Infraestructures i serveis

Govern i diputacions paguen vuit milions anuals a les companyies aèries perquè volin a Girona, Reus i Lleida

A Lleida les companyies cobren menys en superar el 50% d'ocupació als vols

Als aeroports de Girona i Reus se subvenciona cada bitllet de manera que com més passatgers porten les companyies més diners reben. A Girona, Ryanair, Transavia i Al-Andalus reben 5,5 milions d'euros anuals, el 50% dels quals els posen la companyia Sagalés de busos, que uneix cada dia l'aeroport amb Barcelona, i la firma d'hostaleria Áreas. La Generalitat aporta 1,6 milions; la Diputació, un, i la Cambra de Comerç, 200.000 euros. A Reus, la subvenció global és de 3,5 milions, dels quals la Generalitat en posa 2,25 i entre la Diputació, les cambres i els ajuntaments se'n reparteixen 1,25 més. A la Costa Daurada, l'aportació de la companyia de busos Hispano Igualadina és mínima però hi ha un conveni bilateral entre Ryanair i Port Aventura mitjançant el qual el parc d'atraccions també finança els vols de la companyia aèria irlandesa.

Subvenció «necessària»

Pel secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, aquestes subvencions públiques són necessàries en un país amb quinze milions de turistes internacionals, el 80% dels quals arriben en avió. Segons el govern, aquest sector és un recurs fonamental per a l'economia catalana perquè li aporta el 13% del PIB. Encara més important és per al turisme de les tres regions no metropolitanes. Al recentment inaugurat aeroport de Lleida, el primer de la Generalitat, però, el govern català ha canviat d'estratègia. Com que es tracta d'incentivar l'arribada de companyies, ni Ryanair ni Vueling no paguen la taxa aeroportuària –sí la de navegació d'AENA–. Però, a més, només rebran el sostre màxim d'1,6 milions d'euros pels vols planejats avui, tinguin el nivell d'ocupació que tinguin. No reben diners per al 30% del passatge, que se suposa que serà el mínim que obtindran d'arrencada. Però sí que se subvencionaran entre 25 i 30 euros per passatger fins al 50% d'ocupació, s'hi arribi o no en cada vol. A partir del 50% de passatge ple, es considera que la companyia fa la ruta rendible i les administracions redueixen l'aportació. El compromís inicial de permanència de les dues companyies aèries a l'aeroport de Lleida-Alguaire és d'un any, prorrogable a tres. Dels 1,6 milions, el govern català aporta 900.000 euros i entre la Diputació i l'Ajuntament de Lleida, la majoria dels 700.000 restants, perquè l'aportació de la Cambra i els ajuntaments de Torrefarrera i Alguaire és mínima. Totes les companyies que es proposin fer vols regulars a Lleida tindran aquestes condicions. No pas els vols xàrter. Aquests tampoc no pagaran la taxa aeroportuària aquest primer any però no rebran cap subvenció per al passatge.

El govern, obert a pagar els enllaços al Prat

La legislació comunitària és molt restrictiva en el cas de les subvencions a companyies aèries de l'administració pública als aeroports que superen els 5 milions de passatgers anuals. Per això, en el cas de l'aeroport barceloní del Prat, el govern català ni subvenciona ni subvencionarà cap companyia, tampoc les que fan rutes punt a punt, siguin o no de baix cost. L'actual comitè de rutes per a la promoció dels vols intercontinentals al Prat té un pressupost d'1,5 milions d'euros anuals i només es dediquen a promocionar destinacions turístiques, no pas companyies. És a dir, Generalitat i Estat han ajudat companyies com Singapore Airlines o Delta de manera indirecta fent una campanya de promoció de les marques turístiques Barcelona, Catalunya i Espanya a Singapur i Nova York, però no pas subvencionant el negoci de les dues companyies. Això continuarà sent així encara que la irlandesa Ryanair acabi aterrant a l'aeroport de Barcelona.

Però la legislació europea sí que deixa algunes escletxes també als grans aeroports internacionals, i són les que vol aprofitar la Generalitat per avançar en el seu objectiu prioritari, que són les interconnexions de vols de les companyies per fer camí cap a la construcció d'un aeroport de connexió, hub, a Barcelona. Així, el govern català sí que està disposat a assumir part del cost o tot el futur servei de transbordament de maletes entre vols si companyies amb seu a Barcelona com per exemple Spanair o Vueling aposten per organitzar tots els seus vols en xarxa des del Prat. Per altra banda, Aena feia públiques ahir les dades de passatge del gener, i el Prat ha aconseguit guanyar un 2,9% de passatgers respecte de l'any passat. És el tercer mes consecutiu de números positius.

Alguaire, gestió deserta

acn

El concurs públic convocat per Aeroports de Catalunya per a la gestió del nou aeroport de Lleida-Alguaire a partir del segon semestre del 2010 ha quedat desert, ja que la Generalitat no ha rebut cap oferta, un cop divendres va finalitzar el termini. Així, l'empresa pública, que n'havia assumit la gestió durant el primer semestre, continuarà fent-se'n càrrec fins a la convocatòria d'un altre concurs, encara sense data. Les clàusules obligaven les empreses interessades a pagar un cànon anual de més de dos milions, i contribuir amb 20 milions més en una futura ampliació, quan l'aeroport es quedi petit o arribi al mig milió de passatgers l'any. La gestió era per un mínim de 25 anys i un màxim de 35. De les quatre empreses que hi havien mostrat interès, només Abertis el manté, si les condicions del nou concurs s'ajusten millor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.