Medi ambient

Collserola, l'amenaça continua

Núñez i Navarro rep un revés dels jutges però neix la inquietud per un possible abocador de residus a la zona

Una nova amenaça plana sobre l'espai natural de Collserola, aquesta vegada també en el terme municipal de Sant Cugat, just el dia que l'Ajuntament es prenia un respir en el litigi judicial que l'enfronta amb la constructora Núñez i Navarro per la urbanització del sector de Torre Negra.

La construcció d'habitatges ha estat substituïda ara per l'emplaçament d'un abocador de bales de residus municipals a la pedrera Berta, entre els termes de Sant Cugat i el Papiol, i dins els límits del futur parc natural de Collserola, que segons les previsions ha d'estar aprovat abans de l'estiu. Una xerrada sobre la construcció d'aquest abocador va fer omplir dimecres al vespre la sala d'actes del Club Muntanyenc de Sant Cugat. Membres d'Ecologistes en Acció, de la Plataforma en Defensa de Collserola, un geòleg, un enginyer i un representant dels veïns van exposar els motius pels quals s'entreveu la conversió de la pedrera en abocador i les raons que obliguen a rebutjar aquesta possibilitat.

El projecte se sustenta en la sentència del Suprem que permet a l'empresa FCC, propietària de la pedrera, omplir l'espai amb bales de residus municipals. L'oferta d'aquest nou espai arriba en un moment propici, ja que l'abocador actual, on ara es dipositen les bales de residus, és a Cerdanyola i el seu tancament està previst per final d'any. A més, en el nou pla d'infraestructures de residus de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient es preveu l'adaptació de noves pedreres com a abocadors de bales de residus que serveixen per restaurar el paisatge.

Proves a Badalona

De fet, l'entitat va començar fa cinc anys una prova pilot a la pedrera de la Vallensana, a Badalona, i els resultats, que la UPC va donar a conèixer fa un mes, mostren que el percentatge de matèria biodegradable que vessa de les bales compleix la normativa europea pel que fa a dipòsits controlats. Amb tot, el govern de Badalona ha optat per continuar restaurant la Vallensana amb residus de la construcció.

El cas que la pedrera Berta pugui arribar a substituir l'abocador de Cerdanyola ha obert les reticències de molts col·lectius que consideren que l'espai de Collserola no compleix la normativa pel que fa a les condicions de permeabilitat, la qual cosa facilitaria la filtració de contaminants cap als aqüífers de la zona, que, es creu, connecten amb el riu Llobregat, que abasteix d'aigua l'àrea metropolitana, com explicava ahir l'enginyer Jesús Carrera. L'advocat ambiental i veí Josep Lluís Salazar interpreta que la sentència del Suprem es refereix a la llei de mines i no pas a la llei ambiental. Perquè el projecte prosperi ha d'aconseguir l'avaluació d'impacte ambiental, un procés gens fàcil ateses les condicions del terreny, segons van explicar tots els ponents.

La Plataforma en Defensa de Collserola va insistir en la necessitat que, tal com va passar amb l'anunci d'urbanització a Torre Negra per Núñez i Navarro, cal que sigui la iniciativa dels veïns la que intenti aturar, altre cop, un enorme dany ecològic a la serra de Collserola. Un espai on, segons va recordar el representant de la plataforma, Josep Moner, es pot produir un desastre ecològic quan s'espera la declaració de parc natural.

Sentència contra Núñez i Navarro

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat en sentència del 10 de març passat el recurs presentat per la constructora Núñez i Navarro en què es demanava que l'Ajuntament tirés endavant l'aprovació provisional del primer pla urbanístic presentat per l'empresa com l'administració havia fet, per ordre judicial, en l'aprovació inicial del tràmit urbanístic. L'empresa considerava que s'havia de continuar el procés d'aprovació del pla mentre que l'Ajuntament interpretava que només havia d'aprovar el tràmit inicial per via judicial i després, com va fer, podia denegar l'aprovació provisional amb arguments tècnics. De moment, aquest primer pla ja ha estat denegat administrativament pel ple del 16 de juny del 2008, tot i que la denegació ha estat objecte d'un recurs de la constructora al TSJC.

El primer pla urbanístic va ser presentat el 1998 i s'hi preveia construir a Torre Negra 2.800 habitatges. La constructora va presentar un segon pla, que també es va aprovar inicialment, per ordre judicial, per després denegar-lo en l'aprovació provisional. També està recusat per Núñez i Navarro.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a