Deu anys de Ryanair
La companyia compleix avui el desè aniversari del primer vol a l'aeroport de Girona, on ja ha portat 33,5 milions de viatgers
La seva arribada va representar una revolució, tant en rutes com en la manera de volar dels gironins
El 2013 s'hauria de trencar la tendència a la baixa que s'arrossega des del 2010
L'activitat ha provocat una millora notable de la infraestructura
Avui fa deu anys, s'enlairava de l'aeroport de Girona un avió de Ryanair amb destinació a Frankfurt. Era la primera operació de la companyia a Catalunya, i va emplenar l'avió tant en l'anada com en la tornada. Però l'experiència no va sortir del tot bé, perquè en la tornada a Frankfurt el vol es va haver de desviar i l'avió va haver d'aterrar en un altre aeroport per culpa de la boira. Aquest contratemps inicial no va ser cap mal auguri, sinó al contrari. La companyia aèria irlandesa estava iniciant aleshores un procés de creixement al continent, i l'aeroport de Girona es va convertir en poc temps en la seva base principal del sud d'Europa. De fet, l'augment espectacular del nombre de rutes i viatgers va ser l'exemple paradigmàtic a escala europea de com el baix cost i els aeroports secundaris es podien beneficiar mútuament fins a nivells aleshores impensables.
A la ruta de Frankfurt van seguir, els mesos següents, les de Milà i Londres, a les quals després es van anar sumant més i més destinacions. L'impacte definitiu es va produir el 2004, quan Ryanair va establir a Girona la primera base de l'Estat espanyol. Els viatgers es van multiplicar fins als 2,4 milions aquell 2004, i any rere any s'anaven batent registres fins als 5.021.342 viatgers del 2009, que es manté encara com el rècord de la companyia a Girona. Els motius de l'èxit estaven en la consolidació de Ryanair com a companyia de referència del baix cost a Europa, la bona situació de l'aeroport –amb una gran zona d'influència– i les facilitats que va trobar: rotació ràpida dels avions, accés a peu a la pista, facilitat de facturació i embarcament...
Alts i baixos
De fet, el boom de Ryanair va obligar Aena a reaccionar ràpidament per adequar les instal·lacions als milions de viatgers que passaven cada any per un aeroport acostumat bàsicament als xàrter estivals. El gestor aeroportuari va refer el pla director de la infraestructura, va ampliar la zona d'estacionament d'avions a la pista i va modernitzar la terminal. També es van construir els nous aparcaments, que deixaven enrere la imatge dantesca que es produïa en cada pont de festius, amb cotxes aparcats als vorals de les carreteres més pròximes.
Malgrat que molts dels viatgers tenien com a destinació la ciutat de Barcelona –amb les suspicàcies que això va generar–, la societat gironina es va acostumar ràpidament als avantatges de Ryanair i a les ofertes per volar a les principals ciutats europees. El sector turístic va defensar sempre l'impacte positiu de la companyia per diversificar i desestacionalitzar els visitants. I entre tots es va convertir Ryanair en una icona de la demarcació.
El 2010 va marcar el punt d'inflexió. L'estructura aeroportuària de l'Estat va permetre que la companyia de baix cost irlandesa obrís una base al Prat, amb la conseqüència immediata de retirada d'avions en base, rutes i freqüències a Girona. La gran patacada va ser el 2011, quan el nombre de viatgers es va reduir a gairebé la meitat, enmig un clima d'amenaces amb les institucions catalanes i gironines, per augmentar les xifres econòmiques en el marc dels contractes per publicitat i màrqueting. Després de gairebé un any de desaires i negociacions, a final del 2011 s'anunciava un acord perquè Ryanair portés a Girona un mínim de 3 milions de viatgers anuals. L'acord va ser ben rebut, però el 2012 la companyia no arribarà a les xifres de viatgers del 2011, en part per una política de contenció de la companyia durant l'hivern per evitar pèrdues.
En tot cas, el 2013 hauria de marcar el punt d'inflexió a partir del qual es recuperin els números verds. L'aeroport de Girona mantindrà el nivell de taxes, mentre que al Prat han augmentat ostensiblement per la nova política d'Aena. Això ha coincidit amb l'anunci de fa una setmana que Ryanair reduirà la presència a Barcelona. En el seu informe per a inversors del setembre, preveia que l'estiu vinent Girona repetiria programació amb nou avions a la base i 59 rutes. Però la nova situació amb el Prat i les negociacions amb les administracions podrien afavorir alguns canvis.
Anglaterra i Itàlia, els grans mercats
Anglaterra i Itàlia han estat els dos grans mercats que ha explotat Ryanair des de l'aeroport de Girona en aquests deu anys, amb 9,2 i 8,1 milions de viatgers, respectivament. Darrere seu, i a molta distància, hi ha el mercat alemany i l'interior, on la ruta entre Girona i Madrid ha ocupat, sempre que s'ha fet, el primer lloc en el rànquing de les rutes amb més èxit. Pel que fa a les ciutats, les connexions amb Londres –que s'havia arribat a fer des de tres aeroports diferents alhora– han convertit molt sovint la capital anglesa en la ciutat amb més viatgers des de Girona. En total, Ryanair ha ofert destinacions amb 24 països diferents, inclòs l'Estat espanyol. Fora d'Europa, només ha volat al Marroc, també amb diverses rutes. En els últims anys s'han potenciat de manera important les rutes amb Alemanya, i també amb els països escandinaus, sobretot Suècia. També prenen cada vegada més rellevància rutes amb els antics països de l'est, com ara Estònia, Polònia i Eslovènia. En canvi, en les últimes temporades han perdut presència el mercat portuguès, l'austríac, el suís i el txec.