El misteri de l'Assumpció

Ja la tenim aquí, la Mare de Déu d'agost, com s'acostuma a dir la Mare de Déu Assumpta en cos i ànima al cel, l'Assumpció, per dir-ho amb una sola paraula. Se'n necessiten moltes per explicar aquest misteri tan gran. La Verge Maria (un altre misteri), mare de Déu (un altra misteri), és emportada miraculosament (o misteriosament) pels àngels al cel, que no és un lloc sinó un estat espiritual, el qual, tanmateix, està situat més enllà dels núvols i fins i tot dels estels. Diria, sense por d'equivocar-me, que està més enllà de tot. A l'infinit, com si diguéssim. Així és com descriu Joan Maragall la nit de la Puríssima (un altre misteri): una nit divina, sense vels, blava i lluminosa. De tal manera que l'ànima s'encanta... enllà. I és aleshores que el poeta –amb la mirada perduda enllà– veu davallar –silenciosa– la Puríssima. Però aquesta és una altra història. Jo només pretenia subratllar que, si davalla del cel, és perquè abans hi ha pujat. I d'això es tracta el dia d'avui, festa grossa si n'hi ha. Tant és així, que era obligatori celebrar-la. Estem parlant dels segle XV, quan els consellers de les poblacions més importants comminaven el veïnat a celebrar la festa de cap a cap, i a no lliurar-se a cap feina servil ni bastarda, sota pena no d'excomunió (aquesta rai!) sinó de pagar penyores o de rebre altres càstigs encara més severs. Paraula de Joan Amades. No especifica quins eren aquests càstigs més severs, però cal deduir que, com a mínim, eren més severs que haver de pagar una multa. O sigui que podien ser perfectament dues multes, que ja és dir. Algú s'imagina pagant dues multes per no haver fet festa el 15 d'agost? Jo no, francament. Puc imaginar-me la Verge Maria pujant o baixant del cel, però no em puc imaginar un 15 d'agost completament festiu, ja que si fos així el veuria com una gran desgràcia. Un càstig diví, i dels grossos. Ja veig els botiguers traient foc pels queixals i els hotelers rere seu, apagant el foc a llàgrima viva. Un espectacle dantesc, per no dir del Grec, que ja ha tancat la temporada. El que no sé és si han fet –o no– l'agost, ja que l'agost –per anar bé– s'ha de fer abans del quinze d'agost, com a màxim; un altre misteri que no té res a veure amb l'Assumpció, però sí amb el 15 d'agost. Hi ha algú que ho entengui? Entendre-ho, sí, el que costa és explicar-ho, no? D'aquí ve que hi renunciï. Tot el que té a veure amb els diners és difícil d'explicar. Vull dir amb això que entenc perfectament que el senyor Camps, per exemple, no s'expliqui que els vestits fets a mida no coincideixen amb les factures, les quals, d'altra banda, també foren fetes a mida. Com s'explica? Jo diria que està tot explicat.

Justament, les coses que no s'expliquen són les que tots entenem. Basta que aparegui la paraula misteri, i tot queda clar. Tal és el cas de la Mare de Déu Assumpta, que no sabem si va morir o si es va adormir, simplement. El cas és que vingueren els àngels i se l'endugueren al cel. D'això, ningú no en dubta, com bé demostra el fet que a casa nostra la Mare de Déu d'agost ja era venerada el segle VIII. El segle XV, com ja he dit abans, la devoció era tan forta, que la festa començava la vigília i era obligatori guardar-la. És més: en moltes de les esglésies dedicades a Maria hi havia el costum de guarnir el llit de la dormició de Maria. Hi ha documents del segle XVI que ho acrediten. Així com també de la processó de l'enterrament, que tenia lloc a Girona. No és estrany, doncs, que a Jerusalem es visitin tres llocs igualment sagrats que fan referència –respectivament– al llit de Maria, al lloc on fou enterrada i, finalment, al fet aeri de l'assumpció al cel per obres dels àngels, i tothom ho troba tan normal. Jo mateix en dono testimoni. En cap dels viatges a Terra Santa no he necessitat mai aclarir aquest trencaclosques marià, ja que ningú m'ha preguntat mai “en què quedem?”. I això que, quan es tracta de coses històriques, hi ha qui acostuma a ser molt primmirat. Ai de tu, si les dades no quadren! En canvi, quan es tracta d'un misteri, tot s'explica per si mateix. No és un misteri, que els misteris no s'hagin d'explicar?