Cultura

Crònica

Dau al Set, la galeria

Salvador Riera, a més de galerista, va ser un activista cultural i defensor de les lletres catalanes

Salvador Riera (Breda, 1927, Barcelona 1994)va ser un singular galerista. De ben jove va viatjar al Brasil, on es va dedicar al comerç tèxtil i va aficionar-se a col·leccionar art. L'activitat comercial la va conjuminar amb iniciatives culturals que aglutinaven catalans instal·lats a Amèrica que tractaven de mantenir la flama de la llengua. En tornar a Catalunya, l'any 1973, va continuar adquirint obres d'art, que van formar una destacada col·lecció d'art català que anava des del modernisme fins a la pintura dels anys vuitanta del segle XX i que incloïa peces de Barceló. Tanmateix, l'eix vertebrador eren les obres del moviment Dau al Set, nom amb el qual batejaria la galeria que va fundar al carrer del Consell de Cent de Barcelona. Aquesta col·lecció va ser adquirida el 1993, un any abans de la mort del galerista, i no sense polèmica, pel Departament de Cultura de la Generalitat amb la intenció d'alimentar la col·lecció del Macba, en un moment en què els límits cronològics del museu es debatien. Es van pagar dos mil milions de pessetes (dotze milions d'euros), tot i que es va comentar que hi havia taxacions que la valoraven en més de 27 milions d'euros.

Algunes d'aquestes peces es poden veure en la nova configuració museística del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a la sala Dau al Set. És potser la primera vegada que la col·lecció comença a tenir una consistència pública. I és precisament al museu nacional on es va retre ahir homenatge a Riera amb la presència del conseller Ferran Mascarell, que en la seva intervenció va dir que “no és tan sols un homenatge, sinó que també representa ficar un element a la història catalana del segle XX que encara està per socialitzar”.

A l'acte, que va introduir el director del MNAC, Pepe Serra, hi va participar l'actual directora artística de la Fundació Vila Casas, Glòria Bosch, que va treballar amb Riera a finals del vuitanta i a començaments del noranta a la galeria Dau al Set, que, finalment, seguint una tendència del moment, va passar a anomenar-se amb el nom del propietari.

Bosch va destacar que Riera “té tantes lectures com persones el van conèixer, i, personalment, ell també abraçava aspectes diferents”. Bosch el va definir com a “activista cultural, persona generosa, amic dels amics i molt vital”, va comentar. “I també parlava sense embuts, fet que feia d'ell una persona polèmica.”

Al seu torn, Teresa Grandas, comissaria d'exposicions al Macba, i també col·laboradora de Riera, va refermar les aportacions de Bosch afegint-hi la visió i la sensibilitat del galerista per connectar amb generacions posteriors a la seva i la de Dau al Set. Així, la seva sala va exposar noms com Ignasi Aballí, Xavier Grau, Charo Pradas, Yamandú Canosa, Mayte Vieta i Tom Carr, que participen en el vídeo Salvador Riera de cadascú, que es va emetre en l'acte en el qual també hi va intervenir Vicenç Altaió, Jordi Carulla, Enric Casasses, José Corredor-Matheos i Pere Gimferrer. Hi va ser present la vídua de Riera, Carme Buqueras.

Tots ells van estar acompanyats del quadre La cabra, una obra de Joan Ponç de la qual Riera mai es va desfer, ja que l'antiquari de São Paulo que li va vendre el va advertir que estava maleïda: la mala sort acompanyaria qui s'en desfés.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.