Administracions

Disputa entre Girona i Celrà perquè el castell de Sant Miquel quedi dins el seu terme

El Departament de Governació acabarà prenent la decisió

L'Ajuntament de Girona considera que l'acta de delimitació del 5 de juny del 1976 avala les tesis que el castell forma part del terme municipal de la capital gironina. Una visió que no comparteixen des de Celrà. L'alcalde d'aquest municipi, Francesc Camps, defensa que el puig de Castellar, on hi ha el castell de Sant Miquel, mai no ha estat de Campdorà, sinó que «des del segle XV és de Celrà». Per això assenyala que la segregació del 1976 no s'adequa al que el Suprem havia aprovat, i que es va actuar «amb la prepotència de la darreria de la dictadura, i ara diem que es corregeixi».

Des de Celrà també s'aporta la documentació del 6 de juliol del 1926 en què es demostra que el castell pertany al seu municipi, així com una acta addicional del 24 de setembre del 1964 que apunta en la mateixa direcció. El 8 de gener passat el ple de Celrà va aprovar la proposta de comunicar al Departament de Governació el seu desacord amb l'acta de delimitació, amb la voluntat que es recondueixi la situació.

Decideix Governació

De fet, serà el Departament de Governació el responsable de dictaminar sobre el cas, en vista de la falta d'acord entre els dos municipis. La regidora d'Administració i Règim Interior, Amèlia Barbero, assenyala que entenen que la divisió del 1976 «ja és ferma». En tot cas, els dos municipis asseguren que mantenen una bona relació, però tots dos volen defensar la potestat que el castell de Sant Miquel s'inclogui en el seu terme municipal.

L'informe que s'ha tramès a Governació deixa clar que entre els dos municipis hi ha acord en una desena de les disset fites que marcaran el límit del terme municipal. El conflicte es troba en les fites compreses entre la 10 i la 16, que amb la proposta de Girona encerclen el castell per mantenir-lo dins del seu terme municipal, mentre que Celrà no està d'acord amb les fites 11, 12 i 13 i passarien directament a la fita 16, deixant el castell dins del seu terme. Girona recorda que el 2004 es va inaugurar la rehabilitació i recuperació del castell, entenent que era municipi seu.

Mitja casa a cada poble

El límits territorials dels municipis han generat històricament situacions curioses, com per exemple el cas d'una casa entre Girona i Quart que tenia una part de l'habitatge en territori de la capital gironina i una altra al terme de Quart. El que és curiós és que tots dos municipis cobraven els impostos de béns immobles al propietari, que després de diverses queixes als ajuntaments va acabar forçant un acord entre municipis per resoldre aquesta situació. Finalment, la solució va ser una permuta de terreny per permetre que tota la finca acabés dins del terme municipal de Girona. La capital ha arribat a acords amb la resta de municipis amb els quals limita, complint la sol·licitud formulada per la direcció general d'Administració, per bé que en alguns casos també s'ha hagut de debatre per arribar a un acord mutu entre les parts. Bàsicament, els problemes es produeixen quan no hi ha fites indicadores del final de terme o en alguns punts en què la delimitació territorial la fixa un riu. En algun cas, com ara a Sant Gregori, també s'han hagut de definir bé els límits que haurien pogut provocar que una part del polígon industrial de Girona acabés a Sant Gregori. Finalment, en tots els casos, excepte en el de Celrà, hi ha hagut acord per marcar de nou els límits territorials de cada poble o ciutat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.