compromís per la cultura, en especial a través del cant coral, i de la seva vinculació amb Badalona. Va ser en aquell moment quan van cedir l'arxiu documental al Museu de Badalona perquè es fes càrrec de la seva conservació i els posés a disposició de les persones interessades a estudiar la història de l'entitat. Aquesta donació va anar acompanyada de la dels estendards més antics que encara conservaven.

El reconeixement més important els va arribar l'any 2010, quan van rebre la Creu de Sant Jordi de mans de l'aleshores president de la Generalitat, José Montilla.

Avis, pares i fills. Generacions de badalonins s'han implicat en la trajectòria de La Badalonense, com explica el seu vicepresident, Jaume Suñol, que cita orgullós que el seu avi ja n'era soci. El proper repte de l'entitat és la interpretació de 300 anys vencent, una peça sobre la història de la cultura i la llengua catalana que interpretaran el dia 12 d'octubre al Teatre Principal de Badalona amb una vuitantena de cantaires sobre l'escenari. Una mostra més del seu compromís per la cultura del país.