Opinió

Bagul d'estiu

L'any 2010, el badaloní Josep Estruch va presentar un complert lèxic del patí de vela, que és molt ric, coincidint amb la nominació de l'embarcació de vela com a tresor cultural material de Badalona.

‘Made in Badalona'

Badalona i Barcelona es van jugar el model en una regata

A l'estiu, l'horitzó del mar s'omple de petites veles que, a tot drap, llisquen, ràpides, sobre les ones. Aquestes veles corresponen a diverses menes d'embarcacions però n'hi ha una que destaca, entre altres coses, perquè és un invent cent per cent català: es tracta del patí de vela, també conegut, precisament, com a patí català.

La nau neix entre els anys 1920 i 1925 a les platges de Badalona i Barcelona. Aquests primers prototips eren una adaptació del patí de rems (format per dos flotadors, les bancades i dos rems) al qual se li va afegir un masteler i una vela. Es diu que com que l'aigua de la costa de Barcelona estava contaminada, els banyistes feien servir el patí de rems per anar mar endins a la recerca d'aigua neta on poder banyar-se sense perill.

Tot i que Badalona i Barcelona sempre s'han disputat la paternitat de la criatura, cal reconèixer que, si bé la idea va sorgir del Club Natació Barcelona, qui la va fer una realitat són els germans badalonins Lluís i Emili Mongé, que professionalment es dedicaven a l'exportació de fusta i que entre el 1935 i el 1940 li van donar la forma i les dimensions definitives, que són les que a partir del 1943 van adoptar com a model oficial per a la competició de regates els clubs nàutics catalans. Així doncs, malgrat els seus orígens barcelonins, des del Club Natació Badalona sempre s'ha reivindicat que aquest és un invent made in Badalona i que com a tal és patrimoni de la ciutat.

Per bé que la nau no prendria la forma definitiva fins a principis de la dècada dels quaranta, la primera regata documentada data del 31 de juliol del 1932 i va tenir lloc a la població maresmenca d'Arenys de Mar. Uns mesos més tard, el 2 d'octubre, va tenir lloc el Primer Campionat de Patins de Vela amb motiu de la festa major de la Barceloneta. Els diaris La Vanguardia i Mundo Gráfico n'han deixat constància per a la història.

El 1940, tot just acabada la Guerra Civil, es va convocar la regata que es va batejar com a Campionat de Catalunya, però la federació regional de vela va prohibir l'ús de la paraula Catalunya i es va haver de rebatejar la prova com a Gran Premi de Barcelona. Els guanyadors del conflicte militar imposaven, fins i tot en l'àmbit esportiu, la llei dels vencedors...

Durant aquests anys, previs a l'acceptació del que podríem anomenar model Mongé, els dos clubs rivals, el Natació Badalona i el Natació Barceloneta, competien pel disseny del patí. Cadascú feia el seu sense que hi hagués una norma comuna. Finalment van consensuar que calia posar fi a aquell desori i van decidir fer-ho d'una manera esportiva: decidirien en una regata quina embarcació era la millor.

El duel es va fixar el 1942 a Vilanova i la Geltrú i el va guanyar el patí dels germans Mongé, que, d'aquesta manera, es convertia en el model indiscutible a seguir.

Dos anys més tard, Carles Pena impulsà la celebració del primer campionat d'Espanya de patí de vela al Club Natació Barcelona –que ha tingut continuïtat fins al dia d'avui–, i el mateix 1944 es creava la Secretaria Nacional de la classe i s'aprovava el reglament definitiu. Aquest va ser un any important per a l'embarcació catalana, perquè el Comitè Olímpic Espanyol va aprovar els estatuts de la Federació Espanyola de Vela.

El 1951, el mateix Carles Pena fundà l'Associació Deportiva Internacional del Patí a Vela, ADIPAV, que aplega tots els propietaris de patins i de la qual va ser president durant disset anys. Actualment aquesta associació supervisa més de 3.000 patins a tot l'Estat espanyol. També hi ha flotes a l'estranger, a Bèlgica, Holanda, Alemanya i França, cosa que demostra la vitalitat d'aquest esport nascut en aigües del Mediterrani... El 1968, el també badaloní Antoni Soler crea el patí de vela júnior per a nens i adolescents. El patí de vela té actualment 5,60 metres d'eslora i una mànega de 1,60 m. La vela fa 12,60 metres quadrats i l'embarcació pesa 98 quilos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.