Economia

La farinera Sant Lluís de Pont de Molins torna a lluir

L'edifici modernista, abandonat durant 30 anys, esdevé un selecte espai per a esdeveniments empresarials o privats

Ha suposat una inversió de cinc milions d'euros i obrirà la primavera del 2016

No serà ni hotel ni restaurant, sinó un selecte espai per a l'organització d'esdeveniments empresarials o privats. Després de més de 30 anys abandonada, la finca de la farinera Sant Lluís, al municipi de Pont de Molins, torna a obrir les portes. Sònia Corominas és la directora d'aquest nou complex situat en un destacat edifici modernista classificat com a bé cultural d'interès local (BCIL) però que havia caigut en l'oblit. “La farinera Sant Lluís es llogarà per a convencions, actes empresarials o privats, com pot ser un casament, però també estem pensant a organitzar esdeveniments propis, perquè disposem d'una ubicació i un espai natural privilegiats”, diu Corominas. L'interior de l'antiga farinera s'ha convertit en espais moderns i adaptats a aquests nous usos, tot conservant clares referències a l'antiga funció de l'edifici, i amb una decoració d'estil anglès que fa ressaltar la rajola i la fusta presents a tota la construcció.

A banda de les sales comunes (menjador, sala de convencions, cuina equipada per a càtering), qui llogui aquest espai també tindrà la possibilitat d'allotjar-s'hi, amb 10 habitacions a les plantes superiors. A l'atractiu dels 2.500m2 d'edificacions, s'afegeix l'entorn: 650.000 m² de parc, 2 llacs, envoltats per la Muga, en una finca d'unes 130 hectàrees en total.

Els nous propietaris i responsables del renaixement de la farinera Sant Lluís són la família Costa, quatre germans que dirigeixen una empresa d'obra pública, amb seu a Sant Pere Pescador, més coneguts com la família de Can Pipa. La primera motivació dels Costa quan el 2013 van adquirir la finca abandonada era l'extracció d'àrids, i disposar d'espai per a la maquinària. “Tot estava emboscat, no es veia res, els arbres i les arrels entraven a l'edifici i aixecaven el terra de les sales”, diu Josep Costa. Un cop avançada la neteja, però, els nous propietaris van descobrir el potencial de la finca i l'extracció d'àrids i l'emmagatzemament de maquinària han quedat descartats. Costa calcula que hi han invertit uns cinc milions d'euros, “a més de moltes hores de feina”; també admet que el projecte no s'hauria pogut fer si no fos perquè es dediquen a l'obra pública.

Dissabte passat, ja s'hi va fer un primer acte amb unes 350 persones: la presentació de la nova societat Nice Empordà, empresa dedicada a l'organització d'esdeveniments coorporatius. L'obertura oficial de la farinera però, es preveu per a la primavera del 2016.


2.500m2 d'edificicacions, 650.000m2

Del molí d'en Borràs a projecte d'hotel de luxe fallit

Abans de la farinera, en aquesta finca al peu de l'N-II hi havia el molí d'en Borràs. La farinera va ser construïda el 1913 per Teresa Pallejà, vídua de Lluís Gomis i Ros, i el nou edifici copiava el model arquitectònic de la farinera Sant Jaume, del Clot, a Barcelona. L'activitat de la farinera va anar davallant després de la Guerra Civil i la finca va quedar abandonada als anys setanta. El 1984 un nou inversor, Antonio Casado, va redescobrir la finca i va començar a rehabilitar l'edifici amb el propòsit de convertir la farinera en una residència o hotel de luxe, però el projecte va caure en fallida econòmica, i no es reprendria fins a 30 anys més tard, el 2013, amb nous propietaris.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.