Infraestructures i serveis

La Diputació de Girona busca la via per tenir drets sobre l'aeroport

L'ens investiga ara si l'Estat va cedir els terrenys a Aena, ja que si és així es podria reclamar

Giraut deixa clar que en aquest cas es posaria al costat de la Cambra de Comerç per reiniciar la negociació per demanar la gestió

L'Estat ha demanat diversos cops fer el canvi d'escriptures
La Cambra de Comerç, satisfeta perquè té un altre element a al·legar

La Diputació de Girona no sap a hores d'ara si té drets sobre els terrenys de l'aeroport, però ho investiga per poder fer costat, si és així, a la Cambra de Comerç en la seva petició de gestionar la infraestructura des d'aquí. Després de la informació feta pública dimecres a la nit per TV Girona i publicada ahir a El Punt Avui, que posava en relleu que la Diputació va cedir els terrenys a l'Estat als anys seixanta però que mai no s'ha canviat la titularitat de les escriptures, el president de l'ens, Joan Giraut, va encarregar ahir als serveis jurídics que estudiïn quina és la situació. Giraut admet que l'Estat havia demanat diverses vegades que es regularitzés la situació jurídica i es fessin les escriptures. Tot i això, deixa clar que els serveis jurídics li han assenyalat que “si el bé és de domini públic no és necessari formalitzar una escriptura pública ni inscriure-ho al registre”. La Diputació està investigant ara si quan l'Estat va cedir a Aena la gestió de l'aeroport va cedir-li també els terrenys, ja que en aquest cas podria haver-hi via de reclamació: “Si els terrenys ja no són de domini públic perquè hi ha hagut una cessió a un privat, això ens podria deixar en un altre tipus d'escenari jurídic que ens permetés tornar a iniciar les vies de negociació i estar al costat de la Cambra de Comerç en la reclamació de la gestió o compra de l'aeroport.” Giraut deixa clar que la seva intenció és “sempre dins la via de la negociació, per intentar arribar a un acord”.

La posició de la Cambra

Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, considera que el fet que les escriptures no s'hagin canviat “reforça” la posició de la Cambra, que al novembre va presentar una proposta formal per demanar el “traspàs de la gestió individualitzada de l'aeroport” al secretari d'estat d'Infraestructures, Rafael Catalá. A més, Espadalé opina que “això obre una altra alternativa que pot ser molt positiva, és un nou element a al·legar”. Va assenyalar que en l'estudi que van presentar a Catalá ja esmentaven la cessió dels terrenys per part de la Diputació. “Hi dèiem també que entre la Diputació i la Federació d'Hostaleria van aportar 40 milions de pessetes a la construcció de l'aeroport. Ho vam quantificar tot i vam argumentar que més del 40% de l'aeroport era nostre”, explicava Espadalé. D'altra banda, encara espera que Aena li truqui. Reconeix que Catalá ja li va dir al novembre que Aena volia privatitzar un 60% dels aeroports que gestiona en bloc i no un per un, però també li va dir que ja li trucarien des d'Aena per respondre-li i no ho han fet.

Aena i Foment no van voler fer ahir valoracions sobre el cas.

LES FRASES

Si els terrenys ja no són de domini públic perquè hi ha hagut una cessió a un privat, potser podríem entrar en una situació de negociació al costat de la Cambra
Joan Giraut
president de la Diputació de girona
El fet que no s'hagin canviat les escriptures reforça la nostra posició i obre una alternativa que pot ser molt positiva. És un nou element a al·legar
Domènec Espadalé
president de la cambra de comerç de girona

La caiguda de números dels últims mesos

Ryanair cada cop ofereix menys rutes i l'aeroport està tornant a l'estacionalització
L. Artigas

Els números de l'aeroport de Girona estan en caiguda constant des del 2008 –el millor any–, però els últims mesos la situació s'ha tornat especialment crua i les xifres comencen a ser preocupants. El 2013 la xifra total de passatgers (2.736.868) ja va ser només la meitat que el 2008 (5.510.970) i aquest any ha començat pitjor. Al gener i febrer van passar per les instal·lacions menys de 60.000 persones al mes; fa uns anys se superaven de molt les 300.000.

El motiu principal de la caiguda és la davallada d'oferta de Ryanair, que l'any passat encara va acaparar el 94% del trànsit. La dependència de Ryanair s'ha intentar amortir amb la introducció d'altres companyies, que operen sobretot a l'estiu.

L'aeroport està tornant a l'estacionalització amb xifres molt pobres a l'hivern i encara considerables a l'estiu. Precisament, aquest cap de setmana hi haurà el canvi de temporada i Ryanair llançarà les noves rutes d'estiu al llarg de la setmana que ve. Tot i que n'hi haurà moltes més que a l'hivern, es preveu una important davallada respecte a l'estiu passat. Aena va anunciar fa un mes i mig que “hi ha diverses companyies interessades” a connectar Girona amb ciutats del nord d'Europa aquest estiu, però no ha concretat res més.

Cronologia

1998
22-setembre
Nova aprovació
El ple de la Diputació torna a aprovar un acord de cessió de les finques i hi afegeix nous terrenys adquirits al llarg dels anys. Aquest nou acord es fa arran de la reclamació de l'Estat de l'any anterior.
1964
8-setembre
Cessió dels terrenys
El ple de la Diputació de Girona aprova un acord per cedir de manera gratuïta unes finques a l'Estat perquè hi construeixi l'aeroport. En total, els terrenys cedits tenen una extensió de 103 hectàrees.
2010
Segona reclamació.
L'Estat espanyol torna a demanar a la Diputació de Girona la regularització de la situació de la propietat dels terrenys; és a dir, que es faci el canvi de titular de les escriptures públiques. La cosa, però, no ha acabat de concretar-se mai.
1983
19-abril
Ratificació.
El ple de la Diputació aprova un nou acord en què es ratifica la cessió del 1964.
1997
Primera reclamació.
L'Estat espanyol reclama l'aclariment sobre la cessió i el seu seguiment administratiu.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.