Infraestructures i serveis

Infraestructures

Corredors entre línies

Foment presumeix que Brussel·les ha inclòs en la xarxa bàsica els cinc corredors que havia presentat, però ha perdut un parell de llençols pel camí, com ara la travessia pirinenca

Europa ha fixat dues velocitats, i l'únic eix de l'Estat que ajudarà a desenvolupar sencer en la primera, fins al 2020, és el mediterrani, diguin el que diguin a Madrid

Vet aquí, en el mapa adjunt, els cinc corredors ferroviaris que el govern espanyol ha aconseguit que la Comissió Europea inclogués en la xarxa bàsica de transports, tant per a passatgers com per a mercaderies. És a dir, la que ha d'estar acabada a mitjà termini, abans del 2030, i la que dotarà amb ajuts del 20% de les obres, que poden pujar al 40% en els trams transfronterers i els colls d'ampolla i al 50% en la redacció de projectes. La data final, aquest cop, no és orientativa, sinó un compromís ferm entre els estats i la Unió Europea que quedarà fixat en un reglament comunitari. I se sancionarà aquell que no compleixi, si bé fins ara no s'ha aclarit com.

Fins aquí, el ministre de Foment, José Blanco, sembla que ha aconseguit el que volia: més cafè per a tothom, no fos cas que semblés que afavoria Catalunya. Tot i que, en època electoral, no se n'ha acabat de sortir, perquè igualment a Extremadura (no s'entén gaire per què), a Cantàbria, a Màlaga, a Aragó... se li han tirat a sobre per haver quedat fora del mapa. La qüestió és que Foment ha presumit als quatre vents que s'han acceptat tots els projectes que havia presentat, tot i que no és ben bé així. Ha perdut un parell de llençols en la bugada. El més dolorós, la travessia central pirinenca, que el 2003 era en la llista de prioritats, i Europa l'ha esborrat per cara i ineficient. Tota una bufetada al centralisme, malgrat que Foment s'ha entossudit a dotar-la amb una partida de 110 milions (110!) en els pròxims anys, per fer-hi estudis previs. L'altra pèrdua és l'anomenada línia del Quixot, que travessava la Manxa des de Portugal fins a València per territoris semideserts, contra tota lògica econòmica. Europa s'ha plantat, i en els dos casos ha dit a l'Estat espanyol que, si de cas, els inclou en la xarxa global (a llarg termini, amb l'horitzó del 2050). I ja es veurà...

Hi ha altres mitges mentides en el discurs oficial del ministeri, que a més aprofita una presentació europea que dóna peu a la confusió, començant per mapes d'interpretació equívoca. Per exemple, realment no és cert que Europa hagi inclòs el corredor central en la seva xarxa, sinó un corredor del Mediterrani bifurcat: el natural, que baixa fins a Almeria i des d'aquí trenca per l'interior fins a Sevilla, i un altre que es desdobla a Tarragona, per la línia de Móra i Casp en el cas de les mercaderies (i no pas per Lleida; compte a la patinada de l'alcalde Àngel Ros celebrant-ho dimecres passat) cap a Saragossa, Madrid i Algesires. Vaja, el que Germà Bel va batejar com a Madriterrani. A més, les dues línies que vénen de Portugal cap a Madrid i Valladolid i surten per Irun, la Comissió les engloba realment en una de sola que anomena Lisboa-Estrasburg. Tots els altres trams inclosos en la xarxa bàsica, per Brussel·les són subsidiaris dels dos eixos citats.

Feta aquesta distinció, la proposta europea va una mica més enllà i, tal com li reclamava el lobby Ferrmed, explicita un seguit de projectes que encara rebran un tracte preferent. És a dir, dels 31.700 milions que invertirà en la xarxa bàsica els pròxims vuit anys, un 80% s'hi hauran de destinar per força, fins al punt que ja tenen partides reservades en el marc financer plurianual 2014-2020, en fase d'aprovació definitiva. La UE inclou en la llista actuacions horitzontals com ara implantació de sistemes de seguretat i de gestió ferroviària, i connexió als aeroports i ports (de fet, justament avui el ministeri ja hi signarà un conveni); i també inclou els deu corredors que considera més fonamentals, entre els quals hi ha els dos esmentats a l'Estat.

La UE fins i tot concreta quins trams cal prioritzar d'aquí al 2020, i posa dates en alguns casos. I només un eix a l'Estat apareix sencer en la llista: el corredor mediterrani costaner, tot i que és cert que en l'ampli tram de València a Sevilla només hi conceptua un ambigu “estudis i treballs”, sense data d'acabament. En el Madriterrani, la llista oblida –ajorna fins al 2030– el tram de Madrid a Tarragona. En l'atlàntic, no hi apareix el de Valladolid al País Basc. I en el Cantàbric-Mediterrani, hi falta el de Bilbao a Pamplona, ja que sí que hi surt el d'aquí a Sagunt, en l'apartat “altres seccions” (en què també hi ha les línies del nord-oest peninsular), que penja dels deu corredors principals. El tram Madrid-Albacete de l'Atlàntic-Mediterrani tampoc hi surt com a prioritat.

Brussel·les ha fixat dues velocitats, doncs, tot i que Foment continuï dient que tots els eixos són iguals i que els desenvoluparà en paral·lel. Tampoc pot vendre com un favor, el ministeri, que el 2020 tindrà llest el mediterrani (almenys en el tram litoral): és que Europa l'hi obliga! Per això, el secretari d'estat de Transports, Isaías Táboas, va dir dissabte que l'eix serà realitat mani qui mani a Madrid. Ja es poden barallar tant com vulguin els polítics, que Europa ha parlat. Tot i que, vistos els precedents, no serà sobrer si des dels Països Catalans se'ls recorda.

Dos únics corredors.
La proposta europea prioritza deu corredors a desenvolupar fins al 2020, dels quals dos passen per l'Estat. Un és el mediterrani, inclosa una bifurcació des de Tarragona cap a Madrid i Algesires. L'altre és l'eix Lisboa-Estrasburg, amb dues línies de Portugal a Madrid i Valladolid, i des d'aquí cap a Irun. Subsidiàriament, també prioritza les línies de Galícia i Astúries, i la de Sagunt a Pamplona.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.