Infraestructures i serveis

El metro del Vallès, aturat

El govern para les obres per fer un pla de viabilitat i trobar finançament per pagar 433 dels 848 milions que costen

A Terrassa el 70% de la prolongació dels FGC està feta i tampoc es posarà en marxa el 2013

Les obres de l'anomenat Metro del Vallès o, cosa que és el mateix, la prolongació de les línies dels FGC a Terrassa i Sabadell i la construcció de set estacions ha quedat en via morta per manca de finançament i perquè “toca garantir la finalització de l'execució”, segons paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. No hi ha nous calendaris per acabar els treballs –ja aturats fa mesos– i tot queda supeditat a un nou pla de viabilitat financera que ha de redactar l'organisme públic Ifercat –Infraestructures Ferroviàries de Catalunya–, ens al qual s'ha passat la gestió de l'obra que fins ara depenia directament dels FGC.

L'objectiu és no comprometre la capacitat de l'operadora ferroviària i garantir la gestió del dia a dia del funcionament dels trens. El sistema de pagament diferit, conegut com a mètode alemany –pagar quan s'acaba l'obra– és “una motxilla de deute molt important”, va assegurar el conseller per justificar la decisió d'aturar temporalment les obres. Els treballs als dos ramals vallesans estan pressupostats en 848 milions, dels quals encara en queden per pagar 723, va explicar el conseller. A Terrassa, els treballs per fer els 6,2 quilòmetres dels dos túnels i les tres noves estacions van començar el 2003, i estan acabats en un 70%. L'obra ascendeix a 427 milions i el percentatge que ja s'ha executat suposa uns cost de 276 milions, dels quals Recoder va destacar que només se n'han pagat 78. I s'ha fet gràcies a un crèdit de 300 milions que es va sol·licitar al Banc Europeu d'Inversions (BEI) per pagar les obres a les dues cocapitals vallesanes. A Terrassa serviran per pagar 122 milions i 40 a Sabadell, i en el pressupost del 2012 hi ha una partida de 138 milions més provinents del BEI, que es distribuiran per a les dues obres, però el percentatge el decidirà el pla de viabilitat d'Ifercat, que estarà elaborat a l'estiu.

A Sabadell, l'obra està més endarrerida, ja que va començar el 2008, i de moment s'han executat treballs per valor de 141 milions, del total de 421 que costa tota la prolongació, i de la qual només s'han pagat 47 milions.

I sense diners a la caixa per pagar, tampoc hi ha nous calendaris d'acabament dels treballs. Els marcarà el pla de viabilitat. En el cas de Terrassa serà l'enèsim incompliment, ja que al novembre es va dir que s'acabaria el 2012 i entraria en funcionament el 2013. Recoder va preferir ser prudent ahir i va manifestar
que “espero inaugurar-ho dins aquest mandat” que s'acaba el 2014. També va reconèixer que queden entre 12 i 14 mesos de treballs per completar l'obra. En el cas de Sabadell, sí que creu que es podran complir els terminis fixats per al 2015, tot i que en aquest cas queden entre 30 i 36 mesos de feina.

Indignació dels alcaldes

La decisió va caure com una galleda d'aigua freda als alcaldes de Terrassa i Sabadell, Pere Navarro i Manuel Bustos. Amb el primer Recoder s'hi va reunir ahir a la tarda i Navarro es mostrava “decebut” per la decisió, que suposa “un greu perjudici per a la ciutat, ubicada en una situació estratègica, i el país”, i va mostrar la seva preocupació per la penalització que reben en qüestions relacionades amb la mobilitat, com la supressió del peatge de les Fonts. Amb Bustos la reunió es farà aquest matí, però l'alcalde retreia que en les últimes converses amb la conselleria no els havien dit que s'aturarien les obres.

És inacceptable que es pari l'obra i vull garanties que els treballs compliran els terminis
Manuel Bustos
alcalde de sabadell
La Generalitat ha trencat el compromís adquirit amb els veïns d'acabar les obres el 2012
Pere Navarro
alcalde de terrassa
Les claus

La inversió en infraestructures de la Generalitat, en calçotets

XAVIER MIRÓ

Semblava que el pitjor ja
havia passat però no. La contenció obligada de
la inversió en infraestructures de la Generalitat només deixa intacte l'eix transversal.

Quan l'aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), va anunciar que es concedia a les empreses constructores l'explotació de les estacions del primer tram de la línia L9/L10 a canvi que avancessin els diners quedava clar que la Generalitat no tenia prou recursos propis per fer front a una obra faraònica –l'obra costa més del doble del que va preveure el darrer govern de Pujol (CiU) fa deu anys. El problema és que el recurs a les concessionàries era un salt endavant en ple inici de la crisi econòmica preveient un reequilibri de les finances a curt termini. Contràriament, l'enquistament de la situació i la previsió que no se solucionarà en poc temps ha deixat la Generalitat en calçotets davant de les seves infraestructures. L'L9 no en té tota la culpa perquè el govern tripartit ha recorregut a mètodes de finançament diferit en altres grans projectes. Però és l'exemple principal d'una obra ambiciosa que cau com un castell de sorra i arrossega algunes figures. El tripartit ja va començar a reduir la inversió anual a la línia quan es veia que la crisi anava de mal en borràs. El govern de CiU anunciava l'any passat la paralització de les obres del tram central per tal
de garantir la continuïtat de les altres grans infraestructures. Però, un any després, no n'hi ha hagut prou i, a més d'aturar el tram de la Zona Franca de l'L9, el govern anuncia la paralització de les prolongacions dels FGC a Terrassa i Sabadell. L'eix diagonal se'n deu haver escapat pels pèls. L'eix transversal és l'únic que queda indemne. De moment.

Una imatge de la primera tuneladora

quan va completar el recorregut fins a la Rambla d'Ègara el febrer del 2010
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.