Administracions

“ L'Euroregió és l'aposta de futur i cal tirar-ho endavant”

“Si anem junts, Catalunya, Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia- Pirineus aconseguirem més coses d'Europa que no pas si hi anem d'un en un”

Catalunya, les Illes Balears i les regions franceses Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló formen des del 2004 l'Euroregió Pirineus Mediterrània. (Aragó se'n va retirar arran del litigi amb Catalunya sobre el patrimoni religiós de la Franja d'Aragó). El conjunt representa uns 14,2 milions d'habitants, i un PIB de 358.372 milions d'euros. Des del 2010, Philippe Mestre és el director de l'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), l'estructura jurídica que gestiona l'Euroregió. “L'AECT som el braç armat de l'Euroregió” diu Mestre, que aquesta setmana va ser a Girona per participar en les Jornades Tècniques de l'Espai Català Transfronterer.

On té el seu despatx?
A Barcelona, Tolosa i a Brussel·les, on tenim un representant permanent. L'equip que treballa a l'AECT és europeu fins a l'ànima; estem a distàncies d'entre 500 o 800 quilòmetres els uns dels altres però estem sempre en contacte; les noves tecnologies ens faciliten les coses, però és clar que cal estar disposat a moure's.
Què ha aconseguit, l'Euroregió, des del 2004?
Destacaria el projecteCreamed, d'1,4 milions d'euros, finançat en un 75% per la Unió Europea: consisteix a fer treballar conjuntament els 80 vivers d'empresa que tenim a l'Euroregió i els portem als grans salons internacionals. Significa que aquests vivers d'empresa i els joves empresaris que hi arrenquen els seus projectes, des d'Albí, l'Hospitalet, Perpinyà i les Illes Balears treballen junts i es poden presentar a la resta d'Europa junts, de manera molt més potent.
Junts som més forts?
Si anem junts, quatre regions, 14 milions d'habitants, i si demostrem que ja hem fet bé les coses fins ara i que volem seguir junts, a Brussel·les ens faran cas. Hi ha gairebé 200 regions a Europa, si hi anem d'un en un no ens veuen. Junts representem un PIB com el de Bèlgica.
Que més fa, l'Euroregió?
Un altre projecte, que tot just està als seus inicis, és el que consisteix a crear un eurocampus: en conjunt, l'Euroregió representem 510.000 estudiants, prop de 40.000 investigadors. Hem de fer per manera que tota aquesta gent treballi conjuntament i que els estudiants puguin beneficiar-se del capital que representa aquesta potència de formació. Potenciem un xec eurocampus, un ensenyament de les llengües, nous diplomes i noves direccions de tesines. Fem la promoció de la mobilitat: qualsevol estudiant que traspassa els pirineus per seguir els seus estudis a l'Euroregió es beneficia de 600 euros suplementaris. Si vol anar a Londres que ho faci, però potser a l'Euroregió trobarà el que busca. És un Erasmus euroregional.
La ciutadania coneix prou que el que esteu fent?
No, és cert que hi ha una manca de visibilitat; ens fa falta comunicar i explicar, per fer arribar a la ciutadania la plusvàlua que representem.
El context de crisi amenaça l'Euroregió?
En l'última cimera, el 29 d'octubre passat a Barcelona, les quatre presidències van manifestar clarament que l'Euroregió és l'aposta de futur i que cal tirar-ho endavant. Cal seguir, malgrat la crisi; però no en qualsevol camp, no ens dedicarem a crear infraestructures, hem de centrar-nos en temes econòmics, investigació, ensenyament i desenvolupament sostenible, camps en què som competents, i podem ser una referència pel tot el sud oest d'Europa.
Però hi haurà retallades, des de la Comissió Europea, en el programa 2014-2020 de programes per a la cooperació transfronterera.
En patirem les conseqüències; però Europa no finança mai al 100% un projecte, cal posar-hi 1 euro perquè Europa n'hi posi 1. Cal que nosaltres hi posem alguna cosa per poder actuar sobre la mecànica europea. Si hi ha menys diners, voldrà dir que haurem de ser entre els millors per poder guanyar. Hi haurà tants o més projectes però menys diners. Hem de demostrar que nosaltres ja hem fet coses i que som competents.
Eurodisctricte, Euroregió i Comunitat de Treball dels Pirineus, no hi ha el perill de duplicar les feines?
Per ara això no passa, són àmbits diferents, cal estar atents. El nostre avantatge és que vam ser pioners amb l'AECT, que ara tenim una estructura molt ben valorada des d'Europa. Estem entre els primers.
Que passaria a l'Euroregió si Catalunya esdevingués un nou estat?
Res... L'Euroregió hi és per la voluntat política de treballar junts, si aquesta voluntat continua, l'Euroregió seguirà existint. Hi ha altres exemples a Europa d'estats més o menys grans que treballen junts.

Tinc el despatx entre Barcelona, Tolosa i Brussel·les, i un equip europeu fins a l'ànima i disposat a moure's
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a