Medi ambient

Agricultura

Preocupació per la disminució d'abelles

Un informe de Greenpeace remarca la vulnerabilitat i els riscos de l'agricultura davant la davallada de la població d'abelles

L'augment de la vespa asiàtica és una de les principals amenaces per a l'abella autòctona

El setanta per cent dels conreus catalans depenen d'alguna manera de la pol·linització dels insectes i representen 321 milions d'euros de benefici econòmic per a Catalunya. Això és el que va concloure un informe de Greenpeace el mes de maig. No és en va, doncs, la preocupació dels pagesos i apicultors per la disminució de la població d'abelles dels darrers anys. Joan Maria Llorenç, cap sectorial d'apicultura del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), apunta que “això repercuteix en tota l'agricultura, però sobretot en la pol·linització silvestre i en els arbres fruiters” i explica que “un arbre que no ha estat pol·linitzat per abelles produeix menys i fa un fruit més lleig”. “Molts pagesos el que fan és llogar arnes als apicultors, però aquells que ho fan de forma natural són els que noten més la baixada de producció”, diu Llorenç.

Les causes que han provocat aquesta davallada de la població d'abelles són diverses i poc clares. Així doncs, el mateix Llorenç apunta que “alguns han posat l'ull al tema dels plaguicides, però també hi poden tenir a veure algunes noves malalties, l'abellerol, que n'és un gran depredador, o el canvi climàtic”. Aquesta última causa és compartida per Àngel Nogué, president d'Apicultors Gironins Associats (AGA), que explica que “els darrers tres o quatre anys, als volts de l'octubre, hi ha un despoblament d'abelles; poden arribar a morir caixes senceres” però, “per sort, a l'associació tenim criadors d'abelles reines i podem repoblar”.

Un dels altres problemes que han d'afrontar els apicultors és el de la vespa velutina –coneguda com a asiàtica– que va arribar des de l'Estat francès a les comarques gironines fa quatre anys. “És un carronyer; caça les abelles i es queda als nius”, explica Llorenç. “Apareixeran cap a la tardor”, diu Nogué, que explica que els mecanismes per caçar-les no són eficients i lamenta que els toca “esperar fins que surti una bona solució”. Pel que fa a l'impacte, el president de l'AGA diu que aquesta vespa “es posa davant dels ruscos i no deixa sortir les abelles a fer les seves tasques”, tot i que “al Mediterrani estan creant menys problemes que a l'Atlàntic: al País Basc s'ha desbordat”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.