Cas Manga
GRS va pagar cotxe i telèfon a funcionaris del consell
L'empresa que portava la gestió de tributs del Consell de la Selva considerava clau tenir content un funcionari imputat pel futur de la societat
Aquest empleat admet que li van oferir diners
L'empresa GRS Arc Local va pagar mòbils i àpats i va posar cotxes a disposició d'alguns funcionaris del Consell Comarcal de la Selva, segons ha pogut saber aquest diari a partir del sumari del cas Manga, que investiga una trama de corrupció en l'administració pública. Un d'aquests funcionaris del consell és Joan Carles Feliu, actualment tècnic de gestió tributària del Consell i imputat en el cas. Presumptament, eren tres els funcionaris que rebien aquest tracte de favor, i tots tenen vincles familiars amb l'empresa. I no només eren cotxes i telèfons, sinó que a més Feliu va admetre, en l'interrogatori amb la magistrada Pilar de Lara, que GRS li va prometre “un extra”, però manté que no el va cobrar. Feliu està imputat per uns presumptes delictes de suborn, negociació prohibida a funcionaris i tràfic d'influències.
Aquest extra que li haurien promès, i les despeses del mòbil i altres, haurien estat encaminats, segons la investigació, a obtenir favors del Consell. De fet, segons es revela en una conversa telefònica que va mantenir el gerent de GRS, Àlex Ros, amb Josep Maria Franch (administrador), a GRS li interessava molt tenir Feliu (a qui es refereixen amb el sobrenom de Piu) compromès amb l'empresa, ja que l'objectiu de GRS a mitjà termini era fer una societat mixta amb el Consell per gestionar els tributs. “Si no tenim en Piu tranquil, tenim un problema”, va arribar a dir Ros a Franch en una conversa que consta en el sumari. Ros volia mantenir Feliu content i “compromès” amb l'empresa, però a la vegada va voler treure el que anomenava “els beneficis socials” (àpats, mòbils i cotxe) dels funcionaris afins a GRS perquè veia que se li podia girar en contra algun dia. Per compensar-ho econòmicament, els dos socis es van plantejar pagar un suplement a Feliu a través de la nòmina de la seva parella sentimental, que era empleada de GRS. De fet, també van parlar de compensar de la mateixa manera els altres treballadors, ja que hi tenien relacions familiars.
Un extra de 20.000
Àlex Ros va admetre en la seva declaració que és possible que abonessin una quantitat extra a Piu (que podia ser d'uns 20.000 euros l'any) a través de la nòmina de la seva companya sentimental, però va reiterar que ell ho va voler aturar. Desconeixia, però, si realment s'havia deixat de fer o no, o encara ho percebia. En una altra conversa, Joan Carles Feliu hauria manifestat a Franch que el seu compromís “és per a l'empresa, i si l'empresa no ho té en compte...”. Feliu, però, va manifestar davant de la jutgessa que no recordava aquesta conversa.
“A mi no em poden caçar per un tiquet” (conversa a l'abril del 2012)
J.M. Franch:
Àlex Ros:
J.M. Franch:
Àlex Ros:
J.M. Franch:
Àlex Ros: