Adéu a Nadala Batiste
L'actriu, amb una llarga trajectòria al teatre i la televisió, mor als 89 anys
Va ser coneguda pel gran públic com la Conxita de la telenovel·la de TV3 ‘Ventdelplà'
L'actriu barcelonina Nadala Batiste, amb una llarga trajectòria teatral i televisiva, va morir ahir a l'edat de 89 anys. Batiste havia nascut el 25 de desembre de l'any 1925, el dia de Nadal, d'on venia el seu nom de pila.
Els orígens professionals de Nadala Batiste van ser com a membre de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, i més endavant va formar part de diferents companyies de teatre independent; entre els muntatges en què va intervenir, hi ha l'estrena d'Una vella, coneguda olor, una de les obres més importants de Josep Maria Benet i Jornet, al Teatre Romea el 1964.
Des de l'any 1982 Batiste va participar de manera habitual en els muntatges del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, i va representar obres de reconeguts autors catalans i internacionals; aquesta trajectòria professional la va fer mereixedora de la Creu de Sant Jordi l'any 2003.
En els últims anys, el rostre de Nadala Batiste es va fer conegut pel gran públic gràcies a diverses sèries de TV3, especialment la telenovel·la Ventdelplà, en la qual des del 2005 fins al 2007 va interpretar el personatge de la Conxita; però abans també havia intervingut a Secrets de família (1995) en el personatge de la Trini i a la comèdia de situació Plats bruts (2002) interpretant la Genoveva.
Als anys seixanta, Nadala Batiste va ser de les pioneres a interpretar teatre en català a TVE, en diverses obres, com L'àngel negre (1967), El pretendent (1967), L'auca del senyor Esteve (1967), Antígona (1970) i Les ales de la nit (1970), entre d'altres. Va intervenir en diversos programes dedicats a adaptacions teatrals i literàries, i també en sèries tan populars com La saga de los Rius (1976), Vídua però no gaire (1982), amb Àngels Moll, i El xou de la família Pera (1984), al costat de Joan Pera.
En cinema, Nadala Batiste va interpretar personatges secundaris en films com Laia (1972), de Vicente Lluch; La nueva Marilyn (1976), de José Antonio de la Loma; Libertad provisional (1976), de Roberto Bodegas; La oscura historia de la prima Montse (1977), de Jordi Cadena; La plaça del Diamant (1982), de Francesc Betriu; Laura a la ciutat dels sants (1977), de Gonzalo Herralde; La febre d'or (1993), també d'Herralde; Una casa de bojos (2002), de Cédric Klapish, i Lisístrata (2002), de Francesc Bellmunt.