Medi ambient

Caldran trenta anys per recuperar les deveses de Salt

Es tardarà aquests anys a retornar l'espai a l'estat que tenia abans de l'ampliació de l'AP-7

A la tardor s'iniciarà el procés per replantar la vegetació

Les obres han portat una nova espècie invasora a les deveses
Es plantaran alzines, roures, freixes, lledoners, xiprers, xops...

Les deveses de Salt tardaran entre vint i trenta anys a recuperar-se de l'impacte que ha suposat l'ampliació de l'autopista AP-7, que les travessa.

L'espai natural, 200 hectàrees del qual estan incloses en la Xarxa Natura 2000 com a lloc d'importància comunitària (LIC) Riberes del Baix Ter, pagarà d'aquesta manera molt cara l'obra que s'ha realitzat, amb un impacte molt important tant pel que fa a la flora com a la fauna. Un dels primers efectes que es van notar és l'allunyament de certes espècies d'animals d'hàbitats propers a l'autopista i que abans ocupaven amb normalitat. L'existència de l'autopista afecta sobretot a la banda oest, que és la menys freqüentada per les persones i on hi ha els ecosistemes més sensibles.

Pel que fa a les espècies invasores, l'ampliació de l'autopista ha tingut un doble efecte, positiu i negatiu. Per la banda positiva, els treballs han servit per eliminar espècies invasores que hi havia al canal de la Massana. Segons els tècnics municipals, això ha suposat una certa millora, “tot i que insuficient”, perquè el perjudici global “és molt gran des del punt de vista mediambiental”. Pel que fa als efectes nocius, les obres han portat una nova espècie invasora que afectarà l'equilibri dels ecosistemes de les deveses. Es tracta del seneci, una herba de flor groga que no existia fins ara a les deveses, i el talús de l'autopista n'ha quedat ben ple. Segons els tècnics municipals, ha vingut amb les terres que s'han posat a l'autopista, i han demanat a l'empresa que faci una neteja manual per intentar aturar la invasió. El temor és que si no s'aconsegueix aturar-la s'estengui pels prats secs de les deveses.

Replantaran la zona

La intenció, però, és començar tan aviat com els tècnics ho considerin oportú el procés de regeneració de la vegetació. Es volia fer la primavera passada, però l'endarreriment en les obres va fer aconsellable endarrerir-ho fins a la tardor.

Acesa ha passat als tècnics del consistori una llista de totes les espècies vegetals, arbres i arbustos que des del seu punt de vista caldrà plantar, així com les quantitats i els sectors on es plantaran. Aquestes dades han estat valorades positivament pels tècnics municipals, tot i que les dues parts asseguren que no són definitives i que poden variar en funció de diversos factors.

La previsió és plantar-hi alzines, roures, pins pinyers, freixes, pollancres, xiprers, xops, àlbers, lledoners, bogues, canyís, sargues, saulics, aladerns, arboços, aurons... En total es treballarà en dues hectàrees i mitja del sector de les deveses, mitja hectàrea de merlets i dues hectàrees i mitja més al tram de l'autopista que travessa el nucli urbà però que no és dins l'àmbit de les deveses. A tots els espais a repoblar es determina quants exemplars es plantaran per hectàrea o linealment, segons la funció que han de desenvolupar. En aquest sentit, en algunes zones la vegetació ha de fer l'efecte de pantalla acústica natural. Tot i això, “passaran anys” abans que els arbres i arbustos que hagin de fer de pantalla acústica facin el seu efecte. La raó és que els exemplars que es replantaran seran joves, per assegurar que arrelin millor. De totes maneres, Acesa es va comprometre a fer un estudi de sorolls un cop l'obra i la replantació estiguin acabades. L'objectiu és analitzar amb dades reals l'èxit de les mesures sonoreductores empreses. Actualment, tot i l'ampliació, el trànsit per l'autopista ha disminuït (s'atribueix a la crisi econòmica), però els tècnics creuen que amb la carretera de vuit carrils a ple rendiment el soroll serà l'impacte més important que rebrà l'entorn natural de les deveses, i en una franja més àmplia del que passava fins ara. Una altra possible conseqüència per a les deveses és el projecte del gasoducte Martorell-Figueres, que ha de travessar una de les zones ecològicament més sensibles de l'espai natural. En aquest cas, l'Ajuntament va demanar que passi com més a la vora millor de l'autopista, per evitar així una part de l'impacte. El govern, però, va desestimar la demanda al·legant que, en cas d'accident, el fet que tingui la carretera tan a prop podria ser perillós per als vehicles. El gasoducte, però, està previst que passi també per sota de carrers de la zona industrial.

1.800
arbres o arbustos
per hectàrea es plantaran a les zones on hi hagi més densitat, segons criteris tècnics.

LES XIFRES

5,5
hectàrees
són les hectàrees en què es replantaran diversos tipus d'espècies vegetals autòctones.
9
tipus de plantació
hi haurà a la zona que es vol regenerar, depenent de les característiques de cada espai.
4
metres
ha baixat el sòl del riu en alguns sectors de Salt a causa dels efectes de les preses, que retenen sediments.

Sota el viaducte i la llum als túnels

Un altre afecte de l'ampliació de l'autopista, en aquest cas pel que fa als usos humans, s'ha notat als túnels que travessen l'AP-7. S'ha duplicat la longitud dels túnels, i per aquesta raó han quedat molt més foscos del que eren fins ara, especialment el de la via verda (el que és més al nord de les deveses, al costat del canal de la Massana). L'Ajuntament i Acesa han arribat a l'acord d'il·luminar-los. Al de la via verda hi posaran llums que s'alimentaran amb placa solar. Aquest túnel només s'il·luminarà de dia, perquè el màxim perjudici per als vianants és en el contrast entre la llum solar del camí i la poca que hi ha dins el túnel. A més, de nit aquest pas és molt poc usat per vianants, i l'impacte sobre el medi natural seria innecessari. En canvi, el túnel que connecta el sector de la Gassol amb l'hípica s'il·luminarà de nit, perquè és més diàfan i durant el dia no fa falta.

Una de les replantacions importants serà a sota el viaducte de l'autopista, una àmplia zona permanentment a l'ombra. S'hi plantaran espècies que no tinguin gaire alçària (per evitar tant com es pugui haver-les de podar si sobrepassen el nivell de la carretera). Aquests dies, a més, s'hi treballa per aplanar el terreny. Posteriorment s'hi faran uns aiguamolls. La intenció és que serveixin per recollir aigües de pluja de la carretera. Com que la terra de les deveses és molt porosa se'n portarà d'altres llocs. Les pilones del viaducte han obligat també a modificar el canal de la Massana.

La bassa dels ànecs i el Ter

L'ampliació de l'AP-7 al pas per les deveses de Salt tindrà també efectes irreversibles. A part de més impacte sonor en l'entorn natural (si es compleixen les previsions en funció de les quals s'ha ampliat de quatre a vuit carrils el vial), reductes d'un gran interès ecològic com ara la bassa dels ànecs, que abans de l'obra tenien el camí de pas de la gent a uns 30 metres de distància, on abundava el bosc de ribera, ara tenen el camí a tocar. “El simple efecte de la gent que passi pel camí afectarà l'ecosistema”, expliquen els tècnics. La influència de l'acció humana en l'entorn, en aquest cas al marge de l'ampliació i pas de l'AP-7, també es nota al Ter: “La presa i els usos que se'n fan han canviat molt el Ter al llarg dels anys.” A l'estiu porta el cabal que toca, però la resta de l'any hi hauria de baixar molta més aigua. A més, la baixada de menys sediments ha provocat que en alguns punts de Salt el riu s'hagi enfonsat fins a 4 metres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a