Ni peixos ni canyes

Ens preocupa que algú s'aprofiti dels diners que les ànimes caritatives confien a les ONG i que no repercuteixin directament en aquell infant famolenc de l'anunci. En conseqüència, quan algú escriu una crítica documentada del que envolta la cooperació ens limitem a preguntar-li per a què serveixen els nostres donatius i si algun desaprensiu pot estar utilitzant els diners per viure a cos de rei enmig de la misèria, i tallem als autors quan volen explicar les arrels de fons de la fam i de la pobresa. Bona mostra en podrien ser les entrevistes realitzades durant la darrera setmana a l'antropòleg Gustau Nerín en motiu de la publicació de Blanc bo busca negre pobre.

El paper de moltes ONG i persones cooperants als països empobrits per l'espoli colonial és detestable, però no ho és menys que el d'altres institucions. Ens preguntem per a què es fan servir els 60 euros de la nostra anualitat a l'organització de torn, en canvi ens quedem ben tranquils deixant uns quants milers d'euros al BBVA perquè els inverteixi en indústria armamentista o a Catalunya Caixa per veure si podem aprofitar l'onada i beneficiar-se de la pujada dels preus dels cereals a través del dipòsit 100% natural. Què hi hagi cooperants d'agències governamentals i multilaterals cobrant salaris de 4.000 euros i passejant en 4×4 entre la misèria és obscè. Però que les inversions especulatives impulsin el preu dels aliments i facin batre els rècords de persones afamades al món ens hauria de provocar un trasbals molt més profund.

És curiós veure com cèlebres opinòlegs fan els progres fent servir el gastat tòpic que als països empobrits no fan falta ONG que els portin peixos, sinó que cal abastir-los de canyes. Seguint la metàfora pescadora, els convidaria a investigar el destí dels fons de reconstrucció després del tsunami del 2004. A Indonèsia, ben segur, encara hi trobaran alts funcionaris d'agències multilaterals especialitzats en reconstrucció postcatàstrofe. I hi podran documentar les penalitats de les comunitats pescadores expulsades de les zones reconstruïdes i convertides en centres turístics de primer nivell. Les comunitats empobrides no necessiten que els enviem peixos com tampoc no necessiten les nostres canyes neoliberals. Les ONG transformen el món si critiquen i qüestionen les estructures generadores de misèria, ja siguin estats, empreses o altres ONG.